Can Carner, un projecte de cohabitatge en un entorn agrícola

Can Carner, un projecte de cohabitatge en un entorn agrícola | cedida

Malgrat que es va donar a conèixer fa pocs mesos, el projecte de cohabitatge de Can Carner està esdevenint referència a la comarca per la seva aposta per una nova forma de viure en comunitat i de forma cooperativa. Tot un exemple que està reeixint també gràcies a la solidaritat de moltes persones i entitats que s’estan involucrant per ajudar a tirar-ho endavant.

Seran 12 les famílies que compartiran habitatge a Can Carner. Sota el paraigües de Can Carner Cooperativa d’Habitatge S.C.C.L. Aquesta entitat el 7 d’octubre va adquirir la casa principal, juntament amb una altra que s’havia destinat als masovers, a més de terrenys agrícoles i forestals, un total de 9,5 hectàrees. En total és un grup compost per 20 adults i 7 menors, i van voler que el projecte de cohabitatge comptés amb totes les franges d’edat: la més petita té un any, el més gran 78.

Can Carner disposa de camps de conreu amb moltes possibilitats d’encetar projectes agroecològics i mediambientals. «Estem orgullosos de tenir al costat de casa molt espai d’hort, un a tocar de la casa, un altre a la vora del riu Ripoll», expressa en Miquel.

Tenien clar que el model a seguir era la cessió d’ús: «buscàvem una fórmula alternativa a l’accés a l’habitatge que no fos la clàssica de compra o lloguer. D’aquesta forma no en sóc propietari directament, però tinc el dret a decidir sobre com convivim», explica en Miquel.

El següent pas serà encetar la rehabilitació dels espais. «Tenim un avantprojecte, ara cal definir com seran els espais compartits i els privats de les unitats familiars», explica en Sebastià. El col·lectiu té clar els aspectes bàsics: «una arquitectura sostenible, amb bioconstrucció de materials, de forma que l’edifici tingui la menor despesa d’energia possible i complementada amb renovables».

El Teler Cooperatiu, clau en la difusió

Respecte al suport rebut de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOcc) i el Teler Cooperatiu, en Miquel expressa que «en contactar ja vam constatar que coincidíem totalment per desenvolupar el cohabitatge, amb esperit transformador i no especulatiu». Destaca que «ens van ajudar molt en la difusió per arribar a molta més gent, a banda que el suport del Teler i l’ACVOcc també ens dóna credibilitat com a projecte».

A banda de l’acompanyament, Sebastià manifesta: «ha estat un coneixement mutu. També hem mantingut contactes amb Sostre Cívic – entitat que promou l’accés a l’habitatge alternatiu i no especulatiu -, i han tingut contactes amb la banca ètica Fiare i Coop57. «Malgrat tot, hem funcionat bastant sols, i hem estat capaces de tirar endavant el pla de finançament, muntar l’associació per després convertir-la en cooperativa, hem fet els estatuts i el reglament de règim intern», assenyala en Sebastià. Igualment, reconeixen l’assessorament a través d’una gestoria que ens revisa els comptes. de Facto Assessors S.C.C.L. (aquest és també un error de l’inici que afecta a tercers ja que no és una gestoria, sino consultoria i que les hi hem d’agraïr molt, pel que ha d’apareixer el seu nom)

Títols participatius amb suport popular

Bona part de l’èxit del projecte està sent possible gràcies a la col·laboració de persones que estan aportant diners en una campanya de títols participatius, per tal de destinar-los a la compra i rehabilitació de la masia, juntament amb les aportacions de les famílies i sòcies de la cooperativa. Es tracta de títols a raó de 100 € cada un, dels quals hi ha una remuneració del 2% anual. Es poden adquirir fins a 100 títols per persona o entitat jurídica. Això vol dir que ja han aconseguit 200.000 €, i porten quasi la totalitat de la segona part de la campanya.

La difusió la vam començar el mes d’agost, i com reconeixen, amb uns terminis molt limitats. «Sabem que era mala època, però és que al gener encara no hi havia les 12 famílies», diu en Miquel, i se’ns tirava a sobre l’octubre com a límit per adquirir la finca». «Això demostra que amb petites aportacions i la solidaritat de la gent, es poden tirar endavant grans projectes», destaca en Sebastià, i recorda altres cooperatives que estan tenint èxit, «com els casos de Som Energia, Som Connexió o Som Mobilitat».

Nou comentari