MónTerrassa
Sàmper (Junts): “Ballart va arraconar l’oposició a un gèlid vestidor”
Miquel Sàmper, president Junts per Terrassa
Miquel Sàmper, president Junts per Terrassa | cedida

!--akiadsense-->

Abans de finalitzar el Ple municipal d’abril, el primer telemàtic de la història, els representants dels grups municipals s’han adreçat a la ciutadania en una intervenció final després que l’alcalde Jordi Ballart els hi donés pas. Miquel Sàmper, president Junts per Terrassa, fa un resum del seu discurs.

Miquel Sàmper, president Junts per Terrassa

Com hauria de ser el pacte de ciutat

La situació que la humanitat està vivint és, malauradament i negativa, única. Única per les seves conseqüències, única pel seu abast, i única perquè a tots ens està situant en escenaris que fa tot just dos mesos, haguéssim estat incapaços de veure com a possibles. L’abast universal, i les conseqüències que es comencen a albirar, requeriran de molta empatia, generositat i una dosi mai no vista d’intel·ligència emocional per part de tota la societat. La política no serà una excepció i d’exemples ja n’estem veiem molts, uns d’encertats i d’altres de bastant desafortunats. Mentre que la Cancellera alemanya Angela Merkel, es comunica vàries vegades al dia amb els representants dels Ländern alemanys demanant-los el seu parer global i sobretot territorial, el President espanyol Pedro Sánchez ho fa un cop a la setmana amb els Presidents de les CCAA de l’Estat espanyol, i ha revestit fins fa ben poc tota la intendència política contra el coronavirus de tocs militars i quasi bèl·lics, què francament, per molt que els intento entendre, no en sóc capaç. A tots, amb més o menys èxits, segur que els salva la bona voluntat perquè presumeixo que tots actuen amb l’única intenció d’acabar amb l’epidèmia.

Però als polítics no se’ls escull per actuar amb la bona fides que el vell dret romà presumia a les bones persones i als bons pares de família; als polítics se’ls escull perquè ens governin amb encert, honestedat i lluny d’interessos partidistes i personalistes. Terrassa tampoc no en serà una excepció, ja que de fet l’administració local està cridada a assumir un paper molt rellevant en la lluita contra el Covid 19. I no podem dir que precisament hàgim començat d’allò més bé; la tercera ciutat de Catalunya es va permetre el luxe de saltar-se el ple de març i reduir les intervencions de l’oposició a un trist grup de whatsapp, conducte pel qual obteníem la informació que demanàvem i vam poder fer les observacions i suggeriments que vam considerar oportuns en aquella època, en què l’equip de govern que lidera l’alcalde Ballart ens va arraconar a tots els grups de l’oposició, no a la banqueta, sinó a un gèlid vestuari.

La fórmula ballartiana no ens ha d’estranyar gens, ja que mesures com la delegació de tantes i tantes atribucions del ple en la junta de govern i com la reducció de les atribucions dels consells d’administració de les societats municipals al zero absolut, no feien presagiar res positiu en la gestió d’aquesta crisi epidemiològica. Sobta, i molt, arribats a aquest extrem, veure quin és el paper d’ERC en aquest equip de govern, ja que després d’haver col·laborat activament en fer del mandat 2015-19, el més participatiu de la història de la democràcia moderna, ara sigui còmplice o fins i tot autor material de fer del mandat 2019-23, el menys participatiu de tots els que es recorden en democràcia. El pacte de ciutat que des de tots els grups hem demanat és una oportunitat històrica per governar amb els criteris de la nova política i de la nova governança.

En el ple telemàtic que vam fer ahir, he demanat a l’alcalde que no dubti en fer un govern de concentració per tal de consensuar aquest pacte, i ell m’ha contestat que això és vella política; s’equivoca i molt. No estem demanant entrar a portar cap àrea en concret, ni molt menys tenir els sous que tenen els regidors de govern, tan sols demanem que totes les reunions que es facin amb la temàtica del pacte de ciutat incloguin els regidors de l’oposició per tal de poder incidir de forma directa i no pas indirecta en les decisions i, sobretot, per sotmetre al principi de contradicció totes i cadascuna de les qüestions que es vagin suscitant, sempre mitjançat les aportacions orals que es considerin adients en cada moment.

Doncs a aquesta constructiva, solidària, i abnegada petició, l’alcalde Jordi Ballart s’hi ha negat. Li dic al senyor alcalde que la nova política seva i de l’Ajuntament de Terrassa és no saber distingir on comença la institució i on acaba el partit, i el pacte de ciutat ha de ser de la ciutat, per raons òbvies: de la institució, i obert més que mai a la intervenció dels grups polítics municipals i a totes les entitats i organitzacions de la ciutat que hi vulguin participar. Arribats a aquest extrem, cal fer unes petites apreciacions: si per tots és coneguda aquella vella dita política que diu que “si vols fer fracassar un projecte, crea una comissió”, més cert i clar és encara el vell costum de tots els governs que hi ha hagut a la ciutat de fer arribar a l’oposició quilos i més quilos de paper i després donar-los set dies per fer aportacions…

Si el que pretén l’equip de govern d’en Jordi Ballart és que s’aprovi el seu pacte de ciutat, va pel bon camí, però si el que es vol és assolir un pacte real de ciutat, participatiu, plural i transversal el que cal és fer urgentment un calendari de reunions amb els serveis tècnics de la casa, on hi assisteixin els representants escollits de tots els grups municipals de la ciutat, i hi puguin informar-se del contingut d’aquestes reunions i no només dels resums, ja dirigits, que ens farà arribar l’equip de govern; no es pot oblidar que enmig d’aquest pacte de ciutat hi ha d’haver necessàriament un nou pressupost municipal i això no és gens menor.

Aquí és on s’ha de concentrar tota la força de la ciutat i tota la seva representativitat, treballar com un govern de concentració sense ser-ho, i fer-ho només pel que fa al futur pacte de ciutat. Fer-ho amb la metodologia clàssica serà fer-nos trampes al solitari; el primer consell de qualsevol assignatura de negociació és: “tu porta escrita la teva proposta d’acord i ja tindràs un 60% guanyat…”. La petició i alhora oferta que els estem fent Sr. Ballart, no pot ser més neta i transparent: volem ajudar i participar de la forma més directa, és a dir, amb les mateixes condicions que l’equip de govern, i a canvi només de tenir la satisfacció d’haver col·laborat per millorar les expectatives post pandèmia de tots els terrassencs i terrassenques. De veritat senyor Ballart que això ho veu com a vella política o li fa por assumir que sigui massa innovadora…?

Miquel Sàmper

President GM JxT

Nou comentari

Comparteix