La majoria de vallesans hem sentit a parlar sovint de la Vacarissana, aquella boira baixa que cobreix el municipi i que priva que els rajos del sol ens escalfin. Es tracta d’un tret característic del terme municipal de Vacarisses, que en els darrers 30 anys s’ha produït de mitjana durant 63 dies l’any, entre els mesos de setembre i maig. Durant els mesos d’estiu no és freqüent tot i que també s’ha donat en alguna ocasió esporàdica.
torre de guaita del Turó de la Mamella (807mt), Serra de l’Obac/Marc Malgosa
Aquesta boira es produeix per condensació del vapor d’aigua present en l’aire, com a conseqüència del refredament del sòl per irradiació. És a dir, mentre els rajos solars han escalfat la superfície terrestre durant el dia, quan aquest se’n va, el terra es refreda més ràpid i la seva escalfor s’irradia cap a l’atmosfera. I és aquest refredament el que provoca que el vapor d’aire existent es condensi en forma de rosada, si la capa d’humitat és prima, o boira baixa i rosada, si la capa d’humitat és més gruixuda.
L’aire fred es manté a les zones baixes i enclotades, per això queda encaixonada al fons de les valls, o en planes fondes de la depressió central, com poden ser la Plana del Bages o la Plana de Vic. En el cas concret de la Vacarissana, aquesta queda enclotada seguint el curs del riu Llobregat, des d’Olesa de Montserrat, entre la muntanya de Montserrat i la Serra de l’Obac, fins el Bages i sovint s’escola a la plana vallesana des de Coll Cardús.
amb la muntanya de Montserrat que treu el nas al fons/Marc Malgosa
El que no tothom sap és que, malgrat que el topònim fa referència a Vacarisses com a municipi central on es produeix aquest fenomen, el municipi veí de Rellinars també es veu afectat per aquesta boira. És com un mantell que s’allarga des de Vacarisses, encaixonat a la Serra de l’Obac, però que cobreix tot el municipi. A Rellinars aquesta boira la patim a tot el municipi, des de les cotes més baixes de La Farinera i l’Església Vella, fins aproximadament els 400 o 450 metres d’altitud, depenent de l’amplada de la capa d’humitat.
Quan surts del poble de Rellinars amb boira baixa i puges cap al Coll de l’Obac, a mesura que vas guanyant alçada els rajos de sol són cada cop més forts, fins que en superar un llindar d’altitud, la boira s’esvaeix i llavors veus tot el mar de boira al fons de la vall.
Realment és una imatge molt bonica. Aquesta és la Flassada de Rellinars, no tant coneguda, però igual de potent. Flassada perquè ens cobreix gairebé tot el terme sota els 400mt d’altitud. Flassada també perquè aquest topònim ens evoca l’activitat tèxtil que hi havia en el poble durant el segle passat a la Fàbrica. I Flassada també perquè aquest abrigall no ens manté calents sota la boira, però si que ens manté aquella frescor i humitat tant característica de Rellinars.
