La confrontació va esclatar la passada Diada, durant l’ofrena floral a la plaça de l’Onze de Setembre de Terrassa, quan veïns del barri amb samarretes de l’associació Som Vallparadís van xiular l’alcalde, Jordi Ballart, quan aquest agraïa al president de l’AV de Vallparadís, Josep Pou, els anys que ha estat al capdavant de l’associació històrica. Anaven amb pancartes contra la seva gestió, demanant la seva marxa i reclamant el patrimoni de l’entitat. Aquest xoc s’ha produït després de mesos amb una AV de Vallparadís amb la junta dimitida, el passat maig, i amb una festa major del barri el juny ja organitzada directament per Som Vallparadís, que es va donar a conèixer públicament el febrer.
Ara, l’associació històrica d’aquesta barriada del Centre de Terrassa d’uns 5.000 habitants, al marge dret del parc, ha de convocar en les pròximes setmanes una assemblea per elegir una nova junta, però sense cap candidat declarat de moment, que probablement suposarà la seva dissolució després de dècades d’existència i obrirà la possibilitat que el seu patrimoni, dos locals i una pista poliesportiva, en concessió de l’Ajuntament, puguin ser utilitzats per Som Vallparadís, que diu disposar de gairebé 300 socis.
El president de Som Vallparadís, Raül Fernández, entén el sentiment de la protesta
“En qualitat de president, quan vam veure els socis, els veïns que ens van preguntar que s’estava generant aquests rumors que portarien pancartes, que xiularien, els vam demanar explícitament amb tothom que vam tenir ocasió de parlar que no ho veiem bé”, afirma a MónTerrassa el responsable de Som Vallparadís, Raül Fernández. “Considerem que l’alcalde és una personalitat que no té res a veure amb això i sabíem que faria un discurs d’agraïment perquè, en la seva posició, havia de fer-ho”, prossegueix. “Una altra cosa és que el sentiment del barri està molt polaritzat”, reconeix. “Per això, els veïns van voler fer pancartes perquè s’entengués, la ciutadania, els mitjans, tothom que estigués allà, per quin motiu s’estava xiulant, no a l’alcalde, sinó l’altra entitat”, puntualitza Fernández.
De fet, Som Vallparadís ha publicat un comunicat després en què recorda que, entre les reivindicacions expressades, “hi havia també la dissolució definitiva de l’Associació de Veïns de Vallparadís, en considerar els participants que aquesta entitat ja no representa el barri ni respon a la realitat i al sentiment actual del seu veïnat”. “Des de Som Vallparadís entenem i compartim aquest sentiment davant d’una situació que molts veïns i veïnes perceben com a injusta, així com la seva demanda de transparència, explicacions i una solució definitiva”, afegeixen.
I, a continuació, es refereixen als béns de l’associació històrica. “Una part especialment sensible d’aquesta reivindicació és el futur del patrimoni de l’Associació de Veïns de Vallparadís”, emfatitzen. “Per a molts veïns i veïnes, aquest patrimoni no és simplement un conjunt de béns o recursos: representa anys de quotes, d’esforç, de voluntariat i de treball de diferents generacions de persones que van contribuir a construir l’associacionisme veïnal amb l’objectiu de millorar el barri de Vallparadís”, enumeren. “És per aquest motiu que una de les principals demandes expressades és que aquest llegat pugui continuar vinculat al barri i revertir, de manera transparent, justa i d’acord amb la legalitat, en benefici dels veïns i veïnes de Vallparadís”, reclama en el seu comunicat l’associació Som Vallparadís.
El president de l’AV històrica, Josep Pou, lamenta les formes
En el seu cas, el president en funcions de l’AV de Vallparadís, Josep Pou, explica a MónTerrassa que no va trobar “correcte, ni el lloc ni el moment”, la protesta de la Diada. “Es van retratar davant del barri, davant de la ciutadania i davant de l’Ajuntament”, critica. “Jo no entraré en guerra perquè no és el meu estil, no és la meva forma de ser”, manifesta. “Estic en un procés ja de deixar l’entitat, des de l’última assemblea en què ho vaig comunicar”, recorda d’aquesta assemblea de maig, tot detallant que ara se’n convocarà una altra des de la junta gestora per a unes noves eleccions. “I poden passar dues coses: que es presenti una nova junta i això tiri endavant, o que no es presenti ningú i, llavors, ens veuríem abocats a dissoldre l’entitat”, vaticina tot revelant que, de moment, no hi ha cap candidatura.
