!--akiadsense-->
Anna Carol, presidenta dÒmnium Terrassa, ens explica com viu aquests dies de confinament.
“Com és el meu dia dia a casa confinada : Malauradament vaig haver de viure uns anys dedicada a tenir cura de família molt propera que necessitava la meva atenció constant, de manera que vaig aprendre a desenvolupar recursos que ara em són útils. Naturalment que estem vivint tots plegats una situació especial però no em resulta estrany estar confinada a casa. M’he marcat una rutina diària que intento seguir perquè penso que és la millor manera que no es descontrolin els horaris i en pugui sortir centrada. Al matí no em llevo gaire dhora ja que magrada anar a dormir tard. Sempre he estat una mica au nocturna!.Després desmorzar faig uns quants estiraments que mha proposat la meva professora de gimnàstica , arreglo la casa i intento dinar a una hora raonable. Com que magrada la cuina també m hi entretinc més de lhabitual. A la tarda llegeixo moltíssim. Tinc un munt de llibres que feia temps que feien cua a la prestatgeria de la meva biblioteca i ara és un bon moment per fer-los cas.També escric .
Vaig combinant les dues coses. Escriure ja no és tan rutinari, al menys en el meu cas. Hi ha dies que no ve la inspiració o senzillament no en tinc ganes. Quan noto que estic enterbolida em miro una estona un programa que fan a la televisió que és únicament de viatges i així m espavilo una mica.No sóc de mirar sèries ni pel.lícules.Magrada més mirar concerts ,documentals o teatre.Les pel.lícules prefereixo veure-les al cinema. Després de sopar miro una mica les notícies per posar-me al dia del que passa a casa nostra i al món i trec el cap per les xarxes socials pel mateix motiu. A vegades, amb la meva família , cap al tard, ens connectem i fem alguna partida online.
Riem una estona i estem en contacte encara que sigui de manera virtual. També estic en contacte permanent amb la Seu Nacional dÒmnium i amb la Junta de Terrassa, per estar al cas de les novetats i mantenir-la informada. Demà, justament, com cada dimarts de mes farem reunió, aquesta vegada on line. Tenim molts actes que hem hagut danul.lar o reprogramar. I hem de plantejar-nos com encarem els propers mesos , no serà fàcil. De moment , quedant-nos a casa tots, contribuim que es parin els contagis amb lesperança en els científics, perquè trobin una vacuna que normalitzi aquesta situació inesperada. Aprofito per fer un reconeixement als sanitaris i a totes les persones que els toca treballar per garantir els serveis mínims en aquests moments difícils i incert.”
