Alfredo Vega
Alfredo Vega | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

Educador, primer secretari del PSC de Terrassa, portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament, exalcalde egarenc i diputat d’Educació a la Diputació de Barcelona. I cap de l’oposició a Terrassa. És Alfredo Vega. A gairebé mitja legislatura, fa un repàs a dos anys marcats per la pandèmia. Però també per uns plens amb insults i retrets, i un equip de govern per primer cop en democràcia sense els socialistes.

Dos anys de legislatura. Equador del mandat. Quina és la valoració que en fa el cap de l’oposició?

El moment és important. I és veritat que no ha estat un mandat típic. La situació és extraordinària i imprevista i ha afectat tothom, també a les administracions locals. Però crec que es poden veure tendències a Terrassa. El nou govern va vendre que era un govern de canvi.

Creu que era mentida?

Els líders de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, i d’ERC, Isaac Albert, són dos dels més veterans a la sala de plens. El canvi encara no l’he vist realment. Hi ha hagut un continuisme en algunes coses que ja em sembla bé, perquè ve de l’etapa socialista. En altres temes hem vist una paràlisi política. En els projectes que s’han presentat fins ara no hi trobem cap novetat. S’ha venut, per exemple, la Terrassa Verda, però més com a un eslògan que altra cosa. I altres canvis que s’havien anunciat a bombo i platerets, com la municipalització del servei d’autobusos han quedat en no res. En l’anterior legislatura es va negar i es va aturar el contracte d’una concessió i ara s’ha convertit en un contracte de serveis que és més car per a la ciutat. La municipalització del servei de menjador veiem que està en concurs per dos més dos i, de moment, res. El que s’ha fet són aquelles coses que s’havien pactat ja en l’altre mandat. Aquelles expectatives inicials no les he vist reeixir més enllà del creixement de l’estructura municipal.

Ara hi ha diners frescos…

En aquests moments l’administració local té diners per primera vegada. Jo no ho havia conegut mai en aquest ajuntament.

Alfredo Vega

!--akiadsense-->

Què es pot dir de l’equip de govern municipal de Tot per Terrassa i ERC?

Que qui governa de veritat és un partit minoritari, que tenim un alcalde molt populista, al que el veiem fent-se fotos tot el dia, però que no ha liderat aquesta reconstrucció que cal en aquest període de pandèmia. Jo vaig fer una proposta. Cal un lideratge per recuperar l’ocupació, i Jordi Ballart té altres preocupacions. I m’esperava que es posés al capdavant. De fet, li vaig demanar a alguna vegada que es creés una regidoria específica per refer el teixit econòmic i social. Tenim una oportunitat que ens marcarà no només els anys vinents, sinó els següents.

De quin futur parla?

S’ha de pensar en perspectiva de futur, mirar a 10-15 anys vista. Europa ha obert l’aixeta dels recursos i s’ha d’aprofitar. Terrassa té capacitat per a presentar projectes i es podia fer molta feina. Molt millor, en general, que la que fa ara l’Ajuntament. Però el senyor Ballart continua en la seva línia, inaugurant botigues, i realment és Esquerra qui assumeix les responsabilitats de govern. Una mica per capacitat de gestió. Hi ha llistes per guanyar eleccions, com va ser la de Tot per Terrassa, i n’hi ha per governar, igual que alcaldes. Ballart és molt hàbil quan es tracta de guanyar eleccions. Està en una campanya electoral permanent. Esquerra assumeix més el pes de l’acció política que TXT, una llista amb menys experiència, i es veu en el dia a dia.

Li deia que el to ha estat molt agre. Cert?

És veritat.

Alfredo Vega

!--akiadsense-->

Em reconeixerà que durant anys, dècades segurament, la vida política a Terrassa era un oasi. Ara s’ha acabat. Des de fa dos anys, hi ha discursos agres, retrets, males paraules, debats acalorats que van potser més enllà del que tocaria. Hi ha, si em permet dir-ho, més mala llet. Els plens són durs. I llargs. I em fa l’efecte que les relacions personals post ple són moltes menys que abans. Considera que l’anàlisi és correcta?

Sí. És un mandat atípic. El passat era molt més ric perquè hi havia una representació molt més diversa, la qual cosa feia més difícil les coses, sobretot en un govern tan minoritari com era el meu en el tram final.

