Maria Sirvent
Maria Sirvent a les portes de la seu de la CUP a Barcelona | JORDI BORRÀS

!--akiadsense-->

La diputada terrassenca de la CUP Maria Sirvent examina la política de seguretat pública del Govern de Quim Torra en aquesta entrevista amb ‘El Món’. Els cupaires s’han mostrat molt crítics amb la gestió que el conseller Miquel Buch fa del cos dels Mossos d’Esquadra i denuncia sense usar eufemismes el que consideren una vulneració sistemàtica dels drets fontamentals de la ciutadania, inclosa la defensa del dret a l’autodeterminació. Els anticapitalistes creuen que el model de seguretat del Govern actual actua com a salvaguarda del sistema econòmic i no com a garant dels drets de la cituadania. Com a alternativa, Sirvent proposa un model de seguretat molt allunyat de l’actual i defensa que no es pot considerar que el model policial sigui el model de seguretat. La diputada denuncia que s’ha multiplicat el número d’identificacions per part de la policia de persones dels moviments socials que participen en protestes. En alguna d’aquestes hi han participat diputades de la CUP, que han denunciat maltractament per part dels agents. És per això que han demanat recentment empara a la Mesa del Parlament. Comproven que hi ha agressivitat i que els agents gaudeixen d’impunitat quan es tracta de saltar-se els protocols que han estat aprovats democràticament per una majoria parlamentària. L’entrevista va tenir lloc a la seu de la CUP a Barcelona el dia després que el consell polític del partit decidís no participar a les eleccions generals de l’Estat espanyol.

Els diputats de la CUP han demanat empara a la Mesa del Parlament davant d’un suposat maltractament per part dels Mossos. A partir d’aquí van amenaçar d’abandonar la comissió de drets polítics i civils del Parlament. Com està la reflexió sobre aquest aspecte?

Aquest comportament dels Mossos forma part d’un model policial molt instaurat que defensa l’ordre capitalista patriarcal i no pas els drets i les necessitats de les persones. Els Mossos, en un moment de crisi del sistema, persegueixen de forma molt especial el dret a la protesta i a la dissidència política perquè representen una amenaça. I dins d’aquest context ens trobem que, quan participem de forma directa en protestes on es reclamen drets, aquestes forces policials tenen una manera d’actuar absolutament contrària als drets de la ciutadania i van precisament a reprimir el dret de protesta i de dissidència política. En els últims quatre mesos hem estat agredits per la policia en cinc ocasions diferents.

Creuen que és una malvolença especial contra vostès perquè les tenen localitzades i pel seu discurs crític?

Que hi hagi hagut cinc agressions per part dels Mossos en un període de quatre mesos a uns representants electes atempta contra el nostre dret de representació política. Per què? Perquè nosaltres som molt crítics amb aquest model policial i entenem que cal capgirar-lo i apostar per un model que posi les la vida de les persones al centre i no pas els interessos de l’Estat i del capitalisme patriarcal. Per tant, sembla que aquest manera de fer dels Mossos podria arribar a generar-nos una situació de coacció a l’hora de poder-nos expressar políticament respecte aquests models policials. No és així en cap cas. Ens seguirem expressant, però ens va semblar interessant posa en coneixement de la Mesa del Parlament i del president de la Generalitat aquests fets perquè es garantís que nosaltres poguéssim exercir els nostres drets com a representants dins de la cambra parlamentària.

Aleshores la reflexió per abandonar la comissió de drets polítics i civils continua o han decidit sortir-ne?

Ens sembla com a mínim contradictori que per una banda hi hagi la comissió o l’oficina en defensa dels drets civils i polítics i que estiguin parlant de la defensa d’aquests drets quan és el mateix Departament d’Interior —en base a la promoció d’un model de seguretat concret— el que, de forma sistemàtica, vulnera aquests drets socials, civils i polítics de la ciutadania. Per tant, no voldríem que en cap cas el que passi en aquests espais sigui una rentada de cara basada en la retòrica i els lemes i no pas una acció política concreta que vagi dirigida a poder realment buscar accions polítiques concretes que ens duguin a un marc de respecte de drets civils, socials i polítics. A nosaltres se’ns va generar una contradicció, que ens fa que participem si més no molt expectants i amb un escepticisme molt elevat. Ja veurem com acabem de desenvolupar la nostra postura, quan veiem com es desenvolupa la comissió i quins són els objectius polítics concrets que té. Hi seguirem anant i mirarem quins són els objectius polítics que acaba conformant aquesta comissió. Ho farem amb escepticisme en veure que és el propi Govern qui vulnera de forma sistemàtica els drets civils, socials i polítics de la ciutadania al carrer.

