L’Ajuntament de Terrassa celebra avui, 5 de març, un Ple Municipal extraordinari. L’acte té lloc de forma telemàtica des de les 9.30 h.
ORDRE DEL DIA
Únic.- Debat sobre l’Estat de la Ciutas
Intervenció de Núria Marín, en nom de Tot per Terrassa
Moltes gràcies, senyor Alcalde.
Moltes gràcies Sr. Raúl Jiménez de l’Associació de Veïnes i Veïns de Can Palet de Vista Alegre, Sr. Salvador Esquius de l’Associació de Can Roca, Sr. Mouad Essemaa de l’ANC, Sr. Josep Antoni Sánchez de la FAVT i Sr. Ramon Talamàs de la Cambra per les seves intervencions.
I moltes gràcies a la meva companya i companys de la resta de grups municipals que m’han precedit per les seves intervencions i que han fet possible que avui, estiguem presentant una proposta de resolució de forma conjunta.
Però en aquesta primera intervenció no vull deixar d’expressar un record a totes les persones que han patit l’embat de la COVID: a les prop de 500 persones que han mort i a les seves famílies, a persones que l’han superat i a tots els professionals que han fet lo impossible per a sobreviure-hi. I el reconeixement dels professionals d’aquesta casa, que han treballat incansablement durant aquests mesos.
Estem en la commemoració del 1r aniversari des d’aquells primers casos que encara no sabíem què ens havien de portar.
Som una ciutat forta i ho hem demostrat.
Hem modificat el rumb de la nostra política de forma àgil i adaptada a tot allò que ens estava venint en aquesta crisi mundial.
I podem sentir-nos orgullosos de formar part del govern d’una ciutat que, molt tocada, té uns recursos molt potents per a poder encapçalar els propers mesos i anys.
Em correspon tancar aquesta primera roda d’intervencions com a Portaveu del Grup Municipal amb major representació en aquest Ple, Tot per Terrassa, però també, sens dubte, com a part del Govern Municipal que formem junt amb Esquerra Republicana de Catalunya.
I ho faig prenent com a punt de partida la intervenció que ha fet l’Alcalde per obrir la sessió, amb una crida a la unitat, a la generositat, al diàleg i a sumar forces per treballar juntes i junts al servei de la nostra ciutat i de la nostra gent.
Crec que aquest és i ha de ser l’esperit d’aquest Ple sobre l’Estat de la Ciutat. No sobre l’estat de l’ajuntament, ni sobre l’estat dels partits, ni sobre l’estat dels nostres legítims interessos particulars. Avui toca pensar, dialogar, debatre, en clau de ciutat, procurant superar una mica les diferències, buscant més els punts d’entesa que els d’enfrontament, i pensar sobretot en identificar aquelles qüestions que poden ser un “comú denominador” entre una majoria de terrassenques i de terrassencs.
De fet, això és, exactament, el projecte polític de “Tot per Terrassa”. Un projecte que posa més l’accent en allò que ens uneix que en allò que ens separa.
Acceptant, clar que sí, que no podem estar d’acord en tot i que cada cosa té el seu moment i el seu espai. Si ho barregem tot, és possible que no ens posem d’acord en res i que no arribem enlloc.
Nosaltres, i em refereixo a totes les ciutadanes i ciutadans que formen part d’aquest extraordinari projecte polític i social, respectem altres maneres de veure les coses. Però preferim centrar-nos, no deixar-nos portar per partidismes o interessos excloents, i situar tot allò que ens uneix al voltant de la nostra ciutat, Terrassa.
És des d’aquesta perspectiva que plantejo la meva intervenció, abraçant la diversitat de la nostra ciutat, totes les llengües, totes les arrels, totes les inquietuds i idees i sensibilitats, amb només dues condicions, molt fàcils de complir.
La primera, que som a Terrassa i de Terrassa, i a l’Ajuntament de Terrassa ens volem centrar en Terrassa, sense menystenir mai res ni ningú, només deixant clar el que ens uneix i respectant allò que ens pugui allunyar.
