!--akiadsense-->
L’historiador Domènec Ferran va ser l’encarregat de fer el discurs d’agraïment dels tres premiats a El Terrassenc de l’Any pel Centre Cultural El Social.
“Bona nit i benvingudes, terrassenques i terrassencs, president del Social, autoritats, familiars, amigues i amics, que ens acompanyeu avui aquí, al nostre Teatre Principal.
Abans d’iniciar aquestes paraules d’agraïment en nom de la Montserrat, el Josep i el meu, us vull expressar un sentiment agredolç que hem provoca l ‘absència forçosa del company Josep Rull injustament empresonat. Et volem aviat entre nosaltres.
El nostre primer agraïment va pels que ens heu proposat, pel jurat que ens ha votat, pel glosador que ha copsat magníficament la nostra trajectòria, i pel Centre Cultural el Social que porta 51 anys organitzant aquest entranyable acte.
Després de la sorpresa inicial, quan ens ho van notificar, tots vàrem pensar: Ui, hi molta gent que s ́ho mereix més que jo! Però les felicitacions i l ́afecte que hem rebut de tots vosaltres, i finalment, la paraula” t ́ho mereixes “ens ha arribat al cor i estem molt satisfets, però aquest reconeixement és totalment compartit amb les nostres famílies i amics, amb qui hem viscut, treballat i portat a terme els nostres projectes i somnis fins ara i en el futur.
Compartir el treball i el lleure amb els terrassencs, a la ciutat que ens ha vist néixer i estimem, és una tasca col·lectiva que no té preu. Sentir-se part d’una ciutat i una cultura és el millor que podem experimentar com a ciutadanes i persones.
El primer que ens uneix, és que ens creiem i estimem el que fem, aquesta és la única formula per transmetre ho als demes i així fer-ho estimar. Aquesta reflexió és valida, tant pel millor patrimoni que tenim els terrassencs, que es el de les persones com també pel patrimoni històric, cultural i social. La sensació de pertinença i orgull que representa sentir-se part d ́una comunitat es el que ens uneix i mai podem perdre. La participació activa en activitats grupals ens fa gaudir a nosaltres i que gaudeixin els demés.
Sortir al carrer i tenir persones amb qui compartir experiències, projectes o simplement petar la xerrada és un privilegi que tenim els terrassencs , tots ens coneixem i les connexions son múltiples, més que una gran ciutat tenim la sort de viure en un poble gran o millor dit, un gran poble!. Nosaltres si que practiquem la consigna de que els carrers seran sempre nostres.
I ara no puc evitar de fer una mica d ́història, la nostra història, la de cada dia i la que ens ha portat on som ara. El nostre territori vallesà, solcat de rieres ens ha donat la vida des de la prehistòria. Amb la silueta de la Muntanya de Sant Llorenç , que sempre ens ha marcat el nord. En el període ibèric i romà ens vàrem començar a organitzar i agrupar i vam iniciar el nostre camí plegats fins a l ́origen de la vila de Terrassa durant l ́edat mitjana. Sempre vivint majoritàriament dels recursos de la nostra fèrtil terra. En conservem importants testimonis patrimonials com en son la Seu d ́Ègara, la Torre del Palau i el Castell de Vallparadís dels quals ens sentim tant orgullosos.
Aquest pedigrí, que no tenen els del llogarret veí de Sabadell, ens va portar al lent creixement i finalment al segle XIX , amb la irrupció de la industrialització, ens vàrem convertir en ciutat , cada vegada més poblada. Des de llavors hem estat terra d ́acollida de persones de procedències diverses amb l ́esperit comú de millorar el futur, cosa que també ens enorgulleix. Els testimonis materials més importants que ens fan adonar d ́aquesta realitat passejant i observant per la ciutat, son les diverses edificacions industrials i modernistes que perquè no dir-ho amb certes dificultats hem aconseguit conservar. Des de la monumental Fabrica Aymerich Amat i Jover fins als més petits magatzems i habitatges dels obrers i dels amos.
Aquest mateix camí es el que fem les persones, naixem sense poder triar el lloc ,sortosament ,perquè sinó encara tindríem el planeta més desequilibrat del que el tenim. Però la història del territori cultural i personal ens va forjant mica en mica, els carrers per on passem i ens relacionem, el nostre barri, l ́escola, l ́institut, l ́esplai , les entitats, les festes al carrer, van fent un gruix d ́amistats i coneixences que ja conservem per tota la vida. Si som permeables a totes les influencies ens convertim amb el millor que podem ser, millors terrassenques i millors persones.
Be, diria moltes coses més i tinc la sensació que me’n deixo moltes, però no voldria allargar-me més, que hem conec i ja comenceu a estar neguitosos a la butaca.
Moltíssimes gràcies una vegada més de tot cor, en nom de la Montserrat i el Josep, per haver-nos permès viure aquesta emoció, aquest honor i també aquesta responsabilitat de fer-nos terrassencs de l ́any i poder compartir-ho amb tots vosaltres”.
Domènec Ferran i Gómez
Terrassenc de l ́any 2019
Teatre Principal, 30 de novembre de 2019
