El ple de l’ajuntament de Terrassa, el passat 27 de març, va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics condemnar “el genocidi contra les poblacions cristianes i qualsevol atac a la llibertat religiosa”, seguint la proposta d’iniciativa ciutadana presentada per l’Associació per a la Protecció de la Família i la Vida. Aquest és el text sencer que el seu representant, Jordi Castelló, va llegir al ple municipal:
Des de fa anys s’estan registrant en diversos països, especialment d’Àfrica, atacs sanguinaris sistemàtics perpetrats per grups musulmans radicals com Boko Haram, l’Estat Islàmic i milícies gihadistes contra poblacions cristianes tant catòliques com protestants, amb la clara finalitat de delmar-les i, a la llarga, exterminar-les.
Les agressions es fan contra poblats en què s’assassina tots els seus habitants sense pietat, excepte alguns casos de nenes o dones joves que són segrestades i utilitzades com a esclaves sexuals.
També són freqüents els atacs a temples que són destruïts i, en ocasions, incendiats amb feligresos tancats al seu interior.
Aquestes accions, que estan causant centenars de milers de morts i milions de desplaçats, constitueixen un autèntic genocidi, ja que la seva única intenció és aniquilar totalment grups humans de regions i països per la seva única condició de ser cristians.
A Nigèria, on els atacs es van iniciar fa dècades, es calcula que, entre l’octubre del 2020 i el setembre del 2023, 16.769 cristians han estat assassinats i uns 3 milions han fugit de les seves llars.
A més, uns 40 milions de cristians del nord de Nigèria es veuen obligats a practicar la seva fe en secret per evitar ser acusats de blasfèmia, que a la pràctica és una sentència de mort.
Al Congo, les anomenades Forces Democràtiques Aliades, vinculades a l’Estat Islàmic, actuen des de fa anys igual que a Nigèria.
Les mateixes crueltats es perpetren també contra les minories cristianes de Moçambic, Sudan, Eritrea, Somàlia, Síria, Pakistan, Iran, l’Afganistan, l’Índia, Bangladesh, entre altres països.
En aquest sentit, des de fa anys hi ha hagut diferents denúncies per part d’organismes i observatoris internacionals:
Segons la Llista Mundial de Vigilància de 2026 de lorganització Open Doors, la xifra de cristians exposats a la persecució ha augmentat en vuit milions en comparació a l’any passat fins a arribar als 388 milions. Segons aquesta llista, el nombre de països amb nivells extrems de persecució anticristiana que podria definir-se com a extrem ha augmentat de tretze a quinze. El director d’Open Doors, Cristian Nani, identifica l’Àfrica subsahariana com un focus especial en la Llista de Vigilància de 2026, especialment a causa de la presència de governs fràgils que exposen els cristians a la violència.
Al seu torn, l’informe Religious Freedom in the World 2025 de l’ACN (Aid to Church in Need) va investigar la situació en 196 països i denuncia violacions greus d’aquest dret en 62 d’ells. D’aquests, 24 es classifiquen com a països de persecució i 38 com de discriminació. Només dues nacions, el Kazakhstan i Sri Lanka, han mostrat millores respecte a l’informe anterior (2023).
L’informe identifica l’autoritarisme com el principal motor de la repressió religiosa. En 19 dels 24 països catalogats en la categoria de persecució i en 33 dels 38 amb discriminació, els governs apliquen estratègies sistemàtiques per controlar o silenciar la vida religiosa.
A la Xina, l’Iran, Eritrea o Nicaragua, les autoritats utilitzen tecnologies de vigilància massiva, censura digital, legislació restrictiva i detencions arbitràries per suprimir comunitats religioses independents.
«El control de la fe s’ha convertit en una eina del poder polític», assenyala el resum executiu, que denuncia una «burocratització de la repressió religiosa» cada vegada més sofisticada”.
L’estudi també adverteix que l’extremisme islamista continua expandint-se, especialment a l’Àfrica i l’Àsia. En 15 països és el principal factor de persecució i en altres 10 contribueix a la discriminació. El Sahel s’ha convertit en l’epicentre de la violència gihadista amb grups com l’Estat Islàmic.
Val a dir que a l’octubre de 2025, els bisbes de la Comissió de les Conferències Episcopals de la Unió Europea (COMECE), que representen els bisbes catòlics davant la UE, van demanar:
Restablir la figura de l’Enviat Especial per a la Llibertat de Religió o de Creences, un càrrec clau creat el 2016 però vacant des de fa temps.
Actuar amb més fermesa davant la “discriminació i persecució” que pateixen les comunitats religioses, moltes d’elles cristianes, especialment fora d’Europa.
A aquesta cruel persecució contra els cristians s’hi afegeix el fet que els grans mitjans de comunicació ignoren o minimitzen aquests fets.
Per tot l’exposat, l’Associació per la Protecció de la Família i la Vida proposa els següents acords:
Primer. Lajuntament de Terrassa condemna el genocidi contra les poblacions cristianes i qualsevol atac a la llibertat religiosa.
Segon. L’ajuntament de Terrassa sol·licita a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que s’adoptin mesures per evitar aquests atacs, donant suport als països que els estan combatent i sancionant els que no respecten la llibertat religiosa.
Tercer. Traslladar els següents acords a la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, al ministeri d’Afers Exteriors del govern d’Espanya, a la representació de la UE a Barcelona i al Consell Interreligiós de Terrassa.
