El projecte A-porta de Terrassa va néixer un mes de març de 2022 al barri de Ca n’Anglada amb la missió d’ajudar a reduir la pobresa energètica, apropar recursos del territori al veïnat, i, sobretot, detectar i assessorar persones grans en situació de soledat no volguda. En pocs mesos, l’equip de “picaportes” ja havia aconseguit arribar a centenars de llars. La primera valoració va ser molt positiva i es va decidir continuar insistint i fent carrer.
Tanmateix, amb el pas dels mesos, els impulsors d’aquest projecte social, finançat per l’Ajuntament de Terrassa, i amb la necessària col·laboració i suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de Ca n’Anglada, la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa i les entitats locals, va decidir que era el moment de fer xarxa.
Així, van començar a teixir contactes amb d’altres entitats vinculades al veïnat, especialment amb aquelles que tenen la dona en el centre de les actuacions. Esther Lumière, coordinadora d’A-porta a Terrassa, explica en declaracions recollides pel blog del projecte que la voluntat era que “les veïnes de diferents associacions es poguessin conèixer i establir ponts de col·laboració amb objectius compartits”. Per això, després de dues reunions amb representants de diverses entitats, es va organitzar una primera gran trobada de dones de Ca n’Anglada.
Civisme, neteja o salut mental, preocupacions
Aquesta va tenir lloc el passat dia 16 de desembre, al Centre Cívic Montserrat Roig de Terrassa. Hi van assistir prop d’una trentena de dones procedents d’entitats com l’ASCAF, Dones Esperanza, Col·lectiu de dones de Ca n’Anglada, Dones del món, l’Associació de dones de africanes, o l’entitat Cuidem Ca n’Anglada. També hi van ser present part de l’equip tècnic del Servei de Ciutadania i Migracions de l’Ajuntament de Terrassa; i la regidora del barri de Ca n’Anglada, Lluïsa Melgares.
La trobada va servir perquè cadascuna de les entitats i col·lectius pogués explicar el seu projecte i actuacions que realitzen al barri, i alhora, fer una crida a la resta de participants a unir-s’hi. També es va donar importància al fet que totes poguessin expressar la seva opinió respecte a dues preguntes formulades des de l’organització: quines inquietuds detecten al barri i si les veïnes se senten segures.
Les preguntes va ser formulades en català, castellà, àrab i francès perquè pretenien “animar a la participació sense barreres lingüístiques”, i d’aquesta manera donar pistes sobre com “les veïnes habitaven el barri”. Des dels organitzadors, informen que com a conclusions principals hi ha: d’una banda, que en les respostes es percebia un orgull de barri; i de l’altra, les dones participants apuntaven preocupacions entorn l’educació pública, la neteja i civisme de l’espai públic, i la manca d’atenció en salut mental, sobretot per les necessitats creixents de la població adolescent.
La trobada es va considerar tot un èxit i per això es va acordar continuar fent reunions entre entitats i treballar per buscar solucions a les necessitats que havien estat expressadess