La segona, que compartim profundament una sèrie de valors: la democràcia, el respecte, la diversitat, la inclusió.
A partir d’aquí, podem parlar del que faci falta. Sobretot, perquè a la nostra societat i a la nostra ciutat ens fan falta, molta falta, espais per parlar, per escoltar i per respectar-nos.
I una cosa més, fonamental: per sumar.
No per dividir ni per embolicar la troca.
Per sumar.
Potser no seré molt política si dic això, però la veritat és que jo soc sobretot una mestra que es dedica temporalment a la política.
Tinc claríssim què és el que vol la ciutadania de nosaltres. Solucions. Propostes. Idees. Diàleg.
És cert que la democràcia ens porta a debatre posicions molt diferents, però també a buscar sortides pragmàtiques i eficaces per resoldre les necessitats de la gent, de tothom, sense excepció, i fins allà on sigui possible. Quan la democràcia no ens porta enlloc, o ens porta al bloqueig, tenim un problema. I sovint, el problema som nosaltres, els polítics i les polítiques, quan no sabem o no volem encarrilar intel·ligentment les qüestions.
Després d’haver escoltat les intervencions dels grups de l’oposició, seria molt fàcil entrar en la polèmica partidista i discutir hores i hores sobre temes que en el fons no entén ningú més enllà de nosaltres.
I encara els he de confessar que ni jo mateixa no els entendria si no formés part del Consistori.
Però anem a intentar fer-ho entenedor per a la ciutadania, si els sembla…
Totes i tots tenim el nostre estil, la nostra manera de fer política. De fer govern i de fer oposició.
Totes i tots tenim aspectes que ens caracteritzen i d’altres que internament ens posen en constant revisió.
Però també aquest Ple està sent, al nostre parer, una mostra de com vivim des del nostre grup la manera que veiem que es fa oposició. I que de vegades ens ha posat més pals a les rodes més que col·laborar en la situació tan greu que ens hem trobat.
Hi ha dos grups municipals, Ciudadanos i PSC, que han volgut convertir aquest Ple sobre l’Estat de la Ciutat en un Ple sobre el Govern Municipal. I, segurament, és el que té ser part del Govern i ser la última a intervenir.
I segurament és el que té obviar que, excepte el grup de Ciutadans, la resta tenen responsabilitats a altres administracions que podrien i poden facilitar processos i acords no acomplerts amb la nostra ciutat. Així que potser, treballar per la ciutat també passa per la corresponsabilitat.
No serà aquest grup qui digui com orientar les intervencions.
Òbviament.
Ho poden fer com vulguin, és el seu dret, però no sé si porta enlloc, més enllà de què pensin que l’objectiu principal és afeblir el Govern i guanyar punts de cara a unes futures eleccions.
Per altra banda,
Intentaré respondre genèricament a les coses que han anat sortint, emplaçant-nos com hem anat fent, a fer-ho específicament en els propers dies amb els meus companys i companyes.
He de dir que en el to, les formes i el fons de la intervenció de Ciudadanos, m’ha semblat que hi havia una certa voluntat, no gaire evident, de buscar un espai per a possibles coincidències o acords, tot i que en alguna ocasió ho faci fent menció a les millores d’alguns serveis en aquest mandat no reconeixent-les com a tal (poso l’exemple de com s’ha dirigit, Sr. González, a les millores que ha reconegut en matèria de neteja).
I, clar, que ens digui que una pandèmia mundial sense precedents no pot afectar tant com ho ha fet… doncs és realment sorprenent en el marc d’una intervenció que pràcticament només han parlat del govern i no de la ciutat i del seu futur.
També vull destacar que en la intervenció de Junts per Terrassa he vist que hi havia portes obertes i possibilitats d’entesa molt més explícites, que valorem, però també sense traspassar la línia vermella dels interessos de partit. Però sí que els vull fer un matís: les infraestructures depenen d’altres administracions, cert, no en tenim competències. Però també és cert que les administracions no pensen en Terrassa si Terrassa no fa política amb aquestes altres administracions, no pas una indisposició de l’equip de govern.
