Un embotit fet a Terrassa, l’estrella dels àpats de Nadal

A Terrassa tenim un embotit propi que no pot faltar en els àpats de Nadal. Estem parlant de la Botifarra Terregada, un producte elaborat amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre. Destaca perquè no porta additius, i és un aliment autòcton del Vallès Occidental i característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX. Els experts en gastronomia aposten per utilitzar la Terregada com a entrant, ja sigui menjant-se-la sola o bé com a acompanyament a les amanides. També, una bona opció, és fer-la passada per la paella amb oli d’oliva i servida sobre pa torrat, o acompanyant llegums com les mongetes del ganxet.

Aquesta és una de les recomanacions que des de la Xarxa de Productes de la Terra, impulsada per la Diputació de Barcelona, han volgut posar sobre la taula per aquesta època de l’any. El nostre territori és ric en productes alimentaris, i gaudim de bona salut gràcies a un miler d’empreses productores i elaboradores que mantenen la qualitat i la tradició. En aquest sentit, tenim més de 50 productes singulars que tenen unes característiques pròpies i excepcionals sovint arrelats a una comarca o territori molt concret.

Des de la Diputació han volgut fer un petit llistat amb els millors productes per a les festes. A més de la Botifarra Terregada n’hi trobem d’altres de tota mena, des de la patata de muntanya a la gamba de Vilanova, passant per la col brotonera vallesana o el capó pota blava del Prat. A continuació deixem la llista facilitada, amb una petita fitxa on s’explica què és i com es pot consumir.

Ingredients que no poden faltar per Nadal

Productes del mar per als aperitius:

• Gamba de Vilanova: En profunditats d’entre 600 i 900 metres es captura aquesta gamba vermella o rosada, típica de la capital del Garraf. La tradició pesquera de Vilanova asseguren una bona extracció i conservació del producte, que es captura pràcticament sense l’acompanyament d’altres especies
• Calamar d’Arenys:Un cefalòpode molt apreciat i de primera qualitat pescat a la costa del Maresme, es pesquen de nit a una profunditat d’entre 20 i 30 metres amb la tècnica de potera. Les seves possibilitats culinàries són molt variades: des dels senzills calamars a la romana fins a plats de calamars farcits de marisc, carn, bolets o verdures. 

 Embotits per als entrants:

• Somalla: Aquest embotit sec de la família dels madurats, com la llonganissa o el fuet, concentra la seva producció a les comarques del Lluçanès i Osona. Es tracta d’un producte d’elevat valor energètic que ofereix un sabor intens.
• Ventre d’ossos: Nascut de la matança del porc a les cases de pagès del Vallès Oriental, aquest embotit elaborat amb llengua, fetge, costella i algun retall de porc ha mantingut intacta la seva elaboració artesanal. S’acostuma a menjar cuinat, acompanyat amb pèsols, mongetes, panses, prunes, fideus o fins i tot amb arròs a la cassola.
• Llonganissa de Vic: sola, en amanida, en coca de mossèn… aquest embotit destaca pel seu color vermell intens i brillant, i els petits daus de greix i el pebre en gra fàcilment visibles al tall.

Verdures i llegums per al caldo:

• Blat de moro escairat: Originària d’Amèrica, i introduïda a Europa al segle XVI, es caracteritza pel seu color blanc, a causa del procés de treure la pellofa del cereal: l’escairament. Actualment és habitual als molins especialitzats i deu la seva tradició  i la seva conservació al llarg del temps al Berguedà, comarca on és costum incorporar-lo a l’escudella de Nadal.
• Patata de muntanya de Peguera i Góssol: Cultivades a les faldes del massís del Pedraforca, a més de 1.000 metres d’altitud, les patates de muntanya del Berguedà apareixen per l’època de Nadal. Presenten una textura més suculenta, i són ideals tant pel forn, com per coure o fregir. 
• Col de paperina del Vallès: De fulles d’un color entre verd i blau, ovalades i amb un nervi central especialment gruixut, la col de Paperina del Vallès ofereix un gust suau i dolç. Originària del Vallès Occidental, el seu cultiu és delicat, ja que són molt vulnerables als ous de les papallones i és més petita que altres cols. 
• Col brotonera del Vallès: De gust i textura delicats, la col brotonera del Vallès és una varietat amb fulles allargades que té múltiples propietats nutritives. Deixada de cultivar a causa de l’aparició de noves varietat millorades i més productives, darrerament es va iniciar el projecte de recuperació de cultiu d’aquesta varietat de col als camps agrícoles del Vallès Occidental, a partir d’un rigorós procés de selecció i millora de les varietats conservades. 
• Col verda manresana: Sorgida arran de l’encreuament entre la col verda i la col de Pasqua, la col verda manresana té una tonalitat verdosa fosca. De dimensions mitjanes, és una varietat hivernal que destaca pel seu gust intens. 
• Col del Moianès: Amb fulles intensament verdes, primes i ondulades, i una textura llanosa, la col d’hivern del Moianès és la protagonista del baiaton, un plat de col i patata popular de la comarca del Moianès.
• Cigró d’Oristà: Caracteritzat per la seva mida reduïda i per aportar un sabor molt gustós i ser de cocció ràpida, aquesta varietat de cigró deu el seu nom a la vila osonenca d’Oristà, on ha estat tradicionalment cultivat. De pell molt fina, es comercialitza en petites quantitats, fet que permet mantenir la seva alta qualitat intacta. 
• Cigronet de l’Anoia: Més petit que el cigró comú i de pell llisa, el cigronet de l’Anoia té un gust delicat i una textura untuosa. La sensibilització de la pagesia de la comarca ha permès recuperar el seu cultiu, basat en tècniques manuals.

Carn per al plat principal:

• Gall del Penedès: Criat en plena llibertat durant onze setmanes, la seva alimentació natural rica en gra potencia el sabor de la seva carn, ferma i de color més fosc que l’habitual. Pertany a la raça penedesenca negra i millorada i inclou pollastres, capons i pulardes.
• Capó pota blava del Prat: Criat a l’aire lliure sobretot al Dwlta del Llobregat, durant almenys 90 dies i amb un 80% de cereals, la tendresa de la seva carn s’explica per un major contingut de greix i és molt apreciada en restauració. 
• Ànec mut del Penedès:Des del segle XVI es cria a les zones rurals al voltant de Vilafranca del Penedès des del segle XVI aquest ànec de pell prima, que ha de menjar un mínim d’un 70% de cereals o derivats per tal que la carn sigui consistent, menys greixosa i de gran qualitat. La seva criança ha revifat des dels anys noranta i és un dels productes més apreciats de la comarca pels restauradors.