Cs volia que Terrassa donés suport a la proposta de donar el premi Príncep d’Astúries per l’entitat que exigeix menys català, l’Assemblea per l’Escola Bilingüe. ERC, Junts i Tot per Terrassa han votat en contra, mentre els socialistes s’han abstingut. La proposta l’ha presentat David Aguinaga, que ha lloat el que considera tasca ingent del grup, en un context, ha reblat difícil i de lluita contra tot i contra tothom. “Coratge cívic i voluntat democràtica”.
Montserrat Trullàs, Junts per Terrassa, ha estat breu: “Volem l’escola en català. No volem ni prínceps ni reis i sí república catalana”.
Teresa Ciurana, d’ERC, ha demanat a Cs que s’esforci més la propera vegada. “Concòrdia? Assemblea per l’Escola Bilingüe demana denunciar als directors dels centres”.
Núria Marín, de Tot per Terrassa, ha criticat la beligerància de l’exposició de motius.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Assemblea per l’Escola Bilingüe va ser creada el 2013 per José Domingo i Ana Losada amb l’objectiu de reclamar a les institucions que garanteixin la neutralitat ideològica dels centres educatius a Catalunya i, singularment, el dret dels alumnes a rebre’n una ensenyament en les dues llengües oficials: català i castellà.
En bona mesura gràcies a la feina de l’AEB –el seu generós suport a les famílies afectades, els seus esforços ímprobes per conscienciar l’opinió pública i la seva decidida acció davant les Justícia, el Tribunal Suprem va decidir el novembre del 2021 no admetre a tràmit el recurs presentat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2020 va obligar a oferir un mínim de 25% de classes en llengua espanyola.
La feina de l’AEB transcendeix la defensa dels drets lingüístics. La seva ha estat una batalla pacient, perseverant i pacífica, de vegades heroica, en nom de la concòrdia.
No hi pot haver concòrdia quan es menysprea el diferent.
No hi pot haver concòrdia quan es conculquen els drets civils duna part.
No hi pot haver concòrdia quan una part de la societat viu en silenci per por de ser assenyalada.
L’actitud vigorosa i desafiadora de l’AEB és una esperança per a milers de famílies que viuen a Catalunya, un exemple per a milions de ciutadans a tot Espanya i també una oportunitat per restaurar el principi de realitat a Catalunya.
En reivindicar el bilingüisme, l’AEB ha desmuntat una de les ficcions que de forma perversa amagava la realitat social de Catalunya. Ni identitària homogènia ni ideològicament monolítica: Catalunya és tan diversa com el conjunt dEspanya. I la seva mereix el mateix respecte i reconeixement.
En temps marcats pel desistiment o el cinisme, l’AEB és també un exemple de coratge i mobilització. La seva defensa de la concòrdia lingüística ha arribat fins a les instàncies europees on la seva causa ha merescut atenció i seguiment.
Durant massa temps associacions com AEB han hagut de defensar els dretsdemocràtics dels ciutadans gairebé sense suport material o moral. Ni els governs de Espanya ni gairebé cap partit polític han donat suport a la causa de la concòrdia
lingüística. L’AEB ha hagut de bregar amb la fustigació nacionalista pràcticament a solitari. Ha defensat els drets civils i el compliment de la llei sense més recursos que les conviccions i el coratge dels seus fundadors i de les famílies que un dia van decidir trencar l’espiral del silenci.
