Tenen tota la raó. Terrassa Centre ha dit prou i ha encetat una cridanera campanya en què afirma “estar fins al gorro, fins al monyo i fins als nassos” de la nova illa de vianants.
Els comerços de tota la vida del centre se senten abandonats des que es va començar a implementar les illes de vianants. Una mesura que va venir de cop pels comerços i sense vies alternatives, no pots suprimir l’accés en cotxe a una zona comercial de molta intensitat sense oferir alternatives o incentius per accedir-hi, el que provoca que la gent dels barris estigui deixant de baixar al centre.
No hi ha cap proposta d’acció seria, i portem tot el mandat esperant un Pla de Comerç que afronti aquestes questions, però no hi ha voluntat política. I la sensació d’inseguretat provocada no tan sols per furts sino per la circulació de patinets per les voreres a tota velocitat fa que als clients sel’s hi passi les ganes de passejar.
Si des del govern de l’Ajuntament de Terrassa es posessin els mateixos recursos per multar a qui entra per error a les noves zones de vianants que a qui circulés amb patinet per les voreres, la ciutadania tindria la sensació de que s’està lluitant contra un problema que s’està tornant ja crònic. Ara mateix hi ha la percepció que a qui incompleix les normes de mobilitat li surt gratuït.
Els fets quins són i quina és la queixa de Terrassa Centre
No és pas la primera vegada que l’associació de comerciants ha mostrat públicament el seu malestar per aquesta acció del govern municipal. De fet, ja des de bon inici, van demanar que s’actués de manera proactiva amb millor senyalització i nous itineraris perquè els compradors tinguessin les mínimes dificultats per accedir als carrers de vianants. Però el malestar ha anat in crescendo.
