En diverses diòcesis de Càritas s’ha detectat que entre els beneficiaris, s’opta per l’ocupació de pisos. Representa només el 3,2% de les persones ateses per l’entitat però és la primera vegada que el fenomen es pot comptabilitzar, i formen part del 39.5% de beneficiaris de Càritas que no té habitatge digne. Aquesta és una de les conclusions de la memòria que l’entitat ha presentat aquest dimecres i que conclou que la crisi econòmica ”s’ha quedat” perquè les millores no han arribat en les persones més vulnerables que van ser les primeres en rebre’n es conseqüències. Càritas ha atès, el 2016, un 4,7% més de persones que el 2015, sobretot famílies amb fills a càrrec..
7.200 persones de les 225.000 atesos a Càritas han recorregut a l’ocupació de pisos buits per poder disposar d’habitatge. És una de les principals preocupacions de l’entitat en detectar, per primera vegada aquesta pràctica a Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, que representa un 3,2% del total. L’organització alerta que són famílies que s’hi han vist abocades després de perdre el seu habitatge. A aquets casos s’hi ha de sumar l’augment en 6 punts del nombre de famílies que no tenen pis i dormen al carrer, al cotxe o en fàbriques antigues, les famílies que viuen acollides o en habitacions de relloguer i les persones que opten per viure en pisos d’entitats socials. En total, es calcula que el 39,5% de beneficiaris no tenen habitatge digne, un fet que significa la conculcació d’un dret bàsic.
És una de les conclusions de la Memòria de Càritas 2016, que recull que malgrat que les dades macroeconòmiques indiquin una millora, aquesta situació encara no ha arribat a les famílies més vulnerables. De fet, així ho ha indicat Anna Roig, cap de l’àrea de comunicació, ha assegurat que la crisi no ha passat sinó que ”s’ha quedat” perquè les famílies més pobres que van patir en primer lloc els efectes de la crisi, encara no n’han sortit.
Així, Càritas ha atès 225.000 persones el 2016, però ha arribat a 360.604 beneficiaris, un 4,7% més que l’any anterior. Majoritàriament, més del 58%, són famílies amb fills a càrrec i un 39,4% són parelles amb fills, i un 18.8% són famílies monoparentals. El 26% de les persones ateses viuen soles, una situació més habitual entre la gent gran, i que comença a ser motiu de preocupació de l’entitat.
Un dels problemes amb què topa Càritas a l’hora d’ajudar a les persones que sol·liciten suport és la precarització dels llocs de feina. Tot i que el 70% dels atesos no tenen feina i estan a l’atur, i per tant, no tenen ingressos fixos, 3 de cada 10 treballen. Malgrat tot, l’estabilitat laboral és una assignatura pendent, ha dit Roig, ja que la majoria dels contractes són temporals, a temps parcial i en condicions precàries que no permeten que les famílies puguin sortir del cercle de la pobresa, o els obliga també, a treballar en l’economia submergida.
En aquest sentit, Roig lamenta que amb aquestes ocupacions de baixa qualitat, els treballadors no poden arribar ni a formar-se ni a agafar prou experiència, sinó que aquesta caduca ràpidament i per tant, es va perdent ”capital humà” en perfils que encara els queden anys per treballar, a la vegada que es posen en perill les futures prestacions i pensions. Des de Càrites s’alerta que les persones de més de 45 anys són les que hores d’ara els costa trobar un lloc de feina que els permeti sortir del mateix cercle de la pobresa. Per Roig, hi ha risc de ”normalitzar” les situacions precàries tan d’estil de vida com de condicions laborals i considera que s’hauria de revertir aquesta situació.
Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, ha destacat que cal seguir treballant per a les famílies amb infants que són ”els més febles” i han de ser la ”cèl·lula bàsica” de la societat per la qual cosa ha demanat concentrar esforços tant d’entitats i administració en aquest àmbit així com el de l’habitatge.
Refugiats
Un els col·lectius que ajuda Càritas és el dels refugiats, sobretot un cop han acabat els plans estatals i no han complert les expectatives d’integració sociolaboral. El 2016, es calcula que van necessitar els seus serveis fins a 5.833 persones refugiades majoritàriament d’Hondures, el país d’origen de 3.800 d’aquestes persones, amb un perfil diferent que el dels refugiats sirians, ja que en aquest cas, venen sols i sense pràcticament equipatge. De Nigèria n’han arribat 641, de Mali 489 i d’Ucraïna 390.
Per Càritas, les persones refugiades pateixen una manca de protecció per la ineficàcia del govern espanyol, qui té competències en aquesta matèria i per això demana programes més ”humans” que permetin treballar els projectes vitals de manera individualitzada deixant de banda els terminis que difícilment poden complir les famílies nouvingudes.
Menys col·laboracions
Els responsables de Càritas han alertat també que l’entitat va tancar el 2016 amb 456.000 euros de dèficit, sobretot per les davallades de les col·laboracions d’empreses i particulars, que suposen el 19,3% dels ingressos de l’entitat. Així, Càritas ha treballat per a les 360.000 persones amb un pressupost de 47,5 MEUR.
Preocupació d’Omella pel procés polític
Joan Josep Omella no ha volgut fer declaracions sobre la situació política a Catalunya ni ha afirmat ni desmentit que l’església pugui ser una opció per a una possible mediació entre el Govern i l’Estat perquè ha volgut centrar tota la importància informativa en la memòria de Càritas. Fent broma ha dit que per no semblar un ”bou mut”, podia assegurar que ”sentim la preocupació com tota la ciutadania i resem”.
