La Coral Els Amics ha acollit aquest dimecres, dia 27 de novembre, l’acte de celebració pel 10è aniversari del pacte DASIG a Terrassa. La sala s’ha omplert de representants d’entitats culturals i socials vinculades al col·lectiu LGBTIQ+, però també d’autoritats locals, cossos de seguretat o l’Arxiu Històric de la ciutat.
Ha estat una trobada per reconèixer una dècada de treball col·lectiu en defensa dels drets i llibertats civils, i també de mirar cap al futur, amb l’objectiu de reforçar el compromís “per una Terrassa diversa. És un pacte transformador i que continua viu, perquè continuarem lluitant i no farem ni un pas enrere”, ha subratllat Lluïsa Melgares en el discurs de benvinguda, que ha recordat als assistents que “necessitem activistes al carrer, per sumar i per fer-nos visibles…”.
Melgares: “Terrassa es defineix pel seu amor a la diversitat”
La regidora d’LGTBi de l’Ajuntament de Terrassa ha explicat a MónTerrassa quins són els reptes de futur de la plataforma, el paper que ha de jugar l’administració local com a garant de drets del col·lectiu i com veu la salut del col·lectiu.
10 anys de pacte DASIG, quins són els nous objectius?
El pacte és una intenció viva que en aquests deu anys ha fet moltes coses i que n’ha de continuar fent més. Aquest any farem una nova modificació, perquè els temps canvien i així ho han de fer les accions que fem, i esperem que tinguem noves adhesions, especialment de gent jove, i que anem cap a un futur que sigui en la línia de continuar treballant per la diversitat afectivo-sexual i de gènere.
Quina és la salut ara mateix de les entitats i del col·lectiu a la nostra ciutat?
No crec que sigui una sorpresa si dic que abans de l’estiu, l’associació que havia estat la més lluitadora i reivindicativa del col·lectiu LGTBi de Terrassa, van comunicar la seva intenció de plegar. Ara mateix, sembla que hi ha una coordinadora de transició per decidir el futur. Sí que és veritat que si bé aquesta entitat està en crisi, i no s’ha d’amagar, també diré que s’han creat d’altres associacions vinculades al col·lectiu. Ho he pensat molt i crec que Terrassa és capdavantera amb la lluita dels drets LGTB i, a vegades, quan hi ha un dels actors que tiba molt, els altres sembla que s’apaguin i els costa una mica fer-se visibles. Ara mateix, crec que estem en un punt d’inflexió molt gran, tenim una ultradreta que està atacant de manera exagerada i horrorosa els drets que tenen a veure amb la diversitat afectiva i sexual, o amb les persones racionalitzades, i és un moment en què tots ens hem d’unir i lluitar encara més. En el camí hem perdut moltes persones lluitadores, i l’important és conservar el que s’ha aconseguit i cada dia fer un pas més endavant.
Des de l’administració local, com es poden blindar els drets que ara es veuen amenaçats?
D’entrada, una bona manera és fer actes com els que fem avui, de celebració dels 10 anys de Dasig, perquè això transmet confiança i també perquè visibilitza els serveis que hem anat creant, com per exemple el Servei d’Atenció Integral (SAI). Considerem que hem de fer un acompanyament bàsic, perquè les persones han de tenir confiança en les professionals de l’administració. I per això hi tenim un pressupost municipal destinat, que encara que no sigui gran sí que és clau perquè hi hagi personal treballant per garantir aquests serveis d’informació i assessorament. Tenim ajuntament en mans de l’extrema dreta que s’estan qüestionant les inversions en polítiques de gènere i d’LGTBIQ+, i si Terrassa es defineix per alguna cosa és per l’amor que tenim a la diversitat i la riquesa que aquesta aporta, i pel respecte que ens hem de tenir els uns als altres i als drets fonamentals.
Una de les accions on des del pacte Dasig s’ha posat molta èmfasi en el darrer any ha estat en la inserció sociolaboral del col·lectiu.
Exacte, hem parlat molt sobretot específicament de les persones trans. Tenim diversos projectes que han estat una molt bona idea i iniciativa, perquè no hem d’amagar que hi ha persones trans que tenen veritables problemes per trobar feina. Nosaltres, des de l’administració, ho hem normalitzat; tenim diversos treballadors del col·lectiu i hi són perquè tenen la seva vàlua, com qualsevol altre treballador. Sí que em sap greu que això hagi de ser gràcies a un projecte especial perquè hi ha una part de la societat que les discrimini, també en el sector laboral.
Aprofitant que s’ha fet recopilació d’aquests 10 anys del pacte amb totes les entitats que en formeu part, i hi ha algun àmbit concret que caldria reforçar o que cal posar com a prioritari de cara al futur?
Crec que s’han de reforçar més les campanyes i ens hem de visualitzar molt més. I, especialment, en la participació. És cert que el pacte és una qüestió de cogovernança, no és que l’Ajuntament decideixi per ell sol o unilateralment quines accions o activitats es faran, o quins serveis s’han de donar. No, això és una cosa que es parla dins d’una taula on hi ha molts membres de sectors diversos, i que esperem que pugui créixer encara més, i és aquí on es busquen solucions per cobrir les necessitats actuals i ser eficients a l’hora de gastar el pressupost que tenim assignat.
