Ona Martínez (ERC): “Refermar Terrassa com una gran ciutat sí que té valor”

Ona Martínez, portaveu d’Esquerra Repùblicana de Terrassa (ERC) a l’Ajuntament de Terrassa, ha estat l’encarregada de presentar les propostes de la formació en el ple extraordinari especial, un debat sobre l’estat de la ciutat.

Les paraules d’Ona Martínez

• Som una gran ciutat quan garantim la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns, quan oferim un espai d’oportunitats i futur on els drets de tota la nostra ciutadania siguin respectats, on la gent vulgui i pugui viure.
• Terrassa necessita representants disposats a sumar i construir aquest consens, que sapiguem on volem anar i estiguem disposats a treballar plegats amb tothom amb una visió de present i futur.
• La pandèmia ha tingut un efecte evident a la ciutat, al país i, per tant, també en aquest mandat. Quan parlem de l’estat de la ciutat no podem obviar-la. Ens ha situat problemes i dificultats. Ara bé, no és cap excusa a res.
• Terrassa, el seu teixit econòmic i social, ha demostrat durant aquest darrer any, la seva capacitat de reactivació i el potencial de ressorgir i sobresortir

En primer lloc: agraïment a les entitats que participeu i que heu intervingut avui al Ple del debat de l’estat de la ciutat:

• 5 entitats que representeu diferents àmbits de la ciutat, diferents visions i preocupacions en relació a la nostra realitat i que avui heu fet el pas per venir a expressar-les perquè formin part del debat. 
• Compartint o no algunes de les afirmacions que s’han realitzat, el simple fet que estigueu aquí avui ens enriqueix com a ciutat. Perquè al final escoltar tothom és imprescindible i les entitats construïu Terrassa cada dia i és evident.

• Terrassa és una ciutat gran, amb 224.111 habitants concretament. 
• Som la tercera ciutat de Catalunya en habitants, sí. Ho sabem i a més ens ho repetim sovint, refermant-nos en alguns moments amb un cert orgull, com si el número d’habitants ens fes valedors d’algun premi i millors de per si.
• En realitat, és una xifra. Punt. Un recordatori  sempre present de les persones que han escollit Terrassa com a espai de vida.

• Ser una ciutat gran no té cap valor. Refermar Terrassa com una gran ciutat, sí. Perquè això no va de quantitat, sinó de qualitat. De ser i d’avançar encara més cap a una gran ciutat per a totes aquestes 224.111 persones que han decidit que Terrassa sigui casa seva. → sembla evident, però durant temps la prioritat ha estat la cursa pel 3r o pel 4t lloc. Créixer per créixer, enlloc de créixer en bons serveis per als terrassencs i les terrassenques.
• Som una gran ciutat quan garantim la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns, quan oferim un espai d’oportunitats i futur on els drets de tota la nostra ciutadania siguin respectats, on la gent vulgui i pugui viure.
• I, sí, Terrassa té tots els elements per ser i per esdevenir encara més una gran ciutat. I els té, sobretot, perquè la gent, el teixit social i econòmic que la conformen, han cregut i creiem en ella. I cada vegada sorgeixen més noves veus/generacions que s’expulsen els complexos del passat i que creuen i s’enorgulleixen de la nostra ciutat
  • Som una ciutat que, al llarg de la història, davant cada crisi o dificultat, ens hem reinventat: ho ha fet la ciutat i ho ha fet la seva gent
  • Ho hem fet sumant a tothom i a gent vinguda d’arreu per redefinir la ciutat i impulsar-la de nou.
  • Ho hem fet projectant el millor de Terrassa envers l’exterior per esdevenir un referent de progrés i d’oportunitats.

I per avançar cap a una gran ciutat, Terrassa tenim una situació estratègica que ens dóna múltiples potencialitats a explotar:

• Som la ròtula que vertebra la sisena regió Metropolitana més gran d’Europa, amb més de 5 milions d’habitants,  i l la Catalunya central. 
  • Tenim una posició privilegiada en el territori, 
  • Som la 2a ciutat universitària amb més de 150 titulacions 
  • La 3a ciutat en creació d’start-ups
  • i som la 3a ciutat en generació de producte interior brut a Catalunya, representant un 2,2% del total català

• Cal dir, també, i sobretot ser-ne conscients, que: 
  • tenim una renda per habitant i familiar lleugerament inferior a la mitjana catalana 
  • i un 30% de la nostra població viu en risc d’exclusió social. 

