!--akiadsense-->
D’uns mesos ençà, el tema estel·lar de qualsevol mitja és el canvi climàtic. Més ben dit, les conseqüències que d’ell se’n deriven. És ací on el nostre Ajuntament encapçala el seguici d’entitats que fan propostes agosarades i punyents. Contra el parer de molts ciutadans ancorats en l’immobilisme, pretén enrevessar esquemes i establir mesures correctores ben efectives. Una gran majoria van lligades a la vessant circulatòria. Més concretament, fins i tot, després d’haver posposat -fins a maig- l’ampliació de l’illa de vianants de la vila. Un espai que restaria totalment restringit a vehicles. Serà llavors que aquell eslògan de “Terrassa, ciutat de les persones” adquirirà plena vigència.
Prou sé, tanmateix, que una major qualitat de l’aire passa alhora per una allau de nous “fitxatges” (o inscrits) en el Punt del voluntariat, ubicat al porxo de l’Ajuntament. D’opcions, n’hi ha per a triar i remenar. Sense cap mena d’excusa. Com ara Prodis, Càritas, Avan, Mútua, Banc dels aliments, Creu Roja, Centres cívics, Fundació Pam a Pam, etcètera.
Reprenent el fil inicial, em sento obligat a felicitar el Consistori. Ara bé, manca molta més decisió i rauxa. Cal que tingui el coratge de dictar més mesures ecològiques i/o naturistes. Dit altrament, per què no es treu del cap el ciment per a tapar l’entorn terrícola dels arbres objecte de bretolades? Encara diré més: a banda del ciment, que s’oblidi de les taules de ping-pong per a substituir els arbres malmesos i liquidats criminalment. No vull criticar pas la idea d’aquell que va parir la proposta. Entenc que va optar per la “comoditat” de les anomenades places dures. Poca feina, no orientada pas a una defensa real i efectiva del medi ambient. Una cosa no treu l’altra.
Quan s’enxampi algun brètol fent destrosses, que se’l “capti” per la causa voluntària de replantar-ne. Per cada arbre caigut “en combat”, un parell de nous i ben plantats. La mà d’obra ens surt de franc. Més encara i sense cap ànim massoquista, per cada ciutadà difunt, un nou esqueix en punts mancats d’aquests elements. Com ara -sense anar més lluny, per exemple- el solar enfront del cementiri on la ventada de fa dos anys en va tombar/escapçar un munt.
Per tal que no se’m titlli pas de busca-raons o destraler, detallaré indrets concrets on he constatat -al llarg dels darrers dies- quadrants de ciment que tapen antigues “plantacions” d’algun arbre: carrer Major, Passatge Vapor de la Companyia, La Rasa i Avinguda Abat Marcet, entre d’altres… Al pas que anem, d’ací a ben pocs anys, com es diu vulgarment, tots calbs…
Va essent hora de capgirar esquemes mentals esbojarrats, xulescos i totalment allunyats del civisme i l’educació en majúscules. La gent que vol sortir de marxa i creu que bufant s’ho passarà millor, haurà de passar per l’embut del respecte al seu entorn. Si arriben a l’extrem de “col·locar-se”, ningú no els autoritza a trencar arbres, cremar contenidors, malmetre retrovisors o punxar pneumàtics de vehicles aparcats, embrutar les parets amb grafits o qualsevol altra bretolada. Justament per tot plegat titulava el meu article al·ludint a la imperiosa necessitat de fer canvis. Dràstics, exemplars i compromesos. No n’hi ha prou amb anar tibant de “pegats”. La grisor del ciment ja ens va ensotalar en una crisi defectes més que nefastos. Amb una sola vegada, ja nhi ha prou. Val més prevenir que guarir. Tots els ciutadans ho agrairem amb escreix.
Josep Ballbè
