El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un edifici del municipi de Terrassa, situat al barri de la Cogullada, protegit com a bé cultural d’interès local. Potser una de les coses que més poden sorprendre els visitants o turistes és que dins d’aquest equipament, que ocupa tota una illa de cases (Concili Egarenc, on hi ha l’entrada principal, Pintor Fortuny i Pintor Torres; i pati tapiat al darrere, que dona al carrer de Lavoisier) s’hi amaga un refugi antiaeri. Construït durant la Guerra Civil espanyola, el soterrani del convent es va utilitzar aleshores per donar aixopluc als residents i veïns en els pitjors moments.
Pel que fa a l’arquitectura, cal dir que el convent té forma de “L”, tancat el cos rectangular de l’església en l’ala més llarga. Totes les obertures estan agrupades de dues en dues, formant un arc apuntat. La verticalitat marcada per les finestres contrasta amb l’horitzontalitat de la cornisa i la imposta. Dins de l’església en destaca una successió d’arcs parabòlics sobre els quals descansen voltes de revoltó de clara influència gaudiniana. A més, hi ha pintures d’època posterior als murs interiors.
Obra de l’arquitecte Lluís Muncunill
Ressaltar que tant el convent com la capella, situada a la cantonada dels carrers del Concili Egarenc i del Pintor Fortuny, són obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. I com a apunt històric, dir que es coneix també com la Casa del Malalt perquè l’activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa el 1878, era la cura de malalts. L’edifici del convent va ser finançat per subscripció pública i per les donacions de l’industrial Alfons Sala i Argemí; es va començar el 1900 i es inaugurar l’any 1901. La capella és una obra posterior, del 1906.
A l’església, Muncunill utilitzà com a element estructural la catenària, en una successió d’arcs parabòlics sobre els quals descansen voltes de revoltó, de clares influències gaudinianes. La nau acaba amb un absis poligonal a l’exterior. Les finestres i la porta formen uns grans arcs equilibrats d’obra vista, amb una arquivolta llisa. A l’interior, els murs estan recoberts de pintures d’època posterior.
