Els naixements disminueixen un 5,9% l’any 2020

Els naixements de mares estrangeres baixen per primera vegada des de l’any 2016

L’any 2020 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya de mares residents és de 57.889, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que representa una reducció del 5,9% en relació amb les dades definitives del 2019. La tendència de disminució dels naixements, iniciada a Catalunya l’any 2009, s’ha vist accentuada per la crisi sanitària, amb una caiguda del 20,1% del nombre de naixements al mes de desembre, nou mesos després de l’inici de la pandèmia.

La fecunditat també ha baixat i cal remuntar-se fins a un quart de segle enrere, entre el 1993 i el 1998, per observar una fecunditat més baixa que l’actual. L’indicador conjuntural de fecunditat de les dones catalanes al 2020 (1,20 fills per dona) és dels més baixos de la Unió Europea, que l’any 2019 va registrar una fecunditat d’1,53 fills per dona, segons Eurostat. Per àmbits del Pla territorial, Ponent i les Comarques Gironines són els que tenen l’índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,39 fills per dona), mentre que l’Alt Pirineu i Aran és el que el té més baix (0,98), seguit de l’Àmbit Metropolità (1,14).

L’edat a la maternitat ha continuat endarrerint-se l’any 2020 a Catalunya i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys, una edat 2 anys més gran que la mitjana de la Unió Europea (29,4 anys el 2019). L’Àmbit Metropolità i l’Alt Pirineu i Aran és on la maternitat al primer fill és més tardana (31,8 anys), mentre que a l’Àmbit de Ponent i les Terres de l’Ebre és on és menys envellida (30,2 anys).

Pel que fa la distribució de la fecunditat per edats, l’any 2020 a Catalunya, les dones de 30 a 34 anys son les que tenen més fills, amb 80,7 naixements per cada 1.000 dones. El segon grup de més fecunditat és el de 35 a 39 anys (63,1‰), seguit pel grup de 25 a 29 anys (49,4‰).

En comparació amb la mitjana de la Unió Europea, les dones joves a Catalunya tenen molts menys fills. Destaca especialment la forta diferència en la franja de població de 25 a 29 anys: 5 dones de cada 100 han tingut un fill a Catalunya l’any 2020, mentre que a la UE-27 són 9 dones de cada 100 (dades de l’any 2019). En canvi, a partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes és lleugerament més alta.

Els naixements de mares estrangeres baixen per primera vegada des de l’any 2016

Dels 57.889 nascuts vius, 18.985 són fills de mares estrangeres, 832 menys que l’any anterior, xifra que representa un descens percentual del 4,2%, que contrasta amb la tendència de creixement registrada des del 2016, després de la disminució del període de crisi, entre els anys 2009 i 2015.

L’any 2020 els nadons de mare estrangera (32,8%) representen gairebé una tercera part del total de nascuts vius, un percentatge molt semblant al de l’any 2019.

Les dones de nacionalitat estrangera residents a Catalunya tenen més fills i els tenen en edats més joves que les dones espanyoles que resideixen a Catalunya. L’indicador conjuntural de fecunditat, el nombre mitjà de fills de les dones estrangeres, és d’1,40 fills, mentre que el de les dones de nacionalitat espanyola és d’1,10 fills. Pel que fa l’edat mitjana a la maternitat, és de 30,7 anys (dones estrangeres) i de 33,0 anys (dones espanyoles), una diferència de 2,3 anys.

Per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.529 nascuts vius), seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares romaneses (1.185), pakistaneses (1.073), hondurenyes (929), colombianes (645), italianes (588) i xineses (548).

Pel que fa l’evolució respecte al 2019, el major augment correspon a nadons de mares amb nacionalitat de Colòmbia (+134) i d’Hondures (+51). En l’altre extrem, els majors descensos de nadons de mare estrangera corresponen a les nacionalitats del Marroc (‑350), la Xina (‑105), Bolívia (‑88), Equador (‑74), Ucraïna (‑70) i Romania (‑52).

Natalitat per mesos: fort descens dels naixements al desembre

A causa de la tendència a la baixa de la natalitat des de l’any 2009, en general el nombre de naixements de cada mes disminueix en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Tanmateix, la disminució dels naixements observada al desembre del 2020 és molt més intensa respecte de les disminucions observades en el passat. Segons les dades provisionals, al desembre del 2020 hi va haver 4.000 naixements, això suposa un 20,1% menys de naixements que al desembre del 2019, en què es van registrar 5.004 naixements.

La natalitat als àmbits del Pla territorial i a comarques i Aran

Per territori i comparant la informació amb les dades definitives dels nascuts vius del 2019, l’any 2020 s’observa que tots els àmbits territorials registren un descens del nombre de nascuts vius; les Terres de l’Ebre (‑12,7%) i l’Alt Pirineu i Aran (‑12,6%) són els àmbits que registren un descens del nombre de nascuts vius més alt.

A les 41 comarques i Aran, la disminució del nombre de nascuts vius és força generalitzada i només en 8 el nombre de nascuts vius del 2020 és superior al del 2019 (si comparem dades provisionals del 2020 amb dades definitives del 2019).

La taxa bruta de natalitat al conjunt de Catalunya és de 7,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Per àmbits del Pla territorial, les Comarques Gironines és l’àmbit amb la taxa de natalitat més elevada, amb el 8,3‰. Les taxes de natalitat més baixes es registren a l’Alt Pirineu i Aran (5,7‰) i a les Terres de l’Ebre (6,7‰).

L’anàlisi territorial de la taxa bruta de natalitat per comarques mostra que el Gironès (9,9‰) i la Segarra (8,8‰) registren les taxes més elevades i les comarques de l’Alta Ribagorça (4,4‰), el Priorat (5,3‰), l’Aran i el Pallars Jussà (totes dues amb 5,4‰), les més baixes.

Els naixements de mares estrangeres als àmbits del Pla territorial, comarques i Aran i municipis

Pel que fa als fills de mares amb nacionalitat estrangera, el 38,8% dels nascuts vius de les Terres de l’Ebre i el 38,7% dels nascuts a Ponent ho són, amb percentatges superiors a la mitjana catalana (32,8%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (27,8%).

Per comarques, el percentatge més elevat de nadons de mare estrangera s’observa a la Segarra (56,5%), seguida del Pallars Jussà (47,9%). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Pallars Sobirà (17,1%) i el Vallès Oriental (23,4%) .

Per grandària municipal, els municipis més petits tenen un menor percentatge de naixements de mare estrangera (1 de cada 5). Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (68,1%), seguit de Lloret de Mar (56,0%) i Palafrugell (52,6%).

Nou comentari