Fa més de dos anys que vam presentar dues vegades al Ple municipal la proposta d’iniciar campanyes comercials basades en vals de descompte per tal d’afavorir el comerç local. La sorprenent realitat va ser que el partit de Ballart i ERC van votar en contra en les dues ocasions. Per una banda, celebrem, encara que sigui tard i a correcuita, la decisió d’implementar aquesta proposta durant les passades festes, festes prèvies a les eleccions. La promoció ha estat un èxit com era d’esperar, però n’hem de denunciar la poca quantitat destinada en comparació amb moltes d’altres ciutats.
Assistim, doncs, a una mostra més de la improvisació constant típica d’aquest govern local. De la mateixa manera que la ciutat no ha estat a l’altura en la promoció dels vals de comerç també podem afirmar que amb el plantejament efectuat envers les festes de Nadal, no s’ha estat a l’altura pel que fa a la promoció interna i externa. Les campanyes de Nadal són una gran eina de promoció econòmica i cultural, i hem vist decebuts com d’altres ciutats han sabut progressar en aquest aspecte, mentre Terrassa ha viscut en l’àmbit institucional un Nadal ple de mancances, improvisacions i imprecisions.
A tall d’exemple direm que s’ha improvisat un “Juguem” sense “Saló” al Parc de Sant Jordi, sort del bon temps. S’han anunciat trenets per tota la ciutat quan en realitat només n’hi havia un que anava canviant de barri, junt amb el ja tradicional organitzat pels comerciants del centre, tot creant confusió entre els usuaris i comerços pel que feia a preus i tiquets gratuïts. S’ha instal·lat una pista de gel no ecològica en contra de l’opinió de diferents plataformes, persones i partits, inclosos els del soci de govern.
La tradicional festa de la llufa ha fet llufa i no s’ha treballat per tal d’impulsar-ne un altre. El tradicional concert de sardanes de Nadal ha estat a punt de no celebrar-se tal com va passar amb la ballada de sardanes de l’11 de setembre.
L’enllumenat actual no té cap relat, al marge dels eixos comercials; quatre llums isolats en diversos punts de la ciutat sense cap mena d’efecte, potser posats per encàrrec a les xarxes de l’alcalde, que no han obtingut l’efecte desitjat. Enguany hem vist una Fira de Santa Llúcia sense encant, amb menys llum a la Plaça Vella que mai. La Festa de Cap d’Any ha decebut per un plantejament poc relacionat amb el marc que l’acollia. Etc., etc.
Recordem que també havíem d’acabar l’any celebrant els quinze anys del Cicle “Sons del Temps”, aquell cicle que es va dir que no es faria i que després van dir que sí per acabar no fent-lo.
Parlant de descomptes i temps esperem que aquests mesos previs a les eleccions siguin un veritable temps de descompte pel que fa a la mala gestió.
Terrassa té personalitat pròpia per lluir-se i fer Nadal en activitats com els Pastorets, L’home dels Nassos, el Xiu-Xiu i els Reis, recollida de joguines, pessebrisme, solidaritat, quinto, concerts, fires, etc. I ho fa gràcies a les seves associacions.
Per sort la ciutat està comercial i culturalment viva gràcies a les seves entitats. El Nadal ha sobreviscut gràcies a elles, però per tal de millorar tot plegat se les ha de motivar i no ser intervencionista. Cal construir un nou relat en el marc d’una estratègia comuna.
Toca pensar en propostes innovadores que la postpandèmia requereix, altres ciutats ho han fet. Per proposar que no quedi, encara que ens diguin que no dos anys abans de fer-ho…
Trobo adient tancar aquest article amb un fragment del poema de Msn. Bernaus cantat al seu moment pel Celdoni Fonoll, una lletra que ben bé es podria dedicar avui al nostre govern actual de la ciutat:
“A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l’estan fent
o, pel contrari, la desfan.
El pressupost, però s’hi fon….”