Maria Sirvent
Maria Sirvent durant l’entrevista amb ‘El Món’ | JORDI BORRÀS

!--akiadsense-->

Creuen que el Govern Torra és conscient d’aquesta situació que denuncien?

Creiem que sí, que són molt conscients d’aquesta situació. No només ho creiem, sinó que els hi hem expressat en diverses ocasions, que aquesta situació és molt greu i que cal abordar-la. Cal un plantejament radicalment diferent del que entenem per model de seguretat. Un model que vagi molt més enllà dels cossos policials, que atengui les problemàtiques de la ciutadania, que les pugui resoldre pensant sempre en què la intervenció policial ha de quedar en un últim terme. Cal que aquest Govern, si el que vol és que puguem avançar en un procés de construcció nacional i de transformació social, no reprimeixi de forma sistemàtica a aquelles que defensen drets i el moviment popular en defensa de l’autodeterminació i l’habitatge, que és reprimit pels Mossos d’Esquadra de forma continuada. Veiem com els 1.700 antiavalots que hi ha als Mossos d’Esquadra tenen com a principal tasca anar a executar desnonaments al costat de la comitiva judicial. Això no és el que hauria de garantir un model de seguretat que realment pensés en les persones.

El model de la CUP com seria? Quins canvis establiria si arribés al poder?

Parlaríem del model de seguretat com una cosa que va molt més enllà dels cossos policials. El model policial no és el model de seguretat. Per nosaltres la seguretat va lligada a moltes coses. La gent sent seguretat quan té garantit el dret a l’habitatge, l’accés als aliments i el dret als subministraments més bàsics. Si veiem les últimes dades dels Mossos que tenim del 2017, el 80% dels delictes són patrimonials i la gran majoria furts. Això vol dir que estem parlant de robatoris d’objectes amb un valor inferior a 400 euros. No és tan difícil veure com la situació i les condicions materials de vida influeixen molt en la seguretat o la percepció de la seguretat. I tampoc és difícil veure que aquesta és diferent segons el barri o la capacitat adquisitiva de les persones. El model de seguretat hauria de respondre als drets i necessitats de la ciutadania, que també generen una sensació de seguretat i per tant entenem que el model de seguretat ha de ser aplicat de forma transversal a tos els àmbits i departaments i traspassar tots els àmbits de l’acció política: des de l’educació fins a la sanitat, l’habitatge o les polítiques de serveis públics en general.

Parlant del model policial en concret o actuació policial l’hauríem de reservar per aquelles problemàtiques que no hem pogut solucionar d’una altra manera. Per tant, hauria d’actuar en última instància i ara no veiem aquest model de seguretat. Veiem que, a la primera de canvi, s’aposta per un model autoritari, agressiu i restrictiu amb els drets de les persones, que en cap cas hi ha un diàleg amb la ciutadania ni una voluntat política de veure exactament l’arrel dels problemes.

Maria Sirvent
Maria Sirvent | JORDI BORRÀS

!--akiadsense-->

El model necessitaria una societat amb més benestar…

Pe nosaltres és essencial perquè hi hagi realment una seguretat. Aquesta ha d’anar lligada també amb els drets de les persones i vol dir que un model on vulguem assegurar-nos que hi ha seguretat ha d’anar lligat també als drets i necessitats de la majoria treballadora i això passa per una educació i sanitat pública i universal.

Hi ha algun model policial que pogués referent al món per la CUP?

La veritat és que hi ha alguns models policials en els quals ens podríem referenciar però no acabarien de ser el model policial que defensaria la CUP. Per exemple a Anglaterra s’ha fet molta feina en aquest sentit, en base a determinats models policials que són més d’acompanyament a les problemàtiques que no pas d’agressió. Això no vol dir que sigui també un sistema que vagi encaminat a assegurar aquest capitalisme patriarcal. Ens trobem en un món on impera, per desgràcia, el sistema capitalista patriarcal i per tant els estats, en el seus cossos de seguretat, el que pretenen és precisament assegurar aquest sistema.