Pel que fa a la intervenció del PSC, sempre intento entendre que parteix del dolor i la frustració per no seguir en el govern d’aquesta ciutat, però també intento buscar-hi alguns elements per establir ponts de diàleg i d’entesa, per difícils que siguin.
No hi ha, però, i haig de reconèixer, cap sorpresa en el to de la seva intervenció en quant a la majoria absoluta del nostre govern, un mantra que portem sentint des de fa prop de dos anys, que el qüestiona i no és capaç de reconeixe’n la seva fortalesa.
Certament és una quimera haver imaginat una intervenció propositiva per la seva part. En dos anys hem trobat a faltar reconeixement de la feina feta, de la gestió que hem fet de la crisi mundial sense precedents i del reconeixement de les coses que voldrien haver fet vostès i no van fer en els 40 anys que ens van precedir.
Dit això, crec que estem aquí per buscar acords constructius més que per trencar ponts i fer política improductiva.
Celebro que hagi estat possible acordar una proposta de resolució compartida per tots els Grups Polítics Municipals. Em sembla que, després de les intervencions que m’han precedit, és una magnífica notícia per a la nostra ciutat.
La gent vol que arribem a acords i que sapiguem gestionar intel·ligentment els desacords, pensant sempre en el conjunt de la ciutat, del país o de la humanitat.
La gent espera de nosaltres la capacitat d’arribar a pactes i de respectar les diferències, de buscar majories sense menystenir les minories. De buscar equilibris entre els diferents interessos. Això és la democràcia, en essència.
I sobretot, pensar en els interessos de Terrassa. No egoistament, en absolut, sinó solidàriament, però sense deixar-nos descentrar per estratègies que no tenen res a veure amb la ciutat.
Crec que avui ho podem aconseguir i que aquest és el missatge més potent que podem enviar a una ciutat castigada i adolorida per la crisi sanitària, una ciutat que ha patit i pateix molt, que té moltes incerteses, que té por, que no sap com podrà tirar endavant.
L’últim que necessita la nostra ciutat és que no tinguem la capacitat d’arribar a uns acords de mínims, i si pot ser de màxims, molt millor encara.
Per tant, més enllà de les discrepàncies, dels personalismes, dels partidismes, celebrem que una vegada més som capaços i capaces de trobar vies d’entesa entre projectes i interessos diferents i de fer-ho en clau de ciutat, no en funció d’interessos partidistes que estan més enllà de la ciutat i als quals la ciutat els importa molt poc.
I el mateix que estic dient val per a totes les intervencions ciutadanes que s’han realitzat en aquest Ple, i que són un reflex de la diversitat de la nostra ciutat i de la voluntat de participar en un debat, que avui tot just iniciem, sobre l’Estat de la Ciutat, sobre el nostre present i el nostre futur.
Penso, sincerament, que és molt d’agrair, perquè enriqueixen el debat i aporten punts de vista diversos, que m’agradaria comentar breument.
En primer lloc, pel que fa a l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Palet de Vista Alegre, tracta diversos temes, en un to positiu, i també exigent, però sobretot constructiu… Pel que fa al transport públic, pensem que la L12Flex és, ara per ara, una bona experiència amb moltes possibilitats, que sens dubte podem anar millorant progressivament fins assolir un equilibri entre les necessitats de veïns i veïnes i les possibilitats del servei, aprofitant al màxim les noves tecnologies.
Quant a neteja i recollida de residus, no hi ha veïns ni veïnes ni barris de primera ni de segona, i em consta que ho saben perfectament. Intentem ajustar, novament, recursos i necessitats, i a més, estem fent un gran esforç per superar mancances acumulades durant anys. Prenem nota de les seves observacions i les tractarem properament.
Estem estudiant com adaptar la singularitat de barris com el seu amb d’altres d’iguals característiques. I els garanteixo que estem en aquest camí, a diferència d’anteriorment.
