TxT i ERC reclamen una moratòria en els desnonaments de famílies vulnerables

Insten a un acord de la junta de portaveus

Tot per Terrassa i ERC-Mes instem a un ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS PER UNA MORATÒRIA EFECTIVA EN ELS DESNONAMENTS DE PERSONES I FAMÍLIES VULNERABLES.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La nostra ciutat pateix una mitjana de 17 desnonaments setmanals. Aquesta dada evidencia que actualment el nostre estat del benestar esdevé clarament insuficient, al resultar incapaç de garantir l’habitatge a una gran part de la seva ciutadania. Aquest mateix dilluns 14 de juny, un home es va suïcidar quan anava a ser desnonat del seu habitatge al barri de Sants, a Barcelona. Els jutjats van desestimar l’informe municipal de vulnerabilitat presentat per justificar la suspensió del llançament, i finalment van executar l’ordre de llançament.
El cas és similar al d’un altre home que es va suïcidar a Cornellà l’any 2018. El propietari de l’immoble era un fons voltor, Blackstone. Ell i la parella que vivia al domicili, també comptaven amb diversos informes municipals que certificaven la seva vulnerabilitat i el risc d’exclusió que patien i que van ser ignorats pel propietari i pels jutjats. En aquests casos, els jutjats o tribunals haurien de realitzar la preceptiva ponderació dels interessos en joc. L’autoritat judicial està obligada a modular les circumstàncies, materials i temporals, en que s’ha de realitzar el llançament del domicili. La/el jutge no pot ser aliena/é a les conseqüències que es poden derivar de la seva decisió de fixar data de llançament i, per això, abans de fixar-la, ha de vetllar per reduir al mínim possible les conseqüències negatives d’aquest fet. Hauria de valorar si la recuperació per part d’un fons d’inversió d’un habitatge, que després restarà buit, és tant necessària i urgent, com fer fora del seu domicili a una unitat familiar vulnerable sense una alternativa residencial. També caldria requerir que l’administració de justícia es coordinés adequadament amb els Serveis Socials de les entitats locals facilitant informació dels processos judicials de persones vulnerables, i que no es limitin únicament a sol·licitar informes socials, perquè els obliga la norma, però que després no els tenen en compte alhora de prendre les seves decisions.


El Servei de Polítiques Socials d’Habitatge juntament amb els Serveis Socials municipals de l’Ajuntament de Terrassa
lluiten cada dia per frenar els desnonaments activant tots els recursos possibles. S’intenta evitar els llançaments a
través de la intermediació, proposant acords de pagament, ajuts municipals i requerint el compliment de la normativa
existent. Malauradament, moltes vegades la negociació esdevé infructuosa. És impossible frenar el ritme de
desnonaments que viuen les ciutats com la nostra amb els mecanismes actuals.


Només amb el disseny d’una normativa clara i entenedora, que garanteixi l’accés a un habitatge assequible, que prioritzi
la funció social de l’habitatge sobre la propietat privada evitant així conductes d’especulació al sector immobiliari i amb
l’adopció de mesures que evitin el llançament de l’habitatge habitual a les persones o famílies en situació d’exclusió
residencial sense alternativa d’habitatge, podrem frenar aquest autèntic drama social, i tantes situacions traumàtiques
que marquen a les famílies de forma permanent.


Hem de tenir en compte que la pandèmia ha agreujat la inseguretat en relació amb l’habitatge. També el sobre
endeutament, la manca de treball estable, el risc de desnonament i la carència d’una llar, i ha posat de manifest la
situació precària de moltes persones, especialment les persones grans i altres col·lectius vulnerables.
Els desnonaments forçosos es defineixen com l’expulsió permanent o temporal contra la seva voluntat de persones,
famílies o comunitats de les llars o terrenys que ocupen, sense que se’ls ofereixin alternatives habitacionals, formes

apropiades de protecció jurídica o d’un altre tipus de conformitat amb la legislació internacional sobre drets humans. Les
normes internacionals de drets humans exigeixen que el governs explorin totes les alternatives viables abans de
procedir a cap desallotjament per poder evitar o al menys minimitzar la necessitat d’utilitzar la força.
Es reconeix clarament, des de fa temps, que els desnonaments forçosos constitueixen una greu violació dels drets
humans.


En aquest senti, la recent Resolució del Parlament Europeu, de 21 de gener de 2021, sobre l’accés a un habitatge digne
i assequible per tothom adverteix de;
“que, per a què qualsevol desallotjament acompleixi amb la legislació internacional en matèria de drets humans, s’han
de complir una sèrie de criteris, que inclouen una Inter actuació significativa amb els afectats, l’exploració de totes les
alternatives viables, la reubicació a un habitatge adequat previ acord de les llars afectades, per què ningú quedi sense
llar, així com l’accés a la justícia per garantir l’equitat processal i el compliment de tots els drets humans; demana a la
Comissió i als Estats membres que garanteixin que, quan no s’acomplexin aquests criteris, els desnonaments es
considerin forçosos i siguin constitutius d’una violació del dret a l’habitatge; exigeix que els desnonaments forçosos
definits a la legislació internacional sobre drets humans estiguin prohibits en totes les circumstàncies.”
Per aquests motius, es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents:


ACORDS
Primer.- Instar al Govern d’Espanya a que garanteixi que el dret a un habitatge digne sigui reconegut i executable com
un dret humà fonamental, mitjançant l’adopció de disposicions legislatives nacionals aplicables que recullin els criteris
necessaris per garantir que ningú es quedi sense llar.
Segon.- Instar al Govern d’Espanya a que esclareixi i millori els processos que permeten aprovar judicialment les
moratòries en els processos de desnonament a persones amb situació de vulnerabilitat acreditada, evitant així,
interpretacions que poden deixar a persones en risc al carrer.
Tercer.- Instar al Govern d’Espanya a que posi en marxa un pla de xoc urgent per garantir alternatives residencials
dignes a les persones en risc d’exclusió residencial amb la dotació pressupostària suficient i a través d’un tràmit àgil,
ràpid, amb poca burocràcia i de fàcil accés a les persones vulnerables.

Nou comentari