Grans xifres sobre les quals començar a parlar de ciutat: conscients dels nostres potencials, com també de les coses a millorar. 

• Així governem i volem governar. Un projecte de ciutat que neix de la realitat i amb l’ambició de transformar el present i el futur de la ciutat. 
• Quan parlem de com veu la ciutat la gent que hi viu i també, de com ens veuen a fora i aposten per Terrassa, en espais com aquest ple, hem d’assumir la nostra responsabilitat. 
• Terrassa necessita representants disposats a sumar i construir aquest consens, que sapiguem on volem anar i estiguem disposats a treballar plegats amb tothom amb una visió de present i futur.

D’ON VENIM I ON ESTEM: PANDÈMIA, REACTIVACIÓ I NOVA CRISI

PANDÈMIA – Fa 1 any el tema estrella del debat de l’estat de la ciutat va ser la pandèmia. 

• Quan vam fer el baròmetre la tardor passada la pandèmia
  • era la tercera principal preocupació de la ciutadania, 
  • estava la segona en el rànquing com a problema que els afectava més directament 
  • i la situaven com a tercera prioritat que hauria d’abordar l’Ajuntament. 
• Avui, fem aquest ple sense mascaretes. Demà, si la pluja ho permet, les parades de Sant Jordi tornaran a omplir Terrassa
• El Pla de xoc desenvolupat per aquest govern, amb 151 mesures executades i 12,7 milions invertits per frenar les conseqüències socials i econòmiques immediates de la pandèmia, hem de ser conscients que forma part del passat.
• Des del govern de la ciutat vam fer el que havíem de fer. Ras i curt. 
• Per deixar-ho clar: la pandèmia ha tingut un efecte evident a la ciutat, al país i, per tant, també en aquest mandat. Quan parlem de l’estat de la ciutat no podem obviar-la. Ens ha situat problemes i dificultats. Ara bé, no és cap excusa a res.
• Recordarem a les gairebé 700 persones víctimes de la covid a la ciutat, però amb 184.000 persones amb pauta completa de vacunació és perfectament possible que al pròxim baròmetre no apareixi la Covid com a preocupació.
• Serà així sempre que la pandèmia no ens torni a donar cap variant sobre la qual preocupar-nos. 

REACTIVACIÓ – Terrassa, el seu teixit econòmic i social, ha demostrat durant aquest darrer any, la seva capacitat de reactivació i el potencial de ressorgir i sobresortir

• Fa un any, en aquest mateix ple, parlàvem de 42.000 persones afectades per la crisi, aturades o afectades per un ERTO dins la ciutat.
• Avui, tenim 4.139 persones aturades menys que fa un any. 
• Si bé és cert que els darrers mesos s’ha frenat la creació de llocs de treball i ens situem en 13.100 persones aturades, 
• res ens podia fer pensar fa un any que ens situaríem per sota de les gairebé 15.000 persones aturades que hi havia a març de 2019
• I una dada més important. Sí, s’ha creat ocupació majoritàriament en el sector serveis, però hem creat durant el darrer any gairebé tanta ocupació en indústria, com en comerç.

CRISI ENERGIA – Però també sabem que no podem tirar cohets: 

• La guerra a Ucraïna ha obert una crisi en el mercat energètic mundial, que ens acaba afectant directament també a Terrassa i a la nostra economia. 

