Entitats de Ca n’Anglada han celebrat l’èxit del projecte comunitari A-Porta i han demanat que continuï. Aquest dijous dia 1 de febrer, el Centre Cívic Montserrat Roig ha acollit la presentació de balanç de la tercera fase de la iniciativa impulsada des de la CONFAVC, amb la presència de representants de l’Ajuntament de Terrassa, i membres d’associacions vinculades al barri, com l’AV, Veu Pròpia, Casal Gent Gran o Col·lectiu de Dones de Ca n’Anglada.
El missatge dels veïns ha estat unànime: s’han complert els objectius plantejats i és necessari que l’A-Porta es mantingui més temps al barri. I des de l’administració local es mostren predisposats a fer-ho. “Ens agradaria que el projecte continués, i el desig polític és que així ho faci. Ara, cal programar una reunió amb els diferents responsables de les àrees municipals implicades i mirar els pressupostos i com encabir-ho”, ha subratllat la regidora Lluïsa Melgares.
Això ha obert una porta d’esperança per als organitzadors que es mostren “orgullosos” de com ha funcionat aquesta tercera fase, en què s’ha focalitzat especialment en la detecció i prevenció de la soledat no desitjada entre els veïns del barri (no només entre la gent gran, com s’havia fet en la fase anterior). “Ha estat un projecte de 4 mesos en què hem creat una nova eina més per als veïns del barri, però sabem que queda molta cosa a fer. Per això creiem que necessitem més temps i continuïtat, i si hi ha una quarta fase ens adaptarem a les noves necessitats i, i si cal, canviarem estratègies per fer-nos més eficients i arribar a més llars”, han manifestat des de la CONFAVC.
Millorar la convivència i trencar estigmes a Ca n’Anglada
Els Picaportes (voluntaris encarregats de visitar les llars) han visitat tots els habitatges dels carrers Aymerich, Mossèn Rodamilans, Mare de Déu del Socors, i Mare de Déu de les Neus, a més de fer diverses visites de seguiment a famílies que havien estat ateses en les primeres fases.
S’han visitat 500 llars i s’ha parlat amb 245 famílies, amb la realització de 151 entrevistes que han ocupat una mitjana de 42 minuts. Les dones han estat més obertes que els homes a deixar passar els voluntaris a casa i a respondre’ls les preguntes. Mentre que el col·lectiu que més receptiu a participar ha estat el de 64 a 70 anys.
Les enquestes fetes han presentat una bona radiografia de la percepció que els veïns tenen sobre el barri i sobre elles mateixes. En aquest sentit, es lamenta que un 53% consideri que Ca n’Anglada no és el barri que els agradaria que fos, on la necessitat de millorar la convivència és la preocupació més gran (52%). Darrere hi ha la millora de l’estat general del barri, la seguretat, i de l’espai públic. En una escala de l’1 al 10 el barri el puntuen amb un 5.
Aquest és un dels aspectes que les entitats i l’administració creu que s’ha de fer incidència. “El barri necessita diners, sí, però també positivitat”, ha recalcat Melgares que ha coincidit amb les associacions que cal “trencar estigmes i prejudicis” per fer un barri més “cohesionat” i que treballin tots a una per canviar la percepció i la realitat. Per això projectes com l’A-Porta es consideren beneficiosos per “combatre els discursos d’odi, augmentar les aliances entre entitats i veïns, fonamentar la participació i mostrar la diversitat que hi ha al barri com una cosa positiva”.
Creix la sensació de soledat no volguda entre els veïns
Pel que fa a la solitud no volguda, la tònica es manté a l’alça respecte a la segona fase. Aleshores 1 de cada 10 veïns va manifestar que se sentia sol. En aquesta ocasió, prop d’un 40% dels enquestats han dit que en algun moment s’han sentit sols, amb major o menor freqüència. A més, s’han detectat una vintena de persones que podrien estar patint “soledat no desitjada”, i a les quals s’ha intentat derivar als serveis assistencials del CAP, a agents del barri o a serveis socials per fer-ne un seguiment i procurar trencar l’aïllament.
“La nostra missió ha estat adreçar les persones que se senten soles o aïllades a les entitats i serveis que hi ha al barri, que tinguin accés a aquests recursos. A més, hem fet incidència en la sensibilització, perquè a les famílies tinguin eines per detectar certs caràcters o situacions de l’entorn vinculats a la soledat no desitjada”, ha manifestat la coordinadora del projecte, l’Ester. I ha recordat que “la soledat mata. Està demostrat que provoca un deteriorament mental i físic en la persona que la pateix, en un increment de la por i un aïllament relacional, i que dificulta la convivència amb la resta de veïns”. D’aquí, que sigui tan important detectar-la i actuar.
