La plataforma d’AMPA/AFA de les escoles públiques de Terrassa ha volgut rebaixar les mostres de triomfalisme transmeses des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa. La regidora Teresa Ciurana anunciava que la ciutat havia abandonat els primers llocs de la llista de segregació escolar, segons el darrer informe elaborat pel Síndic de Greuges. Actualment, la cocapital vallesana ha passat d’encapçalar el rànquing a estar col·locat en el número 10.
Món Terrassa ha demanat a l’entitat una valoració sobre aquest nou informe i sobre com veuen la situació actual a les aules del nostre municipi. Pepeta recorda que encara hi ha un 40% de l’alumnat segregat, neguen que la ràtio a i3 hagi baixat a 20 alumnes arreu i recorden tota la llista de feines pendents que estan sobre la taula en equipaments i recursos.
Article de Pepeta sobre segregació escolar
Cal ser curosos amb la lectura de la informació. L’índex de dissimilitud que es fa servir, de forma comparativa entre l’actual i el del 2018, és un índex que expressa el volum d’alumnat segregat. En el cas de Terrassa, que hagi baixat a 0,4, encara que fos més alta, segueix dient que un 40% de l’alumnat de la ciutat està segregat. El mateix informe del síndic explica que l’objectiu (preliminar, si més no) seria que l’índex de segregació escolar i l’índex de segregació urbana estiguen al mateix nivell. Doncs a Terrassa l’índex de segregació urbana està a 0,29. Això vol dir que, tot i la baixada, l’índex de segregació escolar segueix molt amunt i lluny de l’objectiu preliminar. Això, però, no surt a les portades ni centre les atencions d’un equip de govern en pre-campanya electoral.
Encara sobre l’índex, val a dir que és un índex relatiu perquè es compara amb l’índex de segregació urbana. US copiem el que diu la mateix Fundació Bofill sobre això: “És una mesura relativa de la segregació, no absoluta. Mesura com equilibradament estan distribuïts dos grups (alumnat ordinari i vulnerable) en tota la xarxa educativa. No mesura el percentatge d’alumnat vulnerable que hi ha al municipi o en els centres.
Per tant, si un municipi té una dissimilitud del 30%, la lectura que n’hem de fer no és que tingui un 30% d’alumnat estranger, sinó que caldria redistribuir el 30% de l’alumnat per garantir que tots els centres tenen el mateix percentatge d’alumnat estranger i ordinari.” Això vol dir doncs que aquesta lectura no permet dir que hi hagi menys alumnat segregat o vulnerable, només que la proporció s’ha equilibrat.
Per altra banda, insistim que NO és cert que hi hagi ràtio a 20 a I3. El que es va aconseguir va ser un acord per sortir, a primària, entre pública i concertada, amb 20 places per centre. Aquesta sortida es va estendre, a la revisió de preinscripcions, a 22 allà on hi havia més demanda, i en algunes concertades fins a 24 (recordem que, per molts acords que s’assoleixin, la llei protegeix la concertada amb ràtio a 25). Allà on s’hagi omplert més ràtio, arribarà menys matrícula viva. La matrícula viva, que segueix arribant a la ciutat (prop de 600 alumnes entre el tancament de matriculació i finals del 2022) arriba sobretot a la pública, que és també on es concentra la majoria de l’alumnat vulnerable.
Sorprèn el triomfalisme quan queda tant per fer. A la pública: escoles per construir (el Sala i Badrinas segueix en barracots), escoles per renovar i esperant obres i manteniment, mancança extrema de personal d’atenció a necessitats educatives especials (tant en horari lectiu, com al migdia i extraescolars), ajuts públics municipals als extraescolars endarrerits respecte a altres cursos, classes massificades a moltes línies de primària i secundària, falta d’especialistes i aules d’acollida, etc
