L’estudiant Dani Asensio (Terrassa, 2004) ha tret una de les millors notes de la selectivitat a Terrassa: un 9,5, amb una nota final de 13,8. L’alumne ha estudiat a l’escola Mare de Déu del Carme, i ara, desitja seguir estudiant. Amb aquesta nota, Asensio vol entrar a la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. El terrassenc ha parlat amb Món Terrassa sobre com ha viscut la selectivitat, l’esforç i les hores dedicades, i què li depara el futur.
Quina sensació té al ser l’estudiant amb la nota més alta de la selectivitat a Terrassa?
Em sento un autèntic privilegiat, i també orgullós de mi mateix perquè l’esforç que he fet aquest últim més i tot el batxillerat, especialment durant el segon curs, ha estat el necessari. Sempre crec que les coses no venen del cel i no regalen res. Tot l’esforç i totes les hores que he dedicat a la meva habitació per treure la millor nota possible, han tingut recompensa: Aquestes notes a batxillerat i també a la selectivitat.
S’imaginava aquesta nota? Amb quina sensació va sortir després dels exàmens?
Els exàmens van anar-me molt bé, vaig sortir-ne realment content. Però no m’esperava aquests resultats tan alts. Pensava que potser en alguns havia baixat una mica, però molt content.
“No m’esperava aquests resultats tan alts”
L’ha sorprès la nota d’alguna assignatura en concret?
A part de la fase general, on tenia com a optativa Llatí, vaig fer Literatura Catalana i Història de l’Art. I em van sorprendre dues. La primera, Anglès, perquè sempre he tingut molta por als “listenings”. Però justament el “listening” parlava d’un arquitecte que havíem estudiat a Història de l’Art, llavors això ens va afavorir una mica. Però tot i això, vaig deixar alguna en blanc. Al final vaig treure un 9, i em va semblar molt “guai”. La segona, anava amb molta por a Literatura Catalana, perquè de totes les assignatures va ser la que menys em vaig preparar. Tot i això, vaig treure un 10, i em vaig quedar flipant.
I ara, quins son els seus plans de futur?
Vull seguir estudiant i anar a la universitat. He tingut complicacions a l’hora de decidir-me perquè soc una mica indecís, però vull anar cap a Comunicació Audiovisual perquè m’agrada explicar coses i històries, i una de les maneres és mitjançant el món audiovisual. Crec que aquesta carrera és la que més em crida l’atenció, tot i que també em vaig plantejar altres opcions. D’una banda estava la docència, sobretot pel que fa a la història, o la història més antiga. Perquè comunicar i explicar m’agrada, llavors era una de les altres variables que havia estat considerant. Seguint el meu cor, vaig acabar decantant-me per Comunicació Audiovisual.
“M’agrada explicar coses i històries, i una de les maneres és mitjançant el món audiovisual”
Tenia clar que entraria als estudis que volia?
Estava i encara avui estic preocupat, perquè al principi van haver-hi dues grans opcions dins del món audiovisual. Per una banda, Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Pompeu Fabra, i per una altra banda, l’ESCAC aquí a Terrassa. Tenia un gran dilema perquè tot i que sentís una gran passió pel cinema, mai havia estat en contacte amb cap mena de producció ni tenia cap experiència. Tenia molts dubtes perquè no sabia si entrar aquí i de cop i volta adonar-me que no era el que m’agradava. Vaig haver de fer una prova d’accés a l’abril per tal d’accedir amb una beca, perquè al ser privada, el preu és més elevat, i vaig fer un ‘portfoli’, un curtmetratge… Al final sí que vaig ser apte però no se’m va concedir la beca perquè es va prioritzar a les 15 persones amb menys recursos econòmics. He d’admetre que des del principi vaig descartar una mica aquesta opció, perquè vaig pensar que Comunicació Audiovisual t’obria un món més ampli, no era tan tancat. En definitiva, toques cinema, televisió, ràdio… això a mi em donava una tranquil·litat, que sumada a l’ambient de campus, estar amb totes les facultats i la gent… m’aportava més seguretat.
Com es va plantejar la selectivitat? Com es va organitzar?
Vaig acabar els globals del tercer trimestre i vaig planificar-me la setmana. Tinc una especie de precaució i vaig voler començar com més avanç millor, a més, sempre pinten la selectivitat com la meta final. Primer de tot, vaig organitzar tots els apunts de totes les assignatures. Em vaig posar a davant de l’ordinador amb l’aplicació del calendari i vaig fer una planificació (de manera ideal, perquè després et surten mil coses…). Vaig distribuir les diferents assignatures, prioritzant sobretot Història i Llatí, i setmana rere setmana vaig anar estudiant, anar seguint aquest hàbit i el ritme. És cert que tenir la base del batxillerat et donava tranquil·litat, però li vaig donar “molta canya” durant l’últim més.
“Setmana rere setmana vaig anar estudiant, anar seguint aquest hàbit i el ritme”
Està content amb com l’escola ha gestionat la preparació?
Estic molt content, perquè el professorat sempre han estat amb nosaltres en tot moment, ens han anat indicant els passos que havíem de seguir per fer la pre-inscipció, la matrícula, el pagament… En cap moment he sentit que no ens ajudaven. A la mateixa selectivitat sempre hi havia professors i professores esperant-nos fora de les aules i això em donava una espècie de seguretat i de sentir-me a gust, i d’alguna manera també em donaven sort. Estic molt content.