Els informo que estem treballant en un model diferent i de forma interseccional amb diferents serveis de la casa i ho fem des d’un Pla Especial per a Barris Allunyats dels Nuclis Urbans que s’està treballant des d’estructura territorial amb un abordatge integral. Tenim ja convocatòria a punt, la primera setmana d’abril.
I quan diem que treballarem plegades i plegats, parlem del porta-a-porta, que és la nostra intenció posar-ho en marxa com a pilot. Parlem de que la neteja en aquests barris s’ha d’abordar diferent de com ho estem fent ara i de forma diferent i més eficient. Diferent a la resta de la ciutat però amb la mateixa eficiència.
Sobre la seguretat, a més de refermar que Terrassa és un dels municipis amb menors índex delictius, estem reforçant la plantilla de la Policia Municipal i demanant a la Generalitat que faci el mateix amb la de Mossos, de manera que puguem alliberar recursos per atendre millor les necessitats de tots els barris. Els hi ho ha dit l’alcalde en la seva intervenció: tenim ja en tràmit la licitació de càmeres a les entrades dels seus barris que, previsiblement, estaran per finals d’any.
I finalment, cert, les urbanitzacions, els nuclis disseminats, demaneu solucions diferents a altres espais de la ciutat. És un tema complex, que demana que en parlem a fons i segur que per les dues parts hi ha ganes de fer-ho i d’avançar.
En segon lloc, l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Roca planteja una sèrie de qüestions molt lligades a la vida quotidiana del barri, en manteniment i transport públic, de les quals en prenem nota i ens comprometem a tractar-les a fons en una reunió el més aviat possible.
Un apunt, Sr. Esquius, en referència a una necessitat que ha comentat.
Respecte al que ha comentat del c. Sant Eloi. El govern municipal tenim el conveni preparat, tot a punt però enlentit pels tràmits registrals que ja no depenen només d’aquesta administració.
Un dels canvis més importants que ha avantatjat el barri els darrers anys va ser la inauguració de l’estació dels Ferrocarrils a Nacions Unides. I la millora i perllongament que estem a punt de materialitzar de la línia 5 dels autobusos.
Però, agafem el compromís i, perquè no, entomem el mea culpa de que hem d’estar més atents a les seves demandes. Avui ens ho han dit i ho agafem amb l’esperit crític i constructiu que sabem que tenen. A curt-mig termini, saben, tindrem un nou CAP i això, reformarà ineludiblement la fesomia del seu barri, un barri en constant transformació els darrers anys. I aquest nou equipament sanitari serà la oportunitat per a revertir en millores integrals a la zona.
Ho treballarem plegades i plegats.
La COVID ens ha absorbit i ha reprioritzat actuacions que teníem previstes. Sabem que ha vingut per a quedar-se per un llarg temps i hem de seguir a dues velocitats, en paral·lel
Gràcies per la seva intervenció, també.
En tercer lloc, pel que fa a la FAVT, tenim moltes més coincidències que discrepàncies. Coincidim, per exemple, en reclamar que s’enforteixi el sistema públic de salut a Catalunya, que és competència plena de la Generalitat. I ho reivindiquem cada cop que parlem amb ells. I més que ho hem fet, especialment, en aquesta gestió de la pandèmia.
Coincidim en que cal avançar cap a nous models de residències de gent gran i que Terrassa té una gran mancança de places per a les persones i famílies que les necessiten, però cal dir també que això correspon a la Generalitat i que hi estem treballant i insistint al màxim. I estem reflexionant amb l’administració competent que cal més corresponsabilitat dels ens locals en la gestió de les residències de gent gran.
També coincidim en qüestions com la necessitat de desenvolupar plans de promoció del nostre comerç, en millorar el transport urbà i potenciar els desplaçaments a peu, en bici o patinet, en fomentar l’energia fotovoltaica i millorar la gestió dels residus i combatre les desigualtats socials.
