A la vegada que es constata una transformació progressiva de plantes baixes de botigues cap a habitatges a Terrassa, l’estudi encarregat per l’Ajuntament recomana frenar-ho en determinats casos quan es tracti d’eixos comercials per consolidar. Es tracta de les zones dels carrers d’Arquimedes-Volta-Pare Llaurador i Arquimedes-Doctor Salvà, de l’entorn de Nacions Unides, de la carretera de Matadepera, i dels carrers Periodista Grané, a Sant Pere Nord, d’una banda, i Matagalls-Sierra Nevada, a Les Arenes, de l’altra. Així ho conclou el treball de l’Estudi 300.000 km/s, que ha presentat aquest dilluns l’arquitecta urbanista Mar Santamaria, en què alhora es percep una evolució d’aquestes botigues cap a locals de serveis i s’assenyalen els eixos comercials reconeguts però encara no consolidats.
Terrassa compta amb un 89% de locals en planta baixa (10.601), dels quals en el 25% dels casos no consta activitat (2.643). Això no vol dir que tots estiguin buits, perquè per exemple n’hi ha 43 que tenen un ús turístic. D’aquest total de locals en planta baixa, un 40% es destina a serveis; un 31% a comerç, amb una tercera part a l’alimentació; i 29% a altres usos. A nivell de superfície, però s’equilibren aquestes tres categories entre serveis, comerç i indústria. De fet, tot i que el 85% de locals són petits amb menys de 700 metres quadrats, el 6% que en tenen més de 2.000 suposen el 64% de la superfície, en un model dual de botigues al centre i grans superfícies a la perifèria.
64 demandes d’habitatge de comerç a habitatge i 127 a plurifamiliar concedides en deu anys
En el cens que existeix des del 2015, les altes i baixes de locals es manté més o menys estable, amb 7.200 altes i 7.561 baixes, amb una disminució del moviment d’una banda i altra des del 2023. I és aquí on l’estudi observa una “tendència a la substitució progressiva d’espai productiu per habitatge en planta baixa”, que l’arquitecta urbanista Santamaria qualifica de “pressió residencial”, coincidint amb el creixement demogràfic de la ciutat en uns 4.000 habitants per any.
En concret, en deu anys només s’han registrat 14 canvis d’ús d’habitatge a comerç, dels quals s’han atorgat 12 llicències. En canvi, hi ha hagut 85 demandes d’habitatge a diferents tipologies residencials, amb 64 concedides, i 168 per a habitatge plurifamiliar, amb l’aprovació de 127. “Com a Barcelona, hi comença a haver una pressió per part de l’habitatge per situar-se en planta baixa”, reitera Santamaria.
Per aquest motiu, quan es parla d’eixos a consolidar per caràcter comercial i per densitat d’activitat econòmica, més endavant es diu que “cal frenar el canvi d’ús cap a l’habitatge”. En el cas dels eixos no consolidats, però reconeguts al Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), s’apunta que no tenen prou “densitat ni especialització, condicionats per la mida dels locals o el predomini de l’habitatge”. I aquí entrarien segons quins trams de les avingudes Josep Tarradellas i Jaume I, el carrer de la Creu Gran al Centre, la part més a l’est del barri de Sant Pere, els carrers de la Hispanitat i Francisco de Vitoria, a Can Boada, i les carreretes de Montcada i Castellar.
Uns sectors que contrasten amb la consolidació d’altres zones i trams que, actualment, fan d’eixos comercials al Centre i els barris. A l’estudi també es preveu dibuixar nous eixos connectors, sense especialització actualment, per a cosir el sistema comercial de la ciutat i abastir els nous creixements urbans, sobretot cap al nord-oest.
Els grans operadors descobreixen nous eixos comercials
En la presentació d’aquesta diagnosi, el regidor d’Urbanisme i Comerç, Xavier Cardona, ha assegurat que el que marcava el POEC ha funcionat, però ha reconegut que “la ciutat s’està transformant”, en els seus hàbits comercials i per l’arribada de més població. “Si no tinguéssim aquestes noves dinàmiques, no tindríem aquesta aposta tan potent que estem tenim de grans operadors”, ha destacat Cardona, posant com a exemple la construcció d’un nou Consum a l’avinguda de Santa Maria de Mazzarello, a Ca n’Aurell. “Nosaltres no hi veiem una zona d’interès comercial i han estat ells els qui han detectat la necessitat d’implantar-se allà”, ha admès.
D’altra banda, tot això va acompanyat d’un canvi en el model de consum i botiga que per a Cardona, llevat de sectors com el tèxtil molt afectat per les compres digitals, “segueix sent molt presencial”. En l’anomenat model T9, els esforços de les grans superfícies es concentren ara en oferir de manera més organitzada productes frescos o menjar preparat. “Això fa dos o tres anys, no existia”, remarca sobre el canvi d’hàbits a l’hora de cuinar. “Glovo s’havia de menjar el món fa quatre dies i, des de fa uns mesos, estem veient operadors de la ciutat, que utilitzaven aquest servei a domicili, que tornen a recuperar el client que va a la botiga per a recollir el producte”, revela. Una transformació que recalca també es nota en un major nombre de serveis en restauració.
Al mateix temps, aquest responsable municipal incideix que, en casos d’estancament comercial com a la carretera de Montcada, amb el complex Segle XXI que ara s’intenta rellançar, la zona ja dona símptomes de renàixer amb la rehabilitació de tot el sector de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas, i un nou BonPreu. De la mateixa manera que el regidor destaca la reobertura de locals que havien estat buits al barri de Can Boada.
Respecte a solucions a l’encariment dels preus dels lloguers, sobretot en les zones cèntriques, Cardona revela que la possible compra per part de l’Ajuntament d’alguns d’aquests locals per evitar que es transformin en un comerç que fa perdre identitat com a monocultiu l’opció “està sobre la taula”, tot i que el regidor considera que “aquesta solució és limitada pel tipus de concurs de licitació que es pugui fer”.
