150 anys de l’aparició del burot de Sant Pere, un personatge que era vist amb molts mals ulls. Aquest 2026 es compleix una xifra rodona d’una efemèride que segurament passarà desapercebuda, però que forma part de la història de la nostra ciutat. Es tracta d’una figura que va ser imposada des de l’Ajuntament de Terrassa i que no va agradar gens ni als terrassencs ni als veïns de Sant Pere.
Ens hem de remuntar a l’any 1876, i el burot va ser una manera de controlar i registrar les compres i vendes que es produïen entre els dos (aleshores) municipis. Ens ho expliquen amb detall des d’‘Indrets de Sant Pere de Terrassa’, una atractiva i curiosa aplicació web que ens presenta espais, personatges i històries de l’Antic Poble de Sant Pere, impulsada des de l’entitat veïnal i que ha comptat amb la participació i col·laboració d’entitats i particulars. En concret, s’ha creat un mapa interactiu amb 31 punts d’interès on es troben il·lustracions, fotografies antigues i explicacions divulgatives de cadascuna de les històries.
Un cobrador d’impostos peculiar
Així podem descobrir que el Burot era un home que s’aixoplugava en el fortí (una antiga torre de vigilància i defensa) que feia frontera entre Sant Pere i Terrassa. I és que el Consistori, en veure que molts dels seus vilatans, atrets pels impostos més baixos del poble veí i -afegeixen- per la bona qualitat dels seus productes, s’introduïen a Sant Pere a fer les compres. Aquest personatge era l’encarregat, doncs, de cobrar els impostos a totes les mercaderies que entraven a Terrassa.
Com és normal, aquesta mesura no va agradar gens als egarencs. Però tampoc als santperencs. Perquè feta la llei, feta la trampa, i amb el cobrador va aparèixer el contraban, per evitar el pagament de l’impost de consums. Quan l’Ajuntament va veure que la introducció clandestina de mercaderies -especialment vi, carn i cereals- tenia lloc a les nits on era més difícil controlar qui entrava i sortia de Sant Pere, es va decidir col·locar una porta a l’extrem del pont. Es tancava a les deu de la nit. Això obligava els santperencs a fer llargues marrades, o fins i tot, haver d’esperar fins l’endemà al matí a poder entrar o sortir, la qual cosa va ser font de conflicte entre els pagesos i els senyors de la vila.
“Indrets de Sant Pere” ens revela que l’Ajuntament de Terrassa no sols va reforçar els controls nocturns, sinó que també va acompanyar el burot d’una burota, una dona guarda de consums que s’ubicava al final del carrer de Sant Joan. Era un altre punt de vigilància per interceptar els qui, per esquivar el burot del pont, feien servir l’antic camí de Sant Pere cap a la casa del Mas Adei. La burota s’encarregava, principalment, de revisar les dones que anaven i venien de Sant Pere, les quals sovint amagaven les mercaderies aprofitant les amples faldilles pròpies de l’època. Pots descobrir aquesta i més històries clicant aquí.
