L’Associació de Veïns d’Ègara s’ha mostrat decebuda amb l’aprovació final del projecte d’urbanització dels antics terrenys de l’AEG. L’entitat considera que no se’ls ha tingut en compte i lamenten que haurien volgut poder participar més en el Pla de Millora de l’AEG que s’ha acabat tirant endavant. De fet, des que es va donar a conèixer la compra dels terrenys per part d’Acciona, els veïns van demanar “formar part” de tot el procés, no només de manera passiva per rebre la informació sinó també poder participar-hi de manera activa. Així es va crear la Comissió de l’AEG, que aglutinava persones a títol individua, entitats veïnals i associacions de caràcter social, cultural o mediambiental. Des d’inici van voler deixar clar que “no estem en contra del projecte d’urbanització, el desenvolupament de la pastilla és important que es faci però volem que es faci bé i amb transparència”.
El resultat no ha convençut l’AV Ègara que ha assenyalat un culpable: “ens hagués agradat aportar més coses al Pla, però la manca de transparència i comunicació del regidor de l’Ajuntament i responsable d’Urbanisme, Carles Caballero, no ho ha permès”. L’entitat veïnal considera que “s’ha perdut una oportunitat d’apostar per un nou model de ciutat, més pensada en les persones que en l’interès econòmic”. En aquest sentit, veuen necessari i urgent “revisar el POUM” per “evitar noves macroconstruccions urbanístiques, en un marc d’emergència climàtica que demana tot el contrari”.
Els veïns aposten per “renaturalitzar la ciutat”, i esperen i desitgen que els criteris de sostenibilitat siguin aplicats de manera transversal a tots els projectes que es tirin endavant a Terrassa. I malgrat haver perdut aquesta batalla, afirmen que no es rendiran. “En aquest cas guanyen els poderosos, però no ens rendirem de demanar i lluitar pels drets de les persones a viure en barris i ciutats més humanes, més sostenibles i saludables”, subratllen.
Al·legacions i distribució per zones
Durant els dos mesos d’exposició pública, l’Ajuntament va rebre 21 al·legacions aportades per la Comissió de l’AEG. El govern només en va estimar cinc, que han passat a formar part del document final. Les cinc sol·licituds que el govern municipal sí que ha tingut en compte i que han passat al Pla de Millora de l’AEF corresponen a la creació d’una servitud de pas entre el nou passeig central i el barri d’Ègara a través de l’equipament; al compromís de prendre mesures per evitar la saturació de la xarxa de sanejament; a garantir el sostre comercial a les plantes baixes dels edificis que afronten a l’avinguda de Jaume I; a ampliar les hores d’estudi de l’assolellament especialment corresponent als dies de l’any més desfavorables i amb menys radiació solar, i a incorporar a la modificació del PMU un apartat on s’expliquin els canvis respecte l’aprovació inicial i el tractament de les al·legacions.
Per fer-se una idea de quin és el mapa i com quedaran distribuïdes les diferents parcel·les cal tenir present que s’estructura en tres grans zones: la primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada, i on es concentrarà habitatges i activitat comercial; la segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana i; la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.
La modificació destina 61.287 m2 de sostre per a la construcció d’habitatges i en preveu un màxim de 785, dels quals 213 seran de protecció oficial. D’altra banda, la ciutat incorporarà 33.903,7 m2 de sòl públic, que correspon al 56,2% de la superfície total de l’àmbit, per a vialitat -carrers-, espais verds i equipaments, entre els quals es troba l’escola Nova Electra.