La demanda de la dimissió de Buch per part de la CUP va camí de ser una reclamació eterna?

Hem demanat en reiterades ocasions la dimissió del conseller i també hem demanat que sigui cessat per part del Govern, si és que no comparteix la seva manera de fer. Hi ha moltes persones que han estat afectades per aquestes actuacions policials tan agressives i autoritàries. Estem parlant d’una vulneració sistemàtica dels protocols policials aprovats per una majoria democràtica en el Parlament de Catalunya i que el Govern hauria de fer complir. I veiem que hi ha una impunitat absoluta davant l’incompliment sistemàtic d’aquests protocols i mínimes garanties en les actuacions policials. No ens estranya. Ja fa molts anys que això és així.

També demanem la dimissió del secretari general d’Interior, Brauli Duart, que veiem que segueix una línia molt concreta. També la del director general de la Policia, Andreu Joan Martínez, que és d’encapsular els moviments socials i fer identificacions en massa per tenir controlat aquests moviments en base a una dinàmica de persecució, monitorització i seguiment…

Però és nou o n’hi ha més perquè hi ha més manifestacions al carrer?

No és nou. Martínez ja hi va estar a l’època de Felip Puig i va fer una actuació molt semblant: els encapsulaments i les identificacions massives de persones dels moviments socials. Però sí que és cert que en els últims mesos estem veient com estan creixent aquestes identificacions sense cap tipus de motiu. De fet hi ha una jurisprudència molt consolidada respecte aquesta qüestió i és que, encara que tu estiguis participant en una manifestació no comunicada, no se t’ha de poder criminalitzar. És la sentència Turquia versus Turquia que s’ha aplicat en d’altres casos, que diu que el dret a manifestació no pot ser criminalitzat. I veiem com de forma sistemàtica aquest Govern criminalitza el dret a protesta i a manifestació fins al punt que en els últims mesos hi ha hagut 550 identificacions. És molt, una barbaritat.

Maria Sirvent
Maria Sirvent | JORDI BORRÀS

!--akiadsense-->

És el Govern de Torra un govern que vulnera drets fonamentals doncs?

Sí, és així. És un Govern que està vulnerant drets fonamentals, civils, socials i polítics i, a més a més, està instal·lat en un processisme que no resol la qüestió del dret a l’autodeterminació i el conflicte polític del nostre poble. Per tant és un Govern amb una gestió absolutament nefasta. No només en el Departament d’interior.

Vostès van portar el tema de Desokupa al Parlament i la qüestió no ha quedat aclarida…

El conseller diu que els Mossos no col·laboren amb Desokupa. La realitat i els vídeos ens diuen una altra cosa. Hi va haver una col·laboració directa dels Mossos amb l’empresa Desokupa i en contra dels drets de les persones, una altra vulneració de drets. Els Mossos es van aliar amb unes persones que actuen com una màfia organitzada, com uns criminals que van a atacar el dret a l’habitatge d’aquelles persones que no se’l poden pagar, no perquè sí sinó perquè les pròpies polítiques protagonitzades pels successius governs ens han portat a una situació que l’habitatge ha estat un bé de mercat i no pas un dret essencial pel desenvolupament d’una vida digna. Buch diu que els Mossos són policia judicial, això és cert, i que han d’obeir ordres judicials i han d’acompanyar les comitives judicials. Si aquest senyor té una sola prova que un jutjat ha enviat els Mossos ha col·laborar amb Desokupa per atacar el dret a l’habitatge d’aquelles persones que no se’l poden pagar, si en té una sola prova, els primers en anar contra aquesta decisió judicial i portar-la a totes les instàncies que faci falta serem nosaltres. Però això no és cert. Cap jutjat envia els Mossos a col·laborar amb Desdokpua a cometre un delicte de coaccions.

Si es confirma aquesta vulneració de drets la CUP actuaria?

El conseller va acusar els jutjats de què van ser ells els que van donar l’odre als Mossos per col·laborar amb Desokupa. Si fos el poder judicial no m’agradaria que el conseller digués que jo he enviat els matons de Desokupa a col·laborar amb els Mossos d’Esquadra. El que vam fer és portar la veu del Sindicat de barri del Poble Sec, que és qui realment defensa el dret a l’habitatge al barri mentre les institucions no ho estan fent. No se si el sindicat ha pres o prendrà alguna mesura legal.

Nou comentari