• De fet, la crisi en el mercat de subministraments del material de construcció ja era un problema previ a la Guerra.
• L’especulació desfermada posterior a l’inici de la guerra ens ha deixat una inflació propera al 10% i una pèrdua del poder adquisitiu de les famílies que en les millors estimacions és d’un 7%
  • En els millors dies, veiem el preu de l’electricitat als 100 euros megawat hora i ens n’alegrem, com aquest dimecres… Però just 24 hores després torna a incrementar-se 65 euros en un sol dia. 
  • El preu del gas gairebé quadriplica el que tenia fa just un any, dels 22 als 78 euros
  • I el preu dels carburants, continua amb màxims històrics i aquests darrers dies ha tornat a pujar

• Hem de ser conscients 
  • del que suposa aquests preus dins d’una economia familiar. 
  • Del que suposa aquests preus dins el teixit econòmic i fins a quin punt poden fer trontollar la petita i mitjana empresa. 
    • 320.000 llocs de treball a tot Catalunya corren perill segons Pimec pel preu de la llum
  • I també, del que suposa per la pròpia administració. 
    • Aquest Ajuntament, que alguns cops l’Isaac ha definit com l’empresa més gran de la ciutat, ha de mantenir les llums obertes de la ciutat, fer anar el transport públic, mantenir calentes les escoles a l’hivern… 
    • Podem arribar a quadriplicar el cost energètic de l’Ajuntament per mantenir el serveis que oferim a la ciutadania. → amb l’impacte que això pot tenir en d’altres polítiques públiques del tot imprescindibles

• Tot això què implica? sens dubte, prioritzar, fer política i, per suposat, no aturar-se. 
  • Què vam fer davant la Covid? Actuar, prendre les mesures oportunes i no aturar-nos.
  • Per sort, la pandèmia va arribar en aquest Ajuntament amb un nou govern amb voluntat de transformar les formes de fer a l’administració. 
  • El programa de govern no s’ha aturat en cap moment. I ara, davant aquests nous reptes, tampoc no ho farà. 
  • Hem de ser conscients de la realitat que ens toca viure. 
  • Però només amb un projecte clar de ciutat, sabent què volem pel present i el futur de la ciutat avançarem 
  • Tota ciutat té davant seu el repte de generar una nova visió col·lectiva, una nova política per a la ciutat i Terrassa no és una excepció.
  • I d’aquí la necessitat de generar grans Consensos, línies d’actuació on totes i tots, els grups amb representació al Ple, però també les entitats i la ciutadania, s’hi sentin representats i hi participin.
  • I d’aquí la necessitat de fer-nos tots responsables i de ser conscients dels moments que vivim i com ens afecten.

ON SOM I CAP ON ANEM: CIUTAT D’OPORTUNITATS I AMB QUALITAT DE VIDA

Des dels grups de govern hem fet una proposta on parlem de dos conceptes bàsics: una ciutat amb més oportunitats i més qualitat de vida.

• I són els primers acords, perquè és des d’on es construeix la ciutat. 
• Quan la gent ens diu que està preocupada per la situació econòmica, ens parla d’això justament, de garanties per un present i un futur millors. 

Ciutat d’oportunitats = ciutat educadora

• I les oportunitats neixen de l’EDUCACIÓ, LA FORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ al llarg de la vida
  • Aquesta ciutat ha reduït la segregació escolar aquest mandat passant del primer lloc a l’informe del síndic de greuges, al vuitè en primària i al 16è en secundària. 
  • Això és donar futur. I això s’assoleix amb polítiques clares i concretes. Escoles públiques més equitatives, amb millors programes, més atractives i treballant una concepció de l’educació 360, per a l’aprenentatge dins i fora l’escola, tots els dies de l’any. 
  • És un gran mèrit d’aquest Ajuntament? No. És un gran mèrit d’aquesta ciutat. 
  • Perquè ho hem fet amb la comunitat educativa i les entitats de lleure millorant un estiu per tothom, amb el passaport edunauta o amb visats culturals.
  • Perquè hem portat i lligat escoles a l’art, la tecnologia, la dansa, el cinema o la música, gràcies a la implicació de la FACT, de la Universitat o l’Escola Municipal d’Art i Disseny. 
• Treballem en un projecte educatiu de ciutat i fem l’educació accessible a tothom.
  • Hem implantat la tarifació social a les escoles bressol i aquest any s’amplia a les escoles municipals de música, art i disseny, perquè tothom pagui fent un esforç equivalent, d’acord amb el que pot pagar.
  • Perquè ampliarem el curs vinent les places de P2
  • Perquè s’ha creat l’escola de segones oportunitats perquè cap jove quedi enrere
• I també perquè s’augmentarà l’any vinent novament l’oferta de Formació Professional a la ciutat, amb nou cicles de grau mitjà i superior i programes en àmbits on hi ha possibilitats d’inserció laboral
• I, evidentment, amb una Mostra d’Orientació i Formació, Terrassa Tria Futur, que aquest any ha fet la seva primera edició presencial i on han participat 9.000 persones, vinculant itineraris i opcions educatives amb sectors productius.
• Entomo, aquí, donar resposta a part de les intervencions ciutadanes i dirigir-me al senyor Talamàs com a president de la Cambra, sent conscient que justament el tema de la Formació Professional, tot i que avui no hi hagi incidit tant, sempre l’ha preocupat. 
  • Quedant molt per fer, molt, per explotar tot el potencial de desenvolupament econòmic i talent de la ciutat, aquesta és la primera passa.
  • Hem comptat amb la col·laboració del teixit econòmic en algunes d’aquestes iniciatives. 
  • I aquí, sé que ens posarem d’acord, amb que el futur de les noves generacions passa, primer, per la formació i actualització d’aquest talent.

