MónTerrassa
La catedral de Terrassa que s’enlairava cap al cel

Fa poc més de 100 anys, el 1917 es va posar en marxa la renovació de la façana del Sant Esperit, i es va convocar un concurs que van guanyar els arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llompart, amb un disseny concordant amb l’estil gòtic. Es dibuixava amb una alçada de seixanta metres, amb una portalada de tres grans arcs ogivals amb arquivoltes llises que donarien entrada a un atri, amb la porta principal flaquejada per columnes amb les estàtues de 12 apòstols. Aquest dissabte, Salvador Cristau inicia el seu ministeri al Bisbat de Terrassa, en un acte solemne a la catedral. És el segon bisbe de la diòcesi, creada el 2004 i que fions fa unes setmanes tenoia com a bisbe Josep Àngel Saiz Meneses.

Projecte de façana
Projecte de façana | Fons Ragon/AMAT

La façana era rematada amb una torre d’agulla amb finestres. L’any 1920 es van començar les obres i es van anar fent a poc a poc per manca de recursos econòmics. La Guerra Civil va aturar els treballs i l’església es va cremar el 1936. A l’acabar l’enfrontament, les tres arcades de l’entrada es van acabar de coronar però la resta del projecte es va desestimar.

Les escultures de la façana

Les escultures, obra de l’artista Luis Bertia, representen a Sant benet, Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni M. Claret. El dia 24 de juliol de 2005 eren beneides per el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, amb la presència de les autoritats i representants locals.

Els benefactors foren: Benet Carbonell i Marlet, Família Font-Vidal, Fundació Manuel Lao i la Caixa de Terrassa.

La història del rellotge del Sant Esperit de Terrassa

El veïns de la vila de Terrassa, l’any 1871, obriren una subscripció voluntària per fer possible la instal·lació d’un nou rellotge públic a la torre del campanar de l’església parroquial del Sant Esperit. A tal efecte es va crear una comissió encarregada de la seva compra així com de la instal·lació. El 3 de desembre de 1871 el Ple de l’Ajuntament es feia ressò de la petició de l’esmentada comissió de poder utilitzar la campana major de la torre de l’església per al toc de les hores.

L’Ajuntament donà el seu consentiment tot esperant, també, el beneplàcit del rector del Sant Esperit. El 21 d’abril de 1872 la comissió veïnal va fer entrega de l’esmentat rellotge a l’Ajuntament. És per això que l’Ajuntament és el propietari del rellotge públic del campanar de la Basílica del Sant Esperit i té sota la seva responsabilitat el seu manteniment.

Com a testimoni de la seva instal·lació ha quedat la gran placa que hi ha a la sala del rellotge que dóna fe del fet amb una inscripció en llatí que traduïm: «Rellotge / Fabricat a Morez, França. Adquirit amb donatius dels ciutadans gràcies a l’impuls de / Llorenç Font de Gaià i Solà / instal.lat per ell mateix, expert en l’art de la rellotgeria, i beneït per la festa de la Immaculada Concepció / any 1871».

Nou comentari

Comparteix