Des del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Terrassa han activat una alerta per la detecció dels primers nius de la processionària del pi a Terrassa. Des de la protectora recomanen prendre totes les precaucions necessàries i intentar evitar les zones de pinassa i pins, que és on majoritàriament es troben aquest tipus d’insectes. “Les reconeixereu perquè acostumen a anar en fila”, recalquen, per recordar que “questes erugues tenen 500 mil pèls urticants que es desprenen, i que són tòxics tant pels humans com pels animals, però als peluts als afecta més, fins i tot, podent causar-los la mort”.
Des del CAAD, els voluntaris han donat una sèrie de consells en el cas que es detecti que l’animal ha estat en contacte (olorat, tocat o ingerit) amb la processionària. Els símptomes que presentarà “són gairebé instantanis i molt evidents”, i són els següents:
- hipersalivació
- es rasquen de forma excessiva
- dificultat respiratòria
- nerviosisme
- irritació i/o inflamació de la pell, úlceres, butllofes, etcètera.
- increment de la mida de la llengua, canvi de color (enrogida, blavosa o fins i tot negra)
Davant d’un o de més símptomes, “és imprescindible anar d’immediat al veterinari, perquè les conseqüències per a l’animal poder ser molt greus”. I mentrestant s’està duent l’animal al veterinari recomanen que:
- Es retiri amb compte la resta de pèl que hagi pogut deixar l’eruga al gos/gat (sempre amb l’ús de guants, perquè als humans també podem tenir reaccions al·lèrgiques).
- Rentar la zona afectada amb abundant aigua calenta o tèbia, ja que la calor inhibeix la toxina i això dona més temps per arribar al veterinari. L’aigua freda es pot posar després per l’efecte antiinflamatori.
- No refregar o tocar la zona afectada del gos, ja que pots provocar més fricció dels pèls de la processionària, alliberant més substància tòxica en l’organisme de l’animal)
Durant l’inici de la primavera, amb la pujada de la temperatura, és quan trobem un dels moments claus d’aquest insecte, ja que totes les erugues migren en processió (d’aquí el nom de processionària) guiades per una femella que teixeix un fil conductor. Buscant un lloc ideal per enterrar-se i formar les crisàlides, que sortiran al final de l’estiu següent com a papallones. El moment més perillós és justament aquest moment de processió per a l’enterrament, l’únic moment en què les erugues es troben al terra, formant aquestes fileres que criden inevitablement l’atenció dels nostres animals.