Ciutat d’oportunitats neix de l’educació i la formació, que vincula molt directament amb la generació de nova economia i de feina de qualitat. Això també és una ciutat d’oportunitats

• Per això dins la proposta que presentem parlem de desenvolupament econòmic, i de fer-ho amb aliança amb tothom. En aquest sentit, diversos àmbits que comenta el sr. Talamàs:
  • Cal fer l’administració més àgil i eficient per facilitar l’activitat econòmica. 
  • I siguem sincers, costa canviar l’administració. 
  • Però aquests anys, malgrat la crisi o, potser gràcies a ella en part, hem accelerat canvis i s’està treballant per un nou model d’atenció ciutadana integral més àgil, també per les empreses i emprenedors, per generar negoci.
  • Som la tercera ciutat catalana en nombre d’start-ups i no ens conformem.
  • I no, no ens conformem amb polígons i naus obsoletes i per això vam ampliar els supòsits i bonificacions per l’arranjament de naus industrials antigues. Només n’hem rebut 3 peticions en aquesta línia, però col·laborar per impulsar aquests beneficis que té Terrassa i que fan de Terrassa una ciutat atractiva per desenvolupar-hi l’activitat, ho podem fer plegats.
    • Com la promoció de les bonificacions per la creació d’ocupació. Aquest mandat han estat 250.000€. Hem d’aconseguir que en siguin més. 
    • La Ciutat Digital, que s’ha citat, i que ens creiem també és oportunitats.
      • Aquest Ajuntament implementa i implementarà mesures per avançar cap a la Ciutat Digital i, si, hi hem de treballar plegats. I no, no serà cap fre a res, sinó tot el contrari: significarà planificar com a ciutat per primera vegada la ciutat digital del futur que volem ser des d’una perspectiva absolutament transversal i global (Aj, indústria, comerç, sostenibilitat…), mentre hi seguim caminant.
    • I, per suposat, les bonificacions per la implementació d’energies renovables i les ajudes en aquest sentit. 
• La transició energètica és d’aquells temes eterns que fa anys que se’n parlen i mai s’arriben a concretar. Doncs avancem-hi, i ho estem fent, promocionant les comunitats energètiques. I si alguna cosa hem de treure de la crisi energètica actual, com vam poder treure bones pràctiques d’innovació durant la covid de les empreses de la ciutat, és posar l’accelerador en aquest àmbit.
• Miri, no ens coneixem massa a nivell personal, però em considero d’una generació a qui se li han anunciat els grans canvis que necessitava el món, la lluita contra el canvi climàtic, una economia més social, la revolució 4.0… i no els acabem de veure arribar mai.
  • I a mi m’agrada anar per feina
  • I a vostè, i a aquesta ciutat, també. 
  • Terrassa té ganes d’anar per feina
• I miri, respecte el tema dels Bellots II que comentava, a mi tampoc no m’agrada no tenir respostes sobre cap a on pot portar una multinacional la gestió o l’especulació sobre un nou espai industrial com aquest.
  • Ara, si cal, ens comprometem com a govern a acompanyar-los i treballar per poder-ho parlar amb el Departament d’empresa de la Generalitat i intentar garantir el desenvolupament del sector d’acord amb les necessitats de la ciutat i el territori.
  • Gràcies al treball fet entre les 2 administracions, recentment s’han garantit a la ciutat una inversió de 5,7 milions d’euros a GasGas i una inversió de més d’11 milions per la compra de Nifco. 
    • dos inversions en un àmbit lligat al motor que tots sabem no passa pels seus millors moments i a Terrassa mira al futur. 
  • No podem preveure els mateixos resultats, però li puc dir que el regidor d’innovació i projectes audiovisuals, Pep Forn, ha arribat a plantejar els terrenys municipals com a sòl d’interès per al desenvolupament de la Indústria Audiovisual a la nostra ciutat. 
    • Idees no ens en falten per garantir una indústria de futur a la ciutat.
    • I ja que parlem d’idees: Universitats. Formem any rere any, fornades de talent en algunes de les facultats més ben valorades d’Europa. Treballem plegats perquè aquest talent i coneixement es quedi a la ciutat i hi desenvolupi la seva carrera, impulsant start-ups innovadores i transferint-se a les empreses de la nostra ciutat. Quan parlem de potencials, parlem d’això.

