!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
En primer lloc, enhorabona per la victòria.
Gràcies.
Què és el primer que va sentir, alegria o alleugeriment? Per què hi havia dies que se’l veia patir de valent…
Vaig sentir molt alleujament. Després de mesos d’estudi i jornades de rodatge, era una olla a pressió i, en el moment que li pregunto a l’Òscar si tots dos hem escrit igual “gotuvadhya” i em diu: “gairebé”, allà ja sé que he guanyat i respiro. I ja, quan diu el meu nom, surt tot. Encara que de tracte pacífic i tranquil, sóc una persona molt moguda i nerviosa. I, així com la majoria de concursants s’ho passen bé, jo m’ho passava fatal.
De fet, i això és una confessió secreta, quan l’Òscar dicta “pedra”, la segona paraula del dictat final que va fer emportar-me el pot, jo internament penso: “sisplau, que s’acabi tot d’una vegada perquè ja no aguanto cap programa més”. I estic pensant que tinc una altra anècdota curiosa sobre gotuvadhya i és que, a l’hora d’estudiar-la, a part que em recordava la cançó “Govinda” dels Kula Shaker, vaig veure que hi havia un truc mnemotècnic molt senzill: go (del verb en anglès) + tu (pronom català) + va (verb d’anar) + dh (part hindi) + ya (adverbi en castellà) = sembla que la paraula digui “ves-te’n ja, tu!” i, coses de la vida, em va procurar efectivament la meva sortida imminent del programa!
Finalment s’ha endut el pot després d’estar acariciant-lo en vuit ocasions. Ja tocava? Creu que ha estat merescut?
En directe, l’Òscar va dir que em tocava per justícia i, si bé pot semblar encertat (de setze programes, me’n vaig quedar la meitat a una paraula, una lletra, una dièresi), val a dir que, en un programa de tele o a la vida en general, el concepte justícia és, si més no, dubtós. Per tant, per ser més exactes, potser caldria dir que me’l vaig endur per insistència, fortuna i, si de cas, preparació.
Què vol dir?
Que he estudiat molt.
Ah, sí? Expliqui’ns com s’ha preparat per al Gran Dictat. Segurament la seva professió de traductor i actor, l’ha ajudat. Algun secret o estratègia?
T’haig de dir que, d’entrada, la meva mare és professora de batxillerat de català i literatura. Això vol dir que tinc una bona base i, a casa, sempre s’ha parlat un català molt “acadèmic”, en aquest sentit. A part, vaig estudiar traducció de francès i italià, parlo anglès, he fet algun curs d’alemany i llegeixo el portuguès. M’interessen molt les llengües, si tingués més temps no pararia d’estudiar-ne. Vaig fer un curs d’occità i tot! Sempre he tingut molta sensibilitat lingüística. De petit, m’agradava llegir el diccionari de sinònims!
I, a més, ha estudiat pel programa.
Sí. La mare em va apuntar a EGD sense consultar-m’ho i, quan em van trucar per participar-hi, em vaig adonar que només tenia un parell de mesos, l’estiu entremig i que mai no m’havia mirat el programa. Després de veure’n uns quants i d’intuir com funcionava la ment de cracs com el Julià Hidalgo o la Jenny Suk, vaig decidir d’emular-los i estudiar-me el diccionari enciclopèdic en línia i fer-me llistes de paraules amb el seu camp semàntic i la corresponent mini definició al costat. A això, m’hi va ajudar la meva inconsciència, és a dir, jo no era conscient que seria tan laboriós! En total, vaig acumular 210 folis amb prop de 8.500 paraules difícils o d’interès, i dec haver vist entre 200 i 300 programes antics.
Quina de les proves creu que era el seu fort?
El meu fort era el dictat final i, després, potser la dels anagrames o el lletra a lletra.
I la més difícil per un concursant novell?
Això és molt subjectiu, però trobo que el diccionari il·lustrat requereix entrenament per entendre’n el mecanisme. Cal molt sentit de la lògica i, d’això, me’n falta. Ara bé, el que més em costava era, sens dubte, el coi de polsadors! Quina ciència més rara, la de prémer el botó! Ni en sabia aleshores, ni crec que en sàpiga mai!
El lletra a lletra l’ha salvat més d’un cop… Va pensar alguna vegada que el farien fora? Quin rival va témer?
El lletra a lletra m’ha donat la vida i un dia quasi me la pren. Ara semblo el Cruyff en l’anunci aquell contra el tabac! Per sort, tinc traça lletrejant i, a més, vaig entrenar. Em vaig adonar que si has fet una mala primera ronda amb els polsadors o, fins i tot, perds algun punt pel camí, al lletra a lletra, et pots recuperar. A menys que et diguin “retolador”, aparegui la nebulosa i tinguis a un raper que es diu Manel Fernández com a rival, és clar.
La nebulosa?
La nebulosa és allò que només passa en directe quan seus a la butaca vermella i la teva ment s’atapeeix d’una boirina espessa que tot ho ocupa semblant al no-res de La història interminable.
