!--akiadsense-->
Dur recurs de les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull contra la resolució d’ahir del Tribunal Suprem que dividia la causa del procés entre l’alt tribunal i el TSJC. De fet, el recurs s’ha interposat sense saber ben bé quin pertoca – d’apel·lació (o casació, o súplica o incident de nul·litat)- per assegurar que s’haurà exhaurit tota la via processal per poder recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
En el recurs, els advocats acusen als magistrats del Suprem de poc menys que d’inventar-se el Dret i la doctrina per mantenir la causa de rebel·lió, sedició i malversació a les seves mans. Segons els lletrats, els magistrats de la Sala Penal “recorren a una autèntica innovació dogmàtica” i “novedosos criteris competencials”. És més, asseguren que s’han creat “ad hoc de fins a nou cinc noves regles competencials carents de sustent legal exprès o base jurisprudencial prèvia que vulnera la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la constitució espanyola”.
Així, asseguren que el Suprem habiliten la seva competència en base a “fets no inclosos en la interlocutòria de processament però continguts en els escrits de conclusions provisionals poden habilitar la competència territorial si ‘estan connectats amb els primers’”. En segon terme, destaquen que “actes executius atípics però vinculats al fet tendencial” -no inclosos en el tipus penals- també ara poden decidir la competència. “Mai un element d’un subtipus havia marcat la competència territorial”, apunten els advocats.
En tercer lloc, també es mostren consternats perquè el Suprem ara considera que en la malversació sempre “causa perjudici contra la total integritat del patrimoni públic de l’Estat espanyol”. Fins i tot, ironitzen recordant que al Suprem se li gira feina si ha d’agafar els casos de corrupció o malversació de qualsevol diputat autonòmic. També subratllen que el Tribunal reclama la seva competència argüint el “desig rebeld” dels acusats.
Tot plegat, els advocats conclouen que el Suprem fa un “absolut forçat del principi d’ubicuitat del delicte” i recorden que “no s’ha practicat al llarg de la instrucció ni una sola diligència que hagi transcendit l’àmbit territorial espanyol”.
