Com a mesura per alliberar pisos i, indirectament, també fomentar una major activitat a peu de carrer el grup municipal d’Esquerra Republicana proposa en una moció al ple d’aquest divendres traslladar comerços en plantes superiors a planta baixa a Terrassa. La proposta de resolució planteja, per això, aplicar una moratòria perquè no es concedeixin més llicències d’activitats econòmiques en pisos, excepte que es tracti d’autònoms que hi tingui simultàniament la seva feina i residència. La mesura pretén alhora que es guanyi vida comercial al carrer i, en aquest sentit, s’afavoreixi una major seguretat, tot facilitant ajuts econòmics perquè aquests intercanvis sigui possibles.
“A la ciutat tenim 2.643 locals comercials en planta baixa sense activitat, mentre que hi ha 1.317 activitats econòmiques que es desenvolupen en plantes superiors”, ha donat com a dada per argumentar la seva moció la cap del grup d’ERC, Ona Martínez. “Per tant, tenim 1.300 pisos susceptibles de ser habitatge que, ara mateix, estan sent ocupats per activitats econòmiques”, ha emfatitzat Martínez en el seu raonament respecte als comerços buits.
“La problemàtica de l’habitatge necessita, evidentment, que es facin pisos, però entenem que hi ha altres mesures per donar-hi resposta i, probablement, d’una manera més ràpida com és, per exemple, mobilitzant aquests pisos que podrien ser habitatges”, ha comparat la republicana. Paral·lelament, aquesta responsable assenyala l’efecte positiu que hauria de tenir per al comerç. “Amb això, també el que fem és recuperar aquells locals buits, i que aquestes dades ens mostren com a carrers empobrits, sense vida, amb persianes abaixades, perquè puguin tornar a estar plens de llum i apujar les seves persianes”, desitja.
En concret, la moció de quatre punts demana establir aquesta moratòria d’aturament de llicències d’activitats econòmiques, tret de quan “aquesta es vulgui desenvolupar a la residència habitual de la persona que sol·licita la llicència”. Que seria en el cas dels autònoms. La moratòria hauria de durar, “mentre Terrassa sigui un municipi amb mercat residencial tensionat”, s’especifica en la resolució. Per aconseguir l’objectiu de la proposta, es planteja “un ajut econòmic per facilitar el trasllat a local comercial d’aquestes activitats”, amb una previsió ja per als pressupostos de l’Ajuntament de l’any que ve. Finalment, s’hauria de fer una campanya per estimular aquests canvis.
Els locals comercials en baixos cap a habitatge
Per la seva part, el també regidor d’ERC Pep Forn recorda que en les discussions per a l’actualització del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), els experts van posar sobre la taula que “era molt més eficient intentar passar l’activitat econòmica en pisos cap a habitatges”, que no pas reconvertir locals comercials en habitatges. I, això, malgrat que se segueix avançant en aquesta reconversió perquè, segons el Pla Director de Comerç de Terrassa, Terrassa té més “molts més locals comercials per habitant que la majoria de les ciutats de Catalunya”, apunta Forn.
Els republicans també incideixen que, en el passat, a la ciutat ja s’han aplicat altres moratòries com va ser als anys 2000 per una excessiva concentració de bancs i companyies d’assegurances en alguns carrers del centre o, més recentment, amb les gasolineres a una distància determinada d’habitatges i escoles mentre s’estudiava el nou sistema d’atorgament de llicències. “No totes les plantes superiors podran passar a ser habitatge perquè no tots els espais reuniran les característiques, però la gran majoria sí i, això, incentivarà que en el mercat entrin noves ofertes”, considera Forn.
Respecte a l’estudi recentment presentat sobre l’activitat comercial en plantes baixes que recomanava aturar el pas de comerços a habitatges en alguns eixos comercials, Martínez remarca que “no fa un pla d’actuacions i no prioritza políticament allò que diu”. Però la cap republicana posa en relleu que l’estudi marca dues opcions. Una és la que s’ha fet tradicionalment, afrontant els eixos comercials de la ciutat a partir del POUM i altres instruments, i l’altra posant en marxa plans especials d’usos comercials. “Té molta més maniobrabilitat, molta més cintura i flexibilitat i és molt menys rígid que fer-ho mitjançant el POUM”, destaca aquesta responsable sobre la necessitat de tractar-ho des dels plans urbanístics o els plans comercials.
