La Clariana és un projecte d’Educació Viva impulsat a Terrassa per un grup de famílies des del setembre de 2021, orientat a infants d’1 a 12 anys. Els seus impulsors afirmen que aquest un projecte “neix de fer tribu, de la unió de famílies i educadores -algunes de les quals provinents d’un projecte terrassenc anterior, anomenat Camins- que creiem en l’oportunitat de disposar d’un espai viu i actiu per les criatures a Terrassa”. Món Terrassa ha parlat amb l’equip pedagògic perquè ens expliquin en què consisteix i quins són els reptes de futur.
Què és Educació Viva i què la diferencia d’una escola tradicional. I d’una escola rural?
Som un espai poc massificat, on l’aprenentatge sorgeix de les criatures buscant cuidar totes les dimensions i en equilibri amb la llibertat i els límits. Des de La Clariana sentim que les principals diferències entre el nostre projecte i altres tipus d’opcions són la importància als processos emocionals i als ritmes, així com la relació entre les famílies i la implicació d’aquestes. Nosaltres com a projecte formem part de la XELL, la Xarxa d’Educació Lliure, que engloba diversos projectes amb una mirada comuna arreu del territori. Pel que fa a l’escola rural, compartim l’agrupament multinivell en totes les rutines del dia. També el contacte amb la natura, ens sentim afins a la pedagogia verda i les escoles bosc i donem espai a un contacte estret.
Quins són els punts forts d’aquest tipus d’educació i perquè creieu que és necessari fer aquest canvi de sistema o aposta.
Acompanyar amb amor i proximitat, donar espai a la connexió amb un mateix, respectar la pròpia essència de cada criatura… Són alguns dels punts que tenim com a base i que ens caracteritzen. Creiem necessàries les opcions que situïn les criatures en un lloc d’escolta i amb possibilitat de desenvolupar la seva autonomia.
Expliqueu-nos com és el dia a dia d’un infant a l’espai la clariana.
Vora les 8:45h l’equip comença a arribar a l’espai, comparteixen una estona i comencen a preparar l’espai. A les 9:00h comencen a arribar criatures i les famílies. A les 9:45h ens trobem totes en rotllana, ens saludem i ubiquem en el dia. Parlem de com estem i compartim. A les 10h anem a esmorzar, cadascú porta a la seva motxilla el seu tupper, el treuen i ens trobem per cantar una cançó i menjar alhora. Sempre que el temps acompanya gaudim d’aquesta estona a l’exterior. Comença el temps de lliure circulació i d’expansió, compartim al sorral, al llit elàstic, al rocòdrom… Després, vora les 12h canviem d’espai: l’aula, l’atelier, brico, psico… allà participem d’alguna proposta o en generem una altra diferent. A les 13h ens trobem de nou per compartir durant el temps de dinar. Després fem una rotllana per acomiadar-nos: amb algun conte, un joc de dits… Al final acostumem a tornar a l’activitat autònoma a l’exterior, entre les 14:30h i les 15h anem marxant fins al dia següent.
A què se li dona més importància? Quin és el sistema d’avaluació?
Donem més importància a l’acompanyament emocional, a la gestió de conflictes i als propis interessos de les criatures. Observem de manera profunda a les nenes i els nens, mirem aspectes cognitius i alhora relacionals i emocionals. Tenim molt present que l’aprenentatge està connectat al benestar emocional. També ho fem de manera sistèmica, quan s’acompanya una criatura la mirem amb ella, el llocs que ocupa i a tot allò que l’envolta
I el professorat? Qui son i com enfoquen l’educació?
En el nostre projecte parlem d’acompanyants per referir-nos a les persones adultes referents a l’espai. Contem amb un equip humà divers, tant en formació com en procés de treball vital, això també col·labora a que l’espai sigui ric i molt dinàmic.
De cara al curs vinent amplieu el projecte per donar cobertura als més petits. Com ha sorgit la idea i perquè?
Hem sentit la necessitat de donar resposta a peticions que anàvem rebent. Com a famílies compartim que el ideal és que els més petits puguin passar el màxim d’hores al dia amb la seva figura d’aferrament principal. Alhora, som conscients que això moltes vegades és poc compatible amb les necessitats socials i/o laborals de les adultes de la família.
Què es pretén amb la incorporació dels petits? Què li aportarà al projecte global?
Pensem que serà una entrada de noves famílies. Moltes realitzen una cerca d’espai i opcions durant aquesta etapa de les criatures, després ja segueixes allò escollit i és més difícil plantejar-se canvis. Volem poder ser una opció per aquelles famílies que fan la cerca en aquell moment.
L’educació de 0 a 3 anys continua creant polèmica per la seva necessitat o no, i la manera d’enfocar-ho, si com espai pedagògic, com a canguratge o com un pas necessari per a l’escola obligatòria. De quin parer sou?
El nostre espai serà a partir de l’any, per criatures que ja gategen i/o caminen. Volem plantejar d’aquesta etapa una entrada curosa a l’obertura de la socialització, amb una mirada propera i profunda. En acompanyament no només de la criatura sinó també de la família. En ocasions durant la criança ens sentim soles o perdudes, tenir un espai de persones que comparteixen l’estil de criança respectuós escollit és un regal i més en les primeres etapes del procés de ser mare o pare.
És important que aquesta edat els nens ja vagin a col·legi? Per què?
Sentim que el més important en aquesta etapa és que l’infant es pugui sentir estimat, escoltat i contingut. Sóm conscients que cada família escull dins les seves opcions la manera que els sembla més curosa.
És a l’abast de tothom portar els nens a l’espai La Clariana? Alguns podrien qualificar-ho d’un espai elitista o classista?
Actualment les pròpies famílies som les que ens fem càrrec de totes les despeses que comporta el manteniment de l’espai i el projecte pel que som conscients que això no és viable per a tothom. Com a revisió d’això, estem plantejant maneres d’obrir a tothom aquesta mirada, amb xerrades, activitats… que segur que puguin estar a l’abast de tothom (tant professionals de l’educació com famílies). Aquest abril ja hem començat amb algunes xerrades, habitualment en farem difusió al nostre instagram @laclariana.
I per aquells que ho veuen com un espai “hippie”, què els diríeu?
Sí que ens considerem un espai alternatiu. Alhora, acompanyem que les criatures puguin créixer sense etiquetes ni emetre judicis, volem caminar cap a aquí amb les nostres criatures i és el que ens treballem també les adultes. Dins els grup de famílies podreu trobar qui ressoni més amb aspectes considerats del moviment hippie, igual que d’altres que no. Totes ens respectem el que ens diferencia i partim dels punts que sí tenim en comú.
La família que porti les criatures aquí quin tipus d’implicació se li requereix? Ha de formar part activa del projecte?
Demanem una implicació a les famílies tant en el dia a dia de l’espai com en la implicació en comissions més logístiques. Entre totes acordem i valorem cap on volem fer caminar el projecte.
A Terrassa sou l’únic espai amb aquest projecte pedagògic?
Som l’únic projecte d’educació lliure, viva i activa a Terrassa. De fet som dels pocs amb famílies amb criatures d’edats tan diverses a Catalunya, amb aquest tipus de mirada i amb un contacte directe i diari amb la natura.
Com s’ha afrontat aquesta època de pandèmia i quins plans de futur teniu.
Nosaltres hem iniciat l’espai aquest setembre de 2021, pel que tot i que la pandèmia encara deixa petjada no hem conviscut amb les èpoques més dures. Ens agradaria trobar més famílies que es vulguin afegir-se a la nostra tribu, esperem créixer més.
