El col·laborador i antic fotògraf de plantilla de MónTerrassa Cristóbal Castro torna a exposar al Visa per l’Imatge de Perpinyà sota la cobertura d’aquest digital dins l’apartat de Premsa Diària Internacional, amb uns altres 23 fotoreporters d’arreu, i aquesta vegada ho fa amb cinc fotos recollides l’any passat de manifestacions a Terrassa i Barcelona en defensa de la llibertat dels palestins i denúncia de la resposta indiscriminada a Gaza per part d’Israel, que va començar amb els atacs de Hamàs l’octubre del 2023 i ha causat la mort de desenes de milers de persones. Les imatges formen part de l’edició 38 del festival, marcada fortament per un Pròxim Orient que segueix encès, ara afegint-hi la guerra de l’Iran, i que s’ha obert aquest dissabte oferint fins a 27 exposicions, amb caràcter gratuït, fins al 13 de setembre.
Les cinc fotos de Castro formen part d’una fotogaleria amb 19 imatges que MónTerrassa va publicar el desembre passat de mobilitzacions per la causa palestina, tant a Terrassa com a Barcelona. En el cas de les terrassenques, es recull el recorregut de manifestacions pel centre de la ciutat i acabant davant de l’Ajuntament. Pel que fa a Barcelona, es tracta també de desfilades de denúncia de la mort de civils en aquesta nova guerra a la franja de Gaza encara no acabada realment, posant especial èmfasi en la sort de nens i nenes.
En aquesta exposició de la Premsa Diària Internacional, que per primera vegada té lloc a la Cambra de Comerç i Indústria dels Pirineus Orientals, hi participen un total de 24 fotògrafs, representant prestigiosos diaris com Le Monde, Le Figaro, Libération, The Times, The New York Times, la web de la CNN i altres mitjans de referència suïssos, danesos, suecs, finlandesos, búlgars i canadencs, a més del fotògraf Mané Espinosa per La Vanguardia. Un d’ells o d’elles obtindrà la Visa l’Or de la categoria.
I els conflictes a Pròxim Orient hi són protagonistes, amb cobertures de l’ocupació dels colons israelians a Cisjordània, la guerra iniciada pels Estats Units vista des dels bombardejos a Teheran, el seu contagi al Líban des de Beirut o la situació actual a Síria. També hi ha reportatges de soldats en ambdós fronts d’Ucraïna i Rússia, la guerra al Sudan amb refugiats al Txad, l’agressiva actuació de l’ICE -les forces antiimmigració dels EUA- o, en un terreny de moment més pacífic, la vida a Groenlàndia.
Exposicions monogràfiques: dels conflictes al Pròxim Orient a guerres en altres continents
De les exposicions monogràfiques, hi destaca alhora un reportatge del palestí Khames Alrefi des de Gaza, Civils: les primeres víctimes, que ha rebut la Visa d’Or Humanitària del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) i que, perquè el govern israelià segueix restringint les entrades i sortides de la franja, no podrà ser present a Perpinyà. La Visa d’Or de la Ciutat de Perpinyà Rémi Ochlik ha estat per Siria: una albada de cendres, de Philémon Barbier (Le Monde i Le Figaro), que ressegueix la difícil reconstrucció del país, amb enfrontaments que ressorgeixen entre diferents comunitats, des de l’arribada al poder d’Ahmed Hussein aix-Xar’a, enderrocant el dictador Baixar al-Àssad.
L’aragonès Diego Ibarra Sánchez, per al The New York Times, presenta L’última guerra-Líban, 2015-2026; Mohammad Yassine El Líban: una guerra de més; l’israelià Yoray Liberman War diary (diari de guerra); Hashem Shakeri, Iran, el cicle de la guerra; Abdulmonam Eassa, Guerra al Sudan: un país atrapat; Élise Blanchard, Afganistan: nenes venudes per a sobreviure a la sequera; Hervé Lequeux, Boza free: l’exili dels menors guineans; Robin Tutenges, El regne de Fano (Amhara/Etiòpia); Gaël Turine, Destruïts pel kush (Sierra Leone/Libèria); i Jean-Luc Moreau Deleris, Cambodja: d’una guerra a una altra.
Si es tracta de països occidentals, s’hi pot veure Donbàs, una generació marcada per la guerra, de Marion Péhée; Kostiantínivka, una ciutat en la zona de mort (Donbàs), de Tyler Hicks; Sense final a la vista: Txernòbil 40 anys després, de Gerd Ludwig; L’escola de la vida: llibertat, igualtat, invisibilitat (França), de Jérémy Lempin; Sangre Blanca: la geografia de la cocaïna (Colòmbia/Mèxic/Dinamarca); de Mads Nissen; El poble de Minneapolis contra l’ICE, de David Guttenfelder; i L’Orient es troba amb Occident: 40 anys de fotografia a la Xina, de Michael Yamashita.
Retrospectives, homenatges i un missatge d’esperança respecte a la IA
Per rebaixar una mica la tensió, també hi ha reportatges més de societat i el planeta, com Matrimonis virtuals al Japó, de Jérôme Gence; L’olor de l’Índia, de Paulo Roversi; i Lluny del cel, de Laurent Ballesta, sobre la vida en els fons marins. I s’han de destacar dues retrospectives: del consagrat Raymond Depardon, Reporter Fotògraf, amb imatges des dels anys setanta per a l’agència Magnum; i del nord-català Étienne Montès, Quinze anys i prou!, que va cobrir conflictes arreu del món entre el 1973 i 1987 i, després, es va retirar a conrear vinyes a les seves terres i fer el seu propi vi.
A més d’una altra exposició amb els sis guanyadors fins ara de la Borsa de la Nova Fotografia Urbana, el festival també inclou en aquesta edició com a homenatge pels seus dos-cents anys la mostra Le Figaro: la cultura de la llibertat des de 1826, a la Llotja de Mar. El president de l’Associació Visa pour l’Image, Pierre Conte, hi veu “un símbol d’esperança per aquesta resistència d’un mitjà d’informació travessant tant de períodes tèrbols i revolucions tecnològiques”, fent-ho ressonar amb l’actualitat.
Per la seva part, el director i fundador del certamen, Jean-François Leroy, en ple debat sobre com trastoca la intel·ligència artificial el món de la premsa, intenta trobar-li a la disjuntiva la part positiva. “Paradoxalment, la revolució de la IA i les seves conseqüències són potser la millor oportunitat que té el periodisme per salvar-se: perquè aquests models, per ser eficaços, s’han d’alimentar de dades fiables, recents, verificades, i qui millor sinó els professionals de la informació per fer-ho?”, reflexiona Leroy en l’editorial de la present edició.
