Coordenades: 41º 34′ 01″ N 1º 54′ 41″ E
Fas un volt per aquesta banda de l’esplanada, que et porta de camí a l’ermita de Sant Pere Sacama, i ni t’hi fixes. Intueixes un mas arrasat pel temps, els anys i, on l’únic alè de la seva existència és l’estructura, molt malmesa, dels seus fonaments. Però, i si us explico que va ser escenari d’un sanguinari crim?
Un seguit de cambres
Remuntem als indicis arqueològics presents. Un seguit de cambres, més aviat el fonament del que va ser la seva estructura, fan l’aparellament del sòl. Una petita edificació, circular, en temps de feudalització prop del XI-XII i que, hipotèticament, ha anat ampliant el seu espai. Segurament, en aparellament d’anys bons i noves necessitats dels seus estadants. Així doncs, ja al voltant del s. XIII, la nova estructura de l’edifici, queda definida pel seu pati central i el seguit d’annexos que li feien germanor a l’entorn. És, als segles XIV -XV, amb les darreres restauracions del mas, que l’edifici passa a ser centre d’una petita explotació agrícola.
Com tots sabem, l’epidèmia de la pesta negra fa presència també per les contrades. És moment en què, el mas roman roner i, al cap de poc temps, és adquirit pel mas veí de Sant Pere Sacama situat a peu d’església. En aquesta fase de la vida, el Mas Vilar és restaurat i reconstruït com a estable per al bestiar. En aquestes dates es posen en funcionament dues sitges, que encara hi són. A finals del s. XV, és abandonat i el temps acabarà per fer la seva feina.
Els primers usos
Els primers usos del mas semblen estar supeditats al senyor de Sacama. Probablement, una concessió d’aquest castlà, a un dels seus militars per raons estratègiques. Els esdeveniments posteriors comencen a ser documentats. Cita la DIBA: “La primera notícia documental és una carta de compra-venda de l’any 1388 per la qual Francesc Coscoll ven a Pere Vilar, que ja tenia altres possessions a la zona, un mas enrunat”. Però serà el 1496, que A. Duran i Coscoll, propietari de Sant Pere, reprendrà novament la propietat de mas Vilar i, per la qual cosa retorna a mans dels seus propietaris històrics.
La sorpresa va ser durant els anys 1996 – 1998, durant unes excavacions arqueològiques, dirigides per J.M Vila, que l’esquelet d’un individu va aparèixer. Aquest es trobava ficat dins d’una de les sitges referides abans, amb indicis d’haver estat assassinat i, evidentment, amagat en aquest lloc. Els estudis de la datació del cos, ens parlaven d’un temps de finals de l’Edat Mitjana, durant la Baixa Edat Mitjana. La figura d’un baró adult, que va morir en circumstàncies incertes, però amb evidències de brutalitat.
Ràpidament, les hipòtesis van fer volar la imaginació i, una de les acceptades va ser la possibilitat de pensar en aquest senyor com un cobrador de rentes i delmes. De ben segur, al propietari del mas li va semblar desorbitat el preu que li va demanar i, vés a saber, si els ànims es van escalfar…
Càrol Paez
Autora del blog Edat Mitjana s.V al XV i més
