La por a represàlies va impedir que funcionaris col·laboressin en “l’inventari de danys” del 155
El balcó del Palau de la Generalitat
El balcó del Palau de la Generalitat | ACN

!--akiadsense-->

L’ambient de por i incertesa entre els funcionaris de la Generalitat i els reiterats incompliments de la Llei de Transparència per part del govern espanyol van ser dos dels entrebancs amb què va topar l’Associació Servidors Públics de Catalunya (ServidorsCAT) per elaborar el seu informe de “danys” causats per l’aplicació del 155. L’entitat es va crear l’octubre del 2017 i va dedicar-se a registrar les accions del govern espanyol a Catalunya fins al febrer del 2018, mentre va ser efectiva la intervenció de les institucions.

La jurista Yolanda Herández, membre de ServidorsCAT, ha explicat que “molt poques persones es van acostar a nosaltres per fer-nos arribar algun tipus d’informació” sobre possibles danys ocasionats pel 155. D’altra banda, moltes peticions d’informació per via al “dret d’accés” van ser rebutjades. Més de 70 peticions que es van fer per aquesta via no es van arribar a respondre. La informació que recull l’informe se centra en dades obertes i en informacions arribades d’altres fonts que han pogut ser considerades veraces.

Per la diputada de JxCAT Gemma Geis, membre de la comissió, la poca col·laboració de funcionaris en l’inventari denota que “hi havia molta por” a causa de la “repressió” que s’estava aplicant. “És un fet que retrata molt la situació personal dels servidors públics de la Generalitat de Catalunya”, ha afirmat Geis.

Hernández, de la seva banda, ha coincidit amb Geis en assenyalar que entre els funcionaris “hi havia por de no saber què passarà demà o què passarà si et signifiques”. Els minuts de silenci que es van promoure van crear un ambient preocupació: “Estaven preocupats perquè algun company pogués assenyalar-lo amb el dit, vam arribar a moments molt preocupants”.

Sensació que es volia “malmetre”

ServidorsCAT ha presentat un resum del seu informe, disponible a la seva web i presentat mesos enrere. Hernández ha afirmat que no sap si amb el 155 “hi va haver voluntat real de malmetre” però ha advertí que “les decisions que es prenien així ho feien pensar”. De fet, ha fet referència a 319 acords de Govern presos pel govern espanyol que considera que s’haurien d’analitzar per veure quina era la voluntat real dels seus impulsors. Hernández considera que l’Estat es va extralimitar amb l’aplicació del 155 i que la voluntat dels “pares de la Constitució” era una altra quan van redactar l’article.

La comissió també ha acollit la intervenció de Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, que ha afirmat que el 155 va ser “un cop als drets socials dels catalans” les conseqüències del qual “encara paguem ara”. Alsina ha assenyalat que l’impacte va ser tal que a les entitats afectades no els agradaria “viure mai més” una experiència semblant.

Nou comentari