I les oportunitats educatives i laborals duen a tenir una ciutat amb més qualitat de vida. Una qualitat de vida que passa per una ciutat més amable, més sostenible, més neta o més segura. Però també més equitativa i de drets per a tothom, amb més cultura o un teixit esportiu més fort. Aquí està la diferència i el potencial. Aquí és on generem FUTUR.

• En aquest sentit, tornant a l’àmbit dels polígons industrials i l’altra intervenció on s’ha fet esment als Bellots II per part del Consell per la República. 
  • Aquest govern té la sort de tenir un regidor d’urbanisme que també és regidor de medi ambient, el Carles Caballero.
  • I el Carles dona la mateixa importància als dos barrets i els defensa per igual.
  • I despertar-se ara amb els Bellots II és no entendre tota la feina que hi ha al darrere.
  • Aquest govern es va trobar amb un projecte engegat i ha garantit que sigui respectuós amb l’entorn natural de l’Anella verda i el seu correcte desenvolupament. 
  • I si, com he dit fa un moment, els hi garantitzo que treballarem perquè s’hi desenvolupi una indústria neta i ajustada al desenvolupament que volem per aquesta ciutat.
  • Entre altres coses perquè el propi regidor de medi ambient porta la setmana vinent al Ple el nou Pla per la Qualitat de l’Aire de Terrassa i, evidentment, estem disposats a complir-lo.

