!--akiadsense-->
El ictus és la primera causa de discapacitat física o motora en l’adult als països desenvolupats. El paper de la rehabilitació és vital, sobretot al principi, ja que busca minimitzar els dèficits o discapacitats experimentades pel pacient que ha sofert aquest episodi, així com facilitar la seva reintegració social.
En una entrevista amb Infosalus, la doctora Roser Garreta, presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Física i Rehabilitació (SERMEF) i cap de Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa ressalta que la discapacitat física i motora en l’adult que es produeix després d’un ictus i els problemes no motors són igualment incapacitants, com ara les alteracions del llenguatge i la comunicació, els problemes cognitius o la incontinència urinària, entre altres.
Sobre quan ha d’iniciar-se el tractament rehabilitador, atès que en l’ictus el temps és or, la doctora Garreta assenyala que aquest ha de començar “de manera precoç”, en els primers dies després del ictus, i quan s’hagi aconseguit una estabilitat clínica que permeti una mobilització segura. En concret, la presidenta de la SERMEF detalla que la rehabilitació del ictus ha de ser un procés dirigit per un metge rehabilitador i, per tant, únicament ha d’iniciar-se el tractament després de l’avaluació i la prescripció mèdica.
Però la pandèmia ha fet que els tractaments rehabilitadors es veiessin paralitzats. La doctora Garreta esmenta que davant d’aquesta situació el procés depèn de la pràctica i de l’aprenentatge de les tècniques en les quals el pacient ja s’ha instruït, i de la motivació per realitzar-les per iniciativa pròpia. Si el pacient i la seva família ja han tingut l’oportunitat de participar en un tractament rehabilitador l’experta veu molt recomanable continuar els exercicis instruïts pels seus especialistes, i d’una manera regular.
“Això inclou també les cures bàsiques, per exemple, el maneig postural adequat, la mobilitat i l’alimentació, per a evitar complicacions com podrien ser les rigideses articulars, les caigudes o les ennuegades amb els menjars. La pràctica supervisada dels exercicis instruïts és sempre un punt crucial, i en les circumstàncies actuals encara més“, detalla la presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Física i Rehabilitació.
Al seu torn, incideix en què és fonamental fer un control estricte dels factors de risc cardiovascular, alguna cosa que inclou la pràctica d’exercici físic apropiat en la fase de cronicitat, a més d’un bon control de la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol i el sobrepès. “I per descomptat evitar el tabac i les begudes alcohòliques. L’exercici continuat ajuda a conservar la funcionalitat, evitar el sobrepès corporal i contribueix a un millor control dels factors de risc cardiovascular”, sentència.
