Terrassa ja fa bullir l’olla per a la II Marxa Republicana Estatal. Aquest dijous, dia 6 de febrer, el grup de Republicanxs de Terrassa ha presentat la gran trobada que tindrà lloc el pròxim dia 15 de juny a Madrid. Organitzada per una coordinadora que aplega desenes d’associacions i moviments socials, a més de partits polítics, la jornada anirà sota el nom de “Fins que marxin”. Per donar a conèixer més detalls sobre com funcionarà i quins són els objectius, el grup egarenc ha convocat per al dia 12 de febrer, a les sis de la tarda, al CC Montserrat Roig, una trobada preparatòria oberta a tothom.
L’objectiu que Republicanxs per Terrassa s’ha proposat és omplir un autocar. Però necessitaran l’ajuda de les entitats i agents sociopolítics. I per això des d’avui iniciaran una ronda de contactes amb tots els grups d’esquerra que s’autoanomenen republicans, i amb organitzacions sindicals i socials perquè se sumin a aquesta iniciativa i els ajudin a fer arribar tota la informació als seus afiliats i simpatitzants.
“Volem deixar clar que aquesta no és una lluita que ha de fer sola la ciutadania, també s’hi han d’involucrar els càrrecs públics. No volem que sigui una mobilització ciutadana, sinó sociopolítica”, han subratllat. Diverses columnes vingudes d’arreu de l’Estat convergiran a Madrid amb un mateix objectiu: “volem fer caure la monarquia, perquè no només és anacrònica sinó que suposa una gran despesa de fons públics. Els reis ja no pertanyen al segle XXI”, han sentenciat.
Republicanxs per Terrassa va agafar visibilització quan l’any 2022 van organitzar una consulta popular on la ciutadania podia escollir si volia República o Monarquia. Aquell dissabte, 14 de maig, es van recollir 2.170 vots emesos, dels quals la gran majoria (més de 2.000) van ser per a la República. L’any passat, la plataforma també va estar present a la I Marxa Republicana de l’Estat, amb una representació terrassenca a la capital espanyola.
Manifest íntegre de la II Marxa Republicana
El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei en Felipe de Borbón. La monarquia va protagonitzar, en aquell moment, un cerimonial de coronació inèdit, que va servir per apartar, com a rei emèrit en un retir daurat, son pare Juan Carlos I, just quan començàvem a conèixer la punta de l’iceberg del seu carrusel de corrupció.
Cada mes de juny, fins que els Borbons marxin, sortirem als carrers. Perquè les persones que recolzem la Marxa Republicana ens declarem defensores de la democràcia com a sinònim de govern del poble, per el poble i per al poble. Tenim fermes conviccions en defensa de la llibertat, en la capacitat dels éssers humans per autogovernar-nos sense cap tipus de discriminació. Creiem fermament en la igualtat davant la llei de totes les persones. Creiem que aquelles persones que exerceixen responsabilitats a l’Estat han de ser responsables davant la sobirania popular. Aquesta concepció democràtica és totalment incompatible amb el principi d’irresponsabilitat i inviolabilitat recollit a l’actual Constitució Espanyola.
La monarquia representa la corrupció sistemàtica no pas com un cas aïllat, sinó com la característica que ha definit la relació històrica de la Casa dels Borbons amb l’Estat. La monarquia simbolitza també la institució patriarcal per excel·lència en la que es transmet el poder per herència i a més, es constitucionalitza la prevalença dels homes per sobre les dones, en contra del principi més elemental d’igualtat entre les persones.
La monarquia xoca amb la democràcia perquè nega la capacitat del poble per dirigir l’Estat. El poder monàrquic no és només el rei i la seva família, és també una minoria privilegiada, la oligarquia, que mana sense presentar-se a les eleccions, que s’atrinxera en els aparells de l’Estat i en els consells d’administració de grans empreses i no accepta la sobirania popular. La contradicció és molt clara entre monarquia i democràcia. Davant la decadència de la monarquia, la democràcia obrirà el pas a la república del s XXI.
Monarquia no, democràcia sí.
Felipe VI, el darrer.