• I ja que estem amb urbanisme i sostenibilitat, si us plau, parlem de seguretat. 
  • No m’he begut l’enteniment. M’explico:
  • Des de la Federació d’Associacions de veïns se n’ha parlat i nosaltres també en parlem a la proposta de consens. 
  • Necessitem més efectius? Els necessitem. Si no, no els posariem i hi destinariem recursos. 
    • Increment de 209 a 253 agents (2019-2022)
    • +36 agents Mossos
  • I també, siguem clars, necessitem més reunions del Consell Municipal de Seguretat, perquè també amb informació s’ajuda a contrarrestar els discursos que volen promoure la sensació d’inseguretat.
  • Però la seguretat també va d’urbanisme i manteniment a la ciutat. Vols trobar-te el teu policia de proximitat, però també vols tornar a casa per un carrer net, ben il·luminat, amb comerços oberts, amb vida… 
    • D’aquí també neix la seguretat.
  • I el desenvolupament urbanístic impulsat durant aquest mandat ha potenciat això, a sectors com, el Vapor Cortés, el Sala i Badrines, l’AEG o el Parc de la República.
  • Espais que s’ompliran de nova vida, d’activitat i que ajudaran a la recuperació d’alguns entorns, fent-los més amables i més segurs..
• Em refereixo a que necessitem visions globals. 
  • Treballem els problemes que preocupen a la nostra ciutadania, evidentment, i sabem quins són. Però fem-ho de forma transversal. 
  • Volem un model de seguretat integral, que contempli tots aquests aspectes i millorar la policia, per suposat, però també feminitzar-la, fer-la més diversa, més propera, perquè s’assembli a la ciutat que representa. 
  • Una Policia més moderna
    • 1M€ aprox en nova centraleta, actualització de la flota, equips de protecció o vidoevigilància…
• Hem de mirar una mica més enllà quan parlem de polítiques públiques.
  • Busquem el consens en els grans temes de ciutat però amb una visió ambiciosa dels reptes que tenim per endavant.
  • Si parlem de neteja i recollida selectiva, hem incrementat els recursos per millorar (+5M€ d’increment del pressupost o 2,5M€ en la millora de les instal·lacions d’eco-equip) i puc afirmar que la Lluïsa Melgares, que segur ho explicarà amb més detall, treballa i estem aconseguint millores en aquest camp. 
    • Volem el millor model de recollida, d’acord amb les característiques de cada zona de la ciutat. 
    • I no em puc estar de clarificar una dada, que avui han dit des de la FAVT, però que habitualment diu el PSC: la majoria de terrassencs consideren que la recollida de residus està igual o millor que fa un any, amb un 73,5%, per sobre del 68% que consideren que està igual o pitjor. És per tirar cohets? No! Però no tergiversin les dades. Som conscients que hi ha molt camí per recórrer. Ara bé, s’ha fet feina? Sí, molta. N’estem fent? Sí, molta. Tenim projectes per fer-ne més i continuar avançant? Sí.
    • Ara, també potser, estaria bé que es deixessin de tirar els contenidors pel cap. Perquè això no va només de si estan més nets o més bruts o de si estan a l’esquerra o a la dreta… Va molt més enllà. Va de polítiques i de projectes més globals, més transformadors, per millorar la neteja i la recollida a la ciutat, perquè s’hi visqui millor. Aquest és el veritable repte: passar de la gestió diària i de l’òptica petita a la transformació global. Aquest és el repte real de transformar l’administració i cap a on estem avançant.

Si hem parlat d’oportunitats, de qualitat de vida i, en definitiva, de futur. Evidentment, per avançar amb noves polítiques i transformar la ciutat cal transformar també l’administració. Això ni és ràpid ni és fàcil, no ens enganyem. Però hi estem fent passes de gegant.

Parlem, i ho deia abans, d’un nou model d’atenció ciutadana: + proper, + integral, on el centre sigui el ciutadà, l’empresa o l’entitat. On de l’Ajuntament se’n surti amb solucions, no amb més dubtes.

Parlem d’un Ajuntament més obert:

• Transparència més enllà de la llei. No només dret d’accés a la informació (que sí, evidentment) → sinó dret a entendre la informació (accessible i comprensible). Transformar el llenguatge, el com comuniquem. I aquí hi estem avançant de valent, amb noves eines, amb noves visualitzacions de la informació, amb + informació accessible i més visual i comprensible. I treballant per una nova web que faci un salt de gegant en aquesta línia: perquè la comunicació és essencial. Comunicar bé vol dir que els nostres veïns i veïnes tenen tota la informació a l’abast.