I és important, no vull deixar passar la ocasió de fer-ho en el marc de la seva intervenció, de recordar que aquest govern municipal ha aturat 500 desnonaments on, en molts, hi havia persones vulnerables i infants.
I recordar que en matèria d’habitatge és el Congrés dels diputats qui ha d’aprovar una Llei de l’Habitatge i que si no s’està fent és perquè el govern del PSOE i de Podemos no es posa d’acord en fer-ho.
Des del Govern Municipal creiem que el diàleg amb la FAVT és, tal com diuen vostès, imprescindible per fer una ciutat millor per a tothom i a tots els barris.
En quart lloc, en relació amb la intervenció de la Cambra de Comerç i Indústria, cal apuntar algunes idees per situar-la en el seu context….
Com deia al principi, això va de buscar espais i oportunitats per entendre’ns, més que de plantejar retrets i desafiaments que no porten enlloc.
Aquest Govern Municipal té la voluntat, i la practica contínuament, d’entendre’s amb tot el teixit econòmic terrassenc, tenint en compte que som al segle XXI i no al segle XIX, i que és un teixit en el qual hi ha una gran diversitat d’actors, un dels quals és la Cambra, entre molts d’altres.
Aquí, del que es tracta, és d’impulsar l’economia terrassenca, de superar la pandèmia, de generar oportunitats, riquesa i feina de qualitat.
Podem reconèixer que ens ha faltat interlocució. Ho llegim i n’aprenem perfectament de la seva exposició, però també vull aprofitar l’avinentesa per a remarcar projectes que venim treballant amb la Cambra a nivell estratègic i operatiu, en els que seguim col·laborant plegats i que considero sincerament, Sr. Talamàs, no ha destacat en la seva intervenció. Com també crec que ha obviat els intangibles, les hores de treball de tècniques i tècnics que fem possible conjuntament desenvolupar els projectes d’a continuació i situar a la Cambra com a referent en projectes estratègics de país, d’Estat i a nivell europeu.
– La Cambra és membre de la Plataforma Innointegra (juntament amb CECOT, UPC, EUIT, LEITAT, CST, MUTUA,) Aquest és un grup de treball estable des de l’any 2013 on es coordinen totes les actuacions que es fan a nivell de ciutat en Promoció econòmica vinculada a la Innovació.
– Tenim el Conveni TIC Cambra, que ens permet acompanyar a 6 empreses en els seus plans d’actuació de digitalització . S’emmarca en el Programa del Consell de Cambres.
– La Cambra participa en el Programa d’Acompanyament de les empreses de Quadrant i els vivers (en formació, tutories…etc).
– Hem compartit inquietuds i projectes en el marc del Hub Digital i del Hub Audiovisual.
– Desenvolupem conjuntament el Programa de Suport a la Internacionalització per a les empreses de Terrassa, per tercer any consecutiu.
– Des de Promoció Industrial proporcionem informació a les totes les empreses de perfil exportador o potencialment exportadores per finalment, i conjuntament amb la Cambra, enguany seleccionar les 6 empreses de la ciutat que puguin aprofitar millor els coneixements impartits, així com l’assessorament, de manera que finalment aquestes empreses disposaran d’un pla d’internacionalització a mida.
– També cal esmentar que treballem conjuntament en el Pla Sectorial de la Indústria 4.0.
– I finalment, impulsem juntament amb la Cambra i la CECOT, com sap Sr. Talamàs, el Conveni Acceleració en Òrbita, que promou el creixement de les empreses i ens permet acompanyar-les amb professionals de la Cambra, en el desenvolupament de palanques d’acceleració.
Aquestes són algunes de les coses que fem conjuntament, entre moltes altres, i esperem que en el futur més immediat encara puguin ser-ne moltes més.
Crec, doncs, que més enllà de les diferències que puguem tenir, ara el que toca és sumar forces i capacitats al servei de la ciutat, per generar oportunitats de recuperació econòmica i de creació de llocs de treball.
