Miquel Farrés i Fernández

Miquel Farrés i Fernández | cedida

Miquel Farrés va de 14 a la candidatura d’En Comú Podem. Terrassenc, és treballador a la sanitat pública des dels 17anys, actualment com metge especialista en medicina familiar i comunitària després de formar-se cinc anys a Granada.

Qui és Miquel Farrés i Fernández?

Sóc un “jove” terrassenc de trenta-set anys, inquiet metge especialista en medicina familiar i comunitaria, treballador de l’ICS, però des dels disset anys he estat vinculat al CST (treballant quant podia) i recentment coordinador de la sectorial Salut de Catalunya en Comú. He crescut just a la frontera entre Ca n’Aurell i la Maurina, molt implicat amb l’escoltisme primer i a posteriori amb l’activisme estudiantil, social i polític. Tant a la facultat, com a l’Ateneu Candela, a la coordinació de l’àmbit de Salut d’ICV, a Terrassa en Comú i darrerament a plataformes de professionals sanitaris que defensen el dret a la salut i especialment l’atenció primària a Granada (sí, just he retornat de casi cinc anys gaudint, aprenent i treballant al sud).

Qui li proposa ser candidata? Com reacciona?

M’ho va proposar l’equip que preparava la llista de la Jessica Albiach a les primàries de Catalunya En Comú. Em va sorprendre gratament que pensessín en mí, és clar, em feia respecte perquè en aquest país si et compromets políticament quedes marcat fins i tot per la vida professional i em va ilusionar per ser una candidatura unitària, amb una excel·lent lideratge i una llista molt potent, valenta, jove i diversa (tot i que potser pocs s’hi fixaràn).

Sembla que no serà pas parlamentari pel lloc que ocupa a la llista. Com es porta això?

Tant de bo sí, no per mí sinó pel canvi. Tenim per endavant la campanya més estranya i les eleccions al Parlament més incertes de la democràcia, crec que durant la crisis molts ens hem replantejat moltíssimes coses.

Sincerament, la meva motivació no sorgeix d’aconseguir ser diputat. Neix de viure en pell pròpia l’empitjorament de la sanitat pública els darrer 10 anys i de les terribles conseqüències (i em quedo curt) que pateixen pacients i professionals. Amb el Covid hem tocat fons i el moll de l’os, la ciutadania i els professionals som més conscients que mai de la necessitat del serveis públics i de les millores que necessiten ara mateix. Ja no podem esperar més, hem aguantat molts anys d’involucionisme i, pitjor encara, de ser un tema que malauradament no tocava. No podem tornar endarrere, així que ara toca: salut, residències, serveis d’ocupació, educació i serveis socials. I espero que la meva participació en la sectorial i en la llista serveix-hi per ajudar al nou govern a mantenir-ho com una prioritat i per fer el canvis valents que ens calen.

Com afronta la campanya? Les eleccions havien de ser el 14F?

La campanya amb un cert vertigen a nivell personal… amb incertesa davant del context extraordinari i amb molta il·lusió pel canvi.

Respecte el 14F crec que s’ha gestionat molt malament per part del govern: “primer sí, després por, després no i finalment és culpa dels jutges però serà segur.” ¿Quina participació i quina qualitat democràtica volem si generem aquesta desconfiança amb el procés electoral i amb tot els organismes institucionals? A part del cru partidisme, sembla que s’estiguin preparant perquè ningú els responsabilitzi d’uns mals resultats i de l’abstencionisme que ja es detectava prèviament.

Per sort, la majoria de la ciutadania està molt per sobre del “politiqueig barruer” del dia a dia i entén la importància del moment.

No li fa una mica de respecte la pandèmia? Com pot influir en els resultats?

Moltíssim respecte, li asseguro. Però crec que si el govern vol existeixen fórmules per garantir el dret a vot. És impossible que quelcom que ens ha travessat d’aquesta manera i ho ha alterat tot tant no afecti als resultats. Ara bé, també ha ajudat a adonar-nos que en moltes coses no anàvem pas pel bon camí. I si vols resultats diferents, fes coses diferents.

Quins resultats albira? Hi haurà un presidenta dels Comuns? Pactant amb qui? Amb qui no es pactarà? De qui no s’acceptaran els vots? Hi ha línia vermella? Es capgiraran les enquestes?

Quedará molt ajustat i fragmentat, les propostes més de centre-esquerra sumaran per formar govern i sincerament l’única garantía que el PSC i/o ERC no tinguin la temptació de governar amb els post-convergents és un molt bon resultat d’En Comú Podem. Només cal mirar les enquestes. Les nostres propostes són valentes i incomoden als grans poders econòmics, cal un bon resultat per ser decisius i començar a implantar canvis com estem fent al govern espanyol i a Barcelona.

Respecte als pactes som els únics clars: no pactarem amb la dreta, i tothom ho sap. La ciutadania es mereix aquesta honestedat abans de votar.

La propera legislatura serà la de la tomba de la independència o la de la independència?

A nivell de mobilització política dóna la sensació que el Procés ha tocat el seu sostre de vidre i gran part de l’independentista esta decebut després de fer grans esforços personals i col·lectius, patir la repressió i, en canvi, no aconseguir els resultats que els líders polítics els hi van prometre tant fermament. Encara que seguirà present, a día d’avui es percep més com una estratègia de partits per fidelitzar votants que no pas una gran mobilització social viva, com ha estat els darrers anys.

Quin tipus de campanya es farà a Terrassa?

Ens hem compromès a fer una campanya estrictament virtual, excepte alguna visita i roda de premsa a la ciutat de la Jessica Albiach, sempre sense públic. Cada tarda parlem on-line d’alguna temàtica o problemàtica concreta amb els candidats i experts, i en paral·lel cada candidat també participa en trobades on-line del seu territori o d’organitzacions del seu sector professional. En alguns actes participarán l’Ada Colau, el Pablo Iglesias, la Yolanda Díaz, el Manuel Castells i l’Alberto Garzón. Farem molt activisme a les xarxes i una campanya de trucades a simpatitzants per animar al vot i escoltar propostes.

Nou comentari