PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER L’ELABORACIÓ D’UN PLA DE RETIRADA D’ELEMENTS AMB AMIANT
“Amiant” és una paraula que s’utilitza com a sinònim d’asbestos que ve del grec i significa
“inextingible”. Segons l’estudi “L’Amiant a Espanya: estat de la qüestió”, l’amiant és etern:
dura més que qualsevol substància atòmica en desintegració. És letal: el mateix que molts
elements radioactius. És invisible, incolor, inodor i insípid: igual que les radiacions alfa. Per
la seva dimensió i lleugeresa, pot quedar-se suspès a l’aire o a l’aigua i traslladar-se d’un
medi a un altre aleatòriament. Havia de ser un mineral miraculós, com l’energia nuclear, i ha
acabat sent autèntic enemic de l’espècie humana. Tot i això, continua essent un gran
desconegut.
L’amiant és un mineral conegut de fa segles que presenta una estructura fibrosa i que per
les múltiples prestacions i característiques ha estat utilitzat en moltíssimes aplicacions i
productes com dipòsits d’aigua, canonades, cobertes (uralita), jardineres, frens de vehicles,
juntes industrials, paviments i terres interiors, materials ignífugs, etc. La seva resistència al
foc juntament amb el seu baix cost i abundància ha generat que hagi estat un dels materials
més utilitzats en el darrer segle, especialment en la construcció.
Mostra de la utilització de l’amiant és que va arribar a tenir de 3.300 aplicacions patentades.
Un dels productes que més s’hi relaciona és el fibrociment, una barreja de ciment Portland i
amiant, conegut popularment amb el nom de l’empresa que el fabricava; Uralita.
Des de fa anys, però, la comunitat científica ha investigat i provat que la pols de l’amiant és
un carcinogen de primer ordre (Declarat per l’Organització Mundial de la Salut l’any 1987) i
que és el causant responsable i l’única causa coneguda de la totalitat dels mesoteliomes (un
càncer agressiu que no té cura), d’un 10-15% dels càncers de pulmó i alguns càncers de
laringe i esòfag.
L’Estat espanyol és el país de la UE que menys casos de càncer relacionats amb l’amiant
reconeix. S’estima que més del 96% dels casos de mesotelioma o càncer de pleura no han
estat reconeguts per la Seguretat Social. Així mateix, el 20 de juliol de 2020, un manifest
elaborat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i recolzat
per altres societats mèdiques i entitats de persones afectades per l’amiant, reclamava al
Ministeri de Sanitat l’elaboració d’una llei integral de l’amiant, que garantís una intervenció
global sobre aquesta greu problemàtica i situés a l’estat espanyol al capdavant de la lluita
contra l’amiant en el marc de la Unió Europea.
Arribats a aquesta conclusió podem determinar que aquest és un greu problema per a la
salut, que és reconegut de fa temps i que s’ha d’abordar com una prioritat de les
administracions públiques i des de totes les perspectives.
Avui en dia, estimacions mèdiques diuen que més del 70% de l’amiant instal·lat dins del
territori de l’estat espanyol ha arribat al final de la seva vida útil (30-35 anys) i això provoca
que es degradi i deixi anar les fibres letals al medi ambient. Factors meteorològics i el simple
pas del temps provoquen que es vagi augmentant la presència de fibres i incideixi en
l’augment de casos. L’amiant ocupa el medi ocupacional, ambiental i domèstic, i per tant es
pot determinar que afecta a tota la població i que no en som immunes a aquesta pandèmia.
És cert que és un problema complex, de difícil solució sobre el qual les diferents
administracions han anat legislant tímidament i han anat marcant objectius a complir. En la
Resolució del Parlament Europeu (2012/2065/(ini) sobre els riscos associats a l’amiant per a
la salut en el lloc de treball relacionats amb l’amiant i perspectives d’eliminació completa de
l’amiant, es demana la creació d’un registre europeu de llocs públics i privats que continguin
amiant. Que es desenvolupin models per controlar l’amiant existent als edificis, però també
controlar les fibres d’amiant que es troben a l’aire i als edificis, desenvolupar la directiva
específica que inclogui requisits mínims per a la formació mínima dels treballadors de la
construcció i manteniment, reconèixer les malalties relacionades amb l’amiant i suport a les
organitzacions de defensa de les víctimes, i eliminar de manera segura l’amiant dels edificis
públics per al 2028 entre altres qüestions.