Això és ara el més important, amb la Cambra, amb la CECOT, amb PIMEC, amb els sindicats, amb la universitat, amb les empreses, amb els projectes d’emprenedoria i l’economia social, amb les entitats del 3r sector i amb les persones autònomes.
Ara toca potenciar l’activitat econòmica i l’ocupació, a més d’aprofitar totes les eines que hem anat construint els darrers anys, com el Pacte per l’Ocupació o per la Industrialització, que no hi ha gaires ciutats que tinguin. És a dir, posem en valor el que tenim i posem-ho al servei del que necessitem i del que volem fer, posem-ho al servei de la ciutat.
I, per últim, en relació amb la intervenció de l’ANC, els agraïm la seva intervenció. formem part d’un govern en coalició, amb una altra força independentista. Hi ha qui utilitza aquesta combinació per a anar en contra i intentar debilitar el nostre equip. Però no ho aconsegueixen.
Saben que anem a una en qüestions de ciutat, (amb els nostres debats interns, òbviament, ja que som formacions diferents) però que també hem estat i som honestos des del primer dia dient que no coincidim en temes identitaris.
Tot per Terrassa hi formem part persones diverses, amb sensibilitats diferents. I d’aquí rau la nostra riquesa i la nostra forma de ser.
Aquest posicionament el sabia Esquerra i el sabíem nosaltres quan ens vam trobar per fer l’acord de govern. Però la nostra força és el que ens fa coincidir.
Com en moltes altres ocasions en aquest plenari, no podem deixar de defensar la democràcia, els drets i les llibertats. A partir d’aquí, respectem i acompanyem diferents visions sobre el futur del nostre país i les entenem com a part d’un debat ric que s’ha de seguir fent en el terreny de la política.
I ara, tenint en compte la gran quantitat de temes que han anat sortint en aquesta sessió, permetin-me que em centri en dues qüestions importants que creiem que cal remarcar, a més de l’èmfasi en l’economia, en el suport a la creació d’ocupació estable i de qualitat i en la lluita contra l’atur.
Començaré per un dels que considerem fonamentals i transversals, el de les polítiques de gènere, abans, durant i després de la pandèmia.
Abans, al principi de la sessió, ho esmentava l’alcalde. Terrassa, ciutat feminista. Que és el mateix que dir ciutat d’igualtat, en tots els sentits i per a tothom, sense excepció.
Aquesta és una de les claus de l’estat de la ciutat i no voldria tancar la meva intervenció sense posar-la en valor. Hem parlat molt d’economia, de feina, de progrés, de salut, de justícia social… però si hi ha un valor transversal i essencial és la igualtat.
Sempre que hi ha una crisi econòmica o social aquest és un dels valors més febles i amenaçats, quan en realitat és essencial per assolir un dels grans objectius de fons d’aquesta etapa, durant el coronavirus i després del coronavirus: fer de Terrassa una sola ciutat, una ciutat més que mai de tothom i per a tothom.
Només així tindrem tota la força que necessitem per afrontar amb èxit la recuperació i la construcció d’un futur millor.
En segon lloc, hi ha un aspecte que encaixa amb el que acabo d’esmentar: centrar-nos sempre, absolutament, en les persones, en tot allò que incideix en la qualitat de vida, la igualtat, el benestar, la llibertat o la justícia social.
Podria afegir molts més exemples de polítiques municipals, abans, durant i també després de la pandèmia, en la mateixa línia: absolutament centrades en les persones, en la dignitat humana, en la igualtat, en els drets humans, en la justícia social.
Aquest és un eix central del Programa de Govern: les persones.
És un eix que hem potenciat especialment durant l’etapa més dura de la crisi sanitària, però que forma part de l’ADN del Govern Municipal i també d’aquesta ciutat nostra, solidària, unida, que no es resigna a les desigualtats ni a les injustícies ni a les discriminacions.
Sobre aquesta base volem fer possible una etapa de recuperació a curt i mig termini i, a continuació, construir la millor Terrassa possible, quan la pandèmia ja comenci a formar part del passat.