• I sí, un Ajuntament que doni un tomb a la participació, buscant una ciutadania activa. I en aquest aspecte, permeteu-m’ho, defensar la participació plantejada des del govern d’aquesta ciutat. 
  • Crec que pocs governs com l’actual s’han reunit amb els veins i veines, comerciants, entitats, per explicar projectes que s’estaven desenvolupant, per exemple amb l’ampliació de les vianalitzacions.
    • Hem escoltat i ens hem explicat
  • Hem reformulat la participació ciutadana a la ciutat i ho hem fet donant objectius, treballant-los amb les entitats i definint projectes per millorar la vida als barris de la ciutat.
    • I totes les àrees ja tenen els projectes aprovats als districtes per poder-los desenvolupar. 
    • L’objectiu, justament, que no passés com amb el PAM o com amb els pressupostos d’inversions de districte que s’eternitzaven i que anys després encara no s’havien vist els resultats.
    • Fer participar a la ciutadania per després no fer res, no és participació.
    • Cal millorar? Segur. Molt. Venim d’una administració amb 0 cultura de la participació i canviar això és un camí llarg i que hem de fer plegats, entitats, ciutadania i Ajuntament. Però fem-ho: fem canvis i deixem de fer processos que no funcionen perquè volem buscar noves vies, noves solucions. I continuarem fent els canvis i les millores que facin falta quan avaluem aquestes noves vies.
    • I no només dels processos: ens hem posat deures per engegar un procés de revisió dels espais de participació: en tenim una quarantena, amb més de 800 persones. Però això no va de quantitat, sinó de qualitat. I això va també d’entendre que la participació no és una competició entre ciutat i Ajuntament, sinó una suma corresponsable, una col·laboració. I que això passa també per obrir aquests espais a noves mirades, a noves veus.

TANCAMENT

En definitiva, hem parlat molt en aquest mandat de canvi, hem parlat molt de noves polítiques públiques, de fer les coses d’una altra manera, d’aproximar-nos a la realitat des de perspectives diferents. Tot és opinable, segurament som a mig camí, potser sí… Segurament necessitem tenir les coses més clares, mirar menys de reüll i amb menys desconfiança,  ser més valents i planificar millor i seguir sumant més per construir un futur millor per a tothom.

Pero hem posat els fonaments per poder fer el salt qualitatiu que la ciutat necessita.

• Estem en política per fer les coses diferents, per fer que les coses passin. No per gestionar, sinó per transformar, per avançar, per moure la ciutat cap a una nova ciutat millor per a tothom.
• I això no vol dir complir al 100% el Programa de govern
• Això vol dir mirar més enllà d’aquest mandat, d’aquest programa de govern i saber què volem i on volem portar aquesta ciutat. 
  • I ho sabem: hem parlat de diverses polítiques clau a impulsar per al futur de la ciutat. Per una Terrassa més moderna, de més oportunitats i on tothom hi visqui millor.
  • Hem tancat el Pla de Mobilitat 16-21 amb 25 Milions de despesa. N’hi havien 16 de previstos inicialment. I tenim Fons Next Generation ja aprovats per continuar avançant, per posar un altre exemple.
• I cal una visió ambiciosa de ciutat, amb idees i projectes per fer participar tothom.
• Volem transformar i ho volem fer sent facilitadors, donant pas, mitjans i espai a tothom qui vol aportar en la construcció de la ciutat.
• I un respecte, compartit, inqüestionable i inquebrantable als drets d’igualtat, justicia social i llibertat que fonamenten les arrels d’aquesta ciutat. 

En definitiva fem polítiques centrades en les persones i els drets humans, i així ho varem reflectir per primera vegada quan vam revisar el programa de govern. Per construir una ciutat que combati totes les desigualtats, tenint en compte les múltiples interseccions amb què les patim les persones, els nostres veïns i veïnes: feminista, antiracista, de drets LGTBI+, accessible, i que valori les capacitats de tothom i al llarg de tota la vida. 

Fem una aposta per grans projectes de reactivació compartits, de transformació de la ciutat i de l’administració, posant tots els recursos al servei de la ciutat.

Avui parlem de la ciutat, de com la veiem, analitzem d’on venim i cap on volem anar. Avui no va ni de titulars fàcils ni de posar la lupa en aquelles polítiques que construïm Ple rere Ple → va de passar comptes amb la ciutadania explicant quina és la nostra visió, com a partir d’aquesta és la nostra acció de govern i recordant que això no va de nosaltres, o d’uns quants, va d’entendre que la construcció de la ciutat és una feina compartida, conjunta on tothom, actors polítics, socials i econòmics de la ciutat hi són cridats. Ser i fer ciutat no significa només viure uns al costat dels altres, és afrontar reptes col·lectius amb la suma de capacitats, competències i recursos diversos, i sí!! avui, a nosaltres ens toca liderar-ho