MónTerrassa
Pere Soler, proposat conseller de la Comissió Nacional dels Mercats

El terrassenc Pere Soler ha estat proposat per ocupar el càrrec de conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència. Així ho ha anunciat el Consell de Ministres aquest dilluns dia 23 de desembre. El nom de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra ha estat incorporat a la llista de cinc persones que hauran d’ocupar la direcció d’aquest òrgan estatal. La proposta del govern espanyol s’enviarà ara al Congrés dels Diputats.

La llista tramesa per l’executiu espanyol inclou, a més del polític i advocat egarenc, la designació com a vicepresident d’Ángel García Castillejo, i de Maria Vidales Picazo, Enrique Monasterio Beñarán i Rafael Iturriaga com a consellers. Com recull l’Agència Catalana de Notícies, tots els candidats hauran de comparèixer davant la Comissió d’Afers Econòmics del Congrés, i un cop superat el tràmit els nomenaments s’aprovaran per reial decret. Disposaran d’un mandat de sis anys sense possibilitat de ser reelegits.

Expert en dret mercantil i europeu, processat per l’1-O

Pere Soler Campins (Terrassa, 1967) ha estat director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), president del Tribunal Arbitral de Terrassa i regidor a l’Ajuntament de Terrassa per CiU. És advocat i especialista en dret mercantil i europeu, i ha exercit com a docent en diverses escoles superiors d’estudis universitaris i col·legis d’advocats.

El 2017 va ser nomenat director general dels Mossos, i durant el seu període va gestionar la coordinació i investigació policial en relació amb els atemptats del 17-A. Va ser destituït el 28 d’octubre del 2017, l’endemà de la declaració d’independència suspesa, per l’aplicació de l’article 155 per part del govern de Mariano Rajoy. El febrer del 2018 l’Audiència Nacional va obrir diligències contra ell durant la investigació contra la cúpula dels Mossos en relació amb el procés independentista.

Va ser processat juntament amb Josep Lluís Trapero, Joaquim Forn i Teresa Laplana per sedició. Finalment, el 21 d’octubre del 2020 la sentència els va absoldre de tots els càrrecs.

Comparteix

Icona de pantalla completa