L’actual correlació de forces té molt poc a veure amb altres les altres legislatures. Es nota?

En el ple ha desaparegut bona part de l’esquerra: Comuns, Iniciativa, la Cup. S’han quedat fora. I tenim un govern amb majoria absoluta. Hi ha hagut un retrocés en la participació, com ha passat en els consells de districte, tot i que també a altres espais, com els pressupostos participatius. I hi ha aspectes molt greus, com el possible incompliment del codi ètic municipal per part d’una regidora de l’equip de govern, Rosa Boladeras.

Hi ha un informe de la Síndica de Greuges. Què, per cert, es va filtrar als mitjans de comunicació. Les filtracions són habituals?

Ara el que es pretén des de l’equip de govern és castigar la filtració. Però que és això. En un govern democràtic un dels eixos fonamentals és la transparència. No pot haver-hi res confidencial. Un informe de la Síndica on hauria d’estar és a la primera pàgina de l’Ajuntament. Per transparència. I aquí es confon tot. Perquè el que es fa és investigar la filtració i no l’acció. Qui ha dit que això és confidencial. Jo no poso en dubte que s’hagi fet un acte legal, però sí que poc ètic, i hi ha un codi que s’ha de complir. I tot ve avalat per la majoria absoluta. En altres legislatures aquests tripijocs eren impossibles.

Des del PSC han estat molt crítics amb la campanya de comunicació municipal. Per quina raó les queixes permanents?

L’Ajuntament fa cada dia mil i una notes de premsa. Però s’ha de diferenciar entre comunicació i propaganda.

Alfredo Vega

!--akiadsense-->

Cal que li pregunti què fa l’Ajuntament?

És evident, propaganda. Molt vendre, però després surts al carrer i no veus que el que diuen es faci. On és l’acció municipal. Soc historiador, i recordo que massa vegades l’objectiu del govern no és la informació a la ciutadania sinó la propaganda. A Terrassa, molts cops es barreja tot.

Com analitza les picabaralles constants, amb paraules punyents, entre regidors de Tot per Terrassa i del PSC?

No m’agrada. S’ha generat una situació tensa. No tinc res contra TxT ni contra Jordi Ballart. Sí que he trobat a faltar una mica més d’empatia per part de l’alcalde. En moments delicats de la pandèmia, Ballart no ens ha trucat. Per comentar qualsevol cosa. No ens ha dedicat ni 10 minuts. No s’ha fet cap reunió d’aquest tipus. La ciutat la fem tots, l’equip de govern i l’oposició.

Li deia que el to ha estat molt agre. Em respon?

És veritat. Recordo que el PSC ha fet moltes propostes i ha estat constructiu. Mai havia viscut en un ple el que he sentit en aquests dos anys, quan es feien presencials, abans de l’arribada de la Covid-19. S’han viscut episodis d’insults que no entenc. Se’ns diu que som crítics. La nostra funció és fiscalitzar el govern. I fer propostes. I n’hem fet. Cadascú té la responsabilitat que té i segurament hem de fer autocrítica. Remarco que el tarannà d’ERC ha estat diferent del de TxT. Sí que acuso Esquerra de mirar cap a una altra banda, quan hi havia insults directes. Quan vaig ser alcalde no va passar mai. I vaig aturar els meus alguna vegada. No he vist que Ballart sigui l’alcalde de tothom.

Des de Tot per Terrassa, i des d’altres fòrums locals, es repeteix que el PSC no se n’ha assabentat encara que ha perdut les eleccions. Què li sembla? Què hi ha de cert?

És un mantra. La nit de les eleccions ja en vaig ser molt conscient que havíem perdut. Sí que després s’ha de fer un trànsit. Hauré estat més o menys encertat en aquests dos anys, però ni he respost als atacs personals directes. Les meves declaracions dures sempre han tingut un argument sòlid darrere. L’acusació em sembla molt pobre. Clar que sabem que som a l’oposició. I a més a més sabem que som en minoria absoluta. Només s’ha d’anar a una comissió informativa i a un ple i veure com funciona tot. Interessa dir que no sabem que som a l’oposició, però la base no és gens sòlida.

Quina és la relació amb Cs i Junts?

Molt bona. De treball. Malgrat grans diferències, la relació és amable. Hi ha cordialitat. No tinc res a dir.

Alfredo Vega

!--akiadsense-->

Nou comentari