La dona terrassenca, Pilar Villa, que el passat divendres, durant la Diada, li van requisar una estelada a la Sagrada Família, a ella i una amiga seva, ha parlat amb MónTerrassa d’aquest incident, tot i que a la sortida del temple la pogués recollir. Però es pregunta si el sentit de la reglamentació sobre els símbols que es poden fer entrar a la catedral és equànime, tenint en compte a més que la portava plegada dins la bossa. “Què és reivindicatiu? Si jo porto una pancarta que diu presos polítics, hi ha un eslògan clar i objectiu, o Palestina lliure”, posa com a exemple. “Però una estelada és més reivindicativa que una senyera, que la bandera d’Espanya? Qui decideix?”, es qüestiona aquesta dona de 57 anys, que anava amb un grup d’uns altres vuit terrassencs que feien la visita turística abans de participar a la manifestació independentista de la tarda a Barcelona.
La Pilar explica que, com cada Diada, aquest grup aprofita per fer una visita cultural al matí a Barcelona abans d’unir-se a la manifestació. En aquest cas, era la Sagrada Família, amb una entrada que havien reservat amb temps d’antel·lació. En el moment de passar el control d’objectes, a ella i la seva amiga Lídia les van fer parar i els hi van registrar les seves respectives bosses. Inicialment, Villa pensava que era per les bossetes de l’ortodòncia i del maquillatge. Va fer cara d’estranyada i, immediatament, la noia del control li va explicar que era per l’estelada i que l’havia de deixar allà i recollir-la a la sortida en una altra porta. I li va passar el mateix a la seva amiga Lídia.
“Em va sorprendre perquè vaig pensar: no l’estic onejant ni estic fent res, la tinc dins la bossa”, recorda d’aquell moment. “I ens van preguntar si anàvem juntes per posar-les totes dues dins del mateix paquetet”, segueix relatant d’aquella estona, mentre sis dels nou membres del grup ja estaven a dins i no sabien què estava passant i, per això, van trucar a la Lídia. “Li van dir a la Lídia que allà no podia atendre la trucada, i això sí que a ella li va molestar”, remarca, tot i que la seva amiga va optar per no agafar el mòbil quan li van trucar més vegades i totes dues van acceptar que la seguretat es quedés les estelades dins un paquet amb el número d’entrada de la Pilar, amb una targeta per tornar-les a recollir.
Què diu la normativa del temple
Després, el grup es va mirar exactament què diu la normativa de la Sagrada Família: “Quedaran contemplats també com a objectes prohibits tota classe de pancartes, cartells, fulards o banderes amb finalitats reivindicatives”. La Pilar considera que “això deixa enlaire molts dubtes sobre aquest tipus de controls”. Perquè aquest tipu de registre, diu, no li havia passat mai ni al camp de futbol del Barça ni quan va a concerts, en què mai li havien fet treure la bossa del maquillatge. A més, explica que en aquesta entrada i durant la visita van poder observar persones que portaven ronyoneres a la cintura o bosses de mà amb els colors de les banderes espanyola o estatunidenca.
“Ens haurien pogut dir que no les traguéssim dins el recinte ni ens les col·loquéssim”, apunta com a alternativa davant d’aquest control tan ferri. El fet és que això, a ella i al grup, els va fer rumiar un cop es van dirigir a la manifestació de la tarda pels carrers de Barcelona amb confluència a la plaça de Catalunya. La Pilar és nascuda a Terrassa de pare colombià i mare espanyola, d’arrels andaluses, i castellana parlant. Però des de la primera manifestació el 2010 per protestar per la retallada de l’Estatut de Catalunya, no s’ha perdut cap convocatòria independentista, ella, la seva parella i els seus fills. “Em va semblar molt injust per les mentides que es diuen sobre la normalització lingüística i el fet d’aprendre el català; em tenia molt indignada”, rememora de fa setze anys.
D’aquesta última manifestació de l’Onze de Setembre, després d’uns anys de desànim dels independentistes, troba que “l’ambient era més maco que l’any passat, quan tothom estava com molt ensopit”. “Aquest any hi havia molta més gent jove, que també resultava una mica sorprenent i, més enllà d’algun exabrupte, es va viure sense cap tipus de violència, de maneta festiva i divertida”, destaca.