Sense voler donar per segura la dissolució, el mateix Pou admet que el més probable és que hi hagi una dissolució. “Tant els meus companys de junta com jo, crec que hem treballat molt per aquesta entitat i hem dedicat moltes hores, molt de temps, i crec que no ens mereixem aquesta sortida”, es queixa d’aquest desenllaç. Les raons que el fins ara president de 56 anys al·lega per plegar són també “per temes de salut”. “I perquè ja no puc més”, confessa, tot remuntant-se a la seva entrada a l’associació amb dinous anys, el 1989, i transitant com a vocal, secretari i, els últims vuit anys, com a màxim responsables amb dos mandats.
“Si haguessin vingut amb les formes més correctes, jo m’hauria retirat abans i ells haguessin pogut continuar com a Associació de Veïns de Vallparadís”, assegura Pou de l’actual directiva de Som Vallparadís. “En cap moment, m’hi he negat i, per exemple, quan al carrer Salmeron hi havia molta velocitat, el Raül i la seva junta van venir a parlar i vam anar a l’Ajuntament per pactar una solució”. “Ho vam aconseguir conjuntament, de la mateixa forma que s’hagués pogut tirar endavant amb l’associació”, es lamenta.
Per la seva part, els responsables de Som Vallparadís donen una altra versió del procés, tot i que afirmen tenir “una relació cordial amb aquesta altra entitat”. “Abans de constituir-nos com a Som Vallparadis, vam comentar d’entrar a la junta directiva”, relata el seu president Fernández de fa uns tres anys. “Els vam dir com estava el barri, el que es podia fer per millorar, i l’únic que ens deien era que els hi portéssim socis, si nosaltres podíem mobilitzar gent”, continua. “Després, vam proposar fer comissions, de festes, de serveis, de gent gran, i tampoc ho van veure”, segueix explicant. “Davant la impossibilitat de poder entrar a l’associació, vam decidir crear-ne una altra per poder treballar pel barri i a l’assemblea inaugural van venir més de cent persones al bar Culla”, destaca Fernández d’aquesta fundació el novembre passat, des d’un espai que per l’instant segueix sent el lloc de trobada de l’associació, i darrere la qual també asseguren tenir més de cinquanta comerços de la seixantena del barri.
El futur dels equipaments de l’associació de caràcter municipal
Ara, si l’AV de Vallparadís es dissol, quedarà per resoldre la qüestió dels béns. “Considerem que el patrimoni, evidentment, és una cosa que no pertany ni a l’entitat de l’AV de Vallparadís ni a nosaltres, pertany als veïns de Terrassa i, en extensiu, als del barri de Vallparadís”, remarca Fernández d’uns equipaments de propietat municipal. “Però confiem que, una vegada hi hagi la dissolució d’aquesta entitat, aquest patrimoni passi a mans de l’Ajuntament i l’Ajuntament tingui a bé oferir-los al barri”, desitja. Actualment, un dels locals és la seu de l’AV històrica i l’altre es fa servir de magatzem, mentre que la pista poliesportiva l’utilitza el Club Futbol Sala Vallparadís, que està vinculada a l’associació i fa d’escola de formació, però no està oberta a altres activitats. “Estan tancades a l’ús públic i nosaltres reivindiquem des del principi que això són unes pistes públiques per al barri”, reclama, per la seva part, el secretari de Som Vallparadís, José María Jiménez.
“Aquests espais han de ser un lloc de trobada per la gent del barri, on fer comunitat, on veure com creix aquest teixit associatiu i, això, està encallat des de fa molts anys”, reivindica el president Fernández com a principal objectiu en aquests moments de Som Vallparadís que, d’altra banda, forma part de la Federació d’Associació de Veïns de Terrassa (FAVT), al contrari de l’associació històrica que en va marxar perquè considerava que la FAVT estava polititzada, segons recorda el president en funcions Pou d’una decisió de la junta ja fa temps.
El darrer capítol depèn ara de l’assemblea extraordinària que ha de convocar la junta gestora, amb el dimitit Pou, properament. La situació, fins i tot, ha obligat l’Ajuntament de Terrassa a intervenir. I, en aquestes assemblees i com a intermediació, hi participa la directora d’Acció Social, Participació i Qualitat Democràtica municipal, Teresa Buch, i dues advocades dels serveis jurídics de Fundesplai, d’assessorament per a les entitats.