En el Dictamen del Comitè econòmic i Social (CES) sobre “Erradicar l’amiant en la UE (2015
/C 251/ 03) estableix que la completa eliminació de l’amiant i els seus derivats és un objectiu
prioritari de la UE. L’objectiu és erradicar-lo el 2032 sent responsabilitat dels estats
membres. El finançament de la UE i els incentius dels estats membres dirigits a millorar
l’eficiència energètica en els edificis hauria d’anar vinculada a l’eliminació segura de l’amiant
d’aquests edificis.
Volem posar l’exemple de l’experiència a Cerdanyola, ciutat que per tenir ubicada la fàbrica
Uralita ha patit l’impacte d’aquest element de forma molt intensa hi ha pres algunes
actuacions com ara que la seva deixalleria està preparada per a recollir amiant procedent
de particulars fins a un màxim de 80 kg per persona o un protocol de treball per detectar
focus de fibrociment en els enderrocs, entre altres actuacions.
Des de Junts per Terrassa som conscients que cal la unitat de totes les administracions per
atendre amb la necessària determinació aquest greu problema que ha arribat fins als nostres
dies i l’administració local, com a administració més propera al ciutadà, no pot abstreure’s
d’aquest repte. Volem que Terrassa sigui una ciutat lliure d’amiant.
Per tots aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Iniciar per part de l’Ajuntament de Terrassa l’elaboració d’un cens d’edificis i
espais públics amb material de fibrociments dins del nostre terme municipal, i instar a la
Generalitat perquè dugui a terme un “mapa de l’amiant” al país, on es recullin les dades que
ajudin a la realització d’una diagnosi rigorosa i fiable.
SEGON.- Realitzar campanyes de conscienciació per formar i informar a la població i a les
empreses de la construcció, amb la finalitat de reconèixer l’amiant instal·lat i normes
d’actuació per treure’l.
TERCER.- Fruit de les actuacions anteriors, elaborar una diagnosi i pautes per realitzar un programa de substitució de l’amiant per materials segurs amb la participació d’entitats
veïnals, entitats sanitàries, Consell Comarcal i Generalitat. El Programa marcarà la
implementació, calendari, i aquest programa donarà compte i seguiment dels objectius
realitzats a la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat.
QUART.- Estudiar la viabilitat tècnica per tal d’habilitar un punt de recollida de fibrociment a
les deixalleries municipals que compleixi amb les condicions tècniques necessàries de
recollida, emmagatzemament i retirada d’aquest tipus de residus perillós d’acord amb la
normativa vigent.
CINQUÈ.- Explorar les línies de subvencions disponibles per la retirada de l’amiant, existents
a la Diputació i a l’Agència de Residus de Catalunya, per adaptar els punts de recollida de
l’amiant.
SISÈ.- Instar les empreses i subcontractats a exigir un protocol que fixi les condicions de
procediment de recollida, en els casos que aparegui amiant en rases, canalitzacions i obres.
SETÈ.- Estudiar la viabilitat d’incloure, com a element susceptible de generar bonificacions a
la taxa de residus, la retirada de l’amiant dels habitatges particulars per incentivar la seva
retirada.
VUITÈ.- Instar la Generalitat de Catalunya i el govern de l’estat espanyol a la creació de la
legislació i els marcs normatius adients per tractar aquesta greu problemàtica.
NOVÈ.- Instar el govern de la Generalitat de Catalunya a l’elaboració de la futura Llei per
l’erradicació de l’amiant a Catalunya.
DESÈ- Instar el govern de l’estat espanyol i el Congreso de los Diputados a donar prioritat a
l’elaboració d’un projecte de Llei Integral de l’Amiant així com la tramitació i aprovació
definitiva de la llei per crear un fons estatal de compensació a les víctimes de l’amiant, així
com la dotació i desplegament d’aquesta.
ONZÈ.- Comunicar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de
Barcelona, a l’Agència de Residus de Catalunya, al Consell Comarcal del Vallès Occidental,
a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la
Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, a l’Associació de Víctimes afectades de
l’amiant de Catalunya (AVAAC).
