Un dels fets més importants d’aquests últims anys a la nostra ciutat, han estat les eleccions municipals de maig de 2019. El seu resultat, és el que va ser la gran notícia, i sobretot, la gran sorpresa imprevista. Un partit acabat de posar-se en marxa, sense una estructura funcional i organitzativa, i de caràcter local, va guanyar les eleccions municipals amb deu regidors, Tot per Terrassa, i el seu cap de llista en Jordi Ballart acabarà obtenint l’alcaldia.

En Jordi Ballart, dins del Psc, ja s’havia forjat com a polític professional ocupant diferents càrrecs i responsabilitats. Havia estat regidor i tinent d’alcalde de la mà d’en Pere Navarro, el mateix que el nomenarà successor, quan va deixar l’alcaldia. Amb tots els fets succeïts durant l’un d’octubre de 2017 a nivell de Catalunya dinsel procés independentista, Jordi Ballart presenta la seva dimissió acompanyat per diferents regidors i regidores, provocant una escissió important dins el Psc local, del que es donarà de baixa pel seu comportament davant dels fets i repressió per part de l’Estat i del posicionament del PsoE-Psc.

És en aquells moments que pren la decisió de posar en marxa Tot per Terrassa i preparar la candidatura cara a les eleccions municipals de 2019. Totes aquestes decisions, trencaran els esquemes de tot allò que s’havia previst pel futur del Jordi Ballart que ja estava determinat per a ser un fidel subordinat de llarga durada al servei del Psc, per atendre sobretot els interessos dels poders econòmics locals, als que aquest partit des de la transició els havia garantit el seu pastís de negoci amb tota la política urbanística i el model de ciutat. Aquest era el seu paper quan en Pere Navarro, tal com ja havia fet ell, el nomena per ocupar l’alcaldia. Pensaven que la seva feblesa i contradiccions, un caràcter dèbil i manejable, seria el personatge ideal que afavorís els interessos dels grans prohoms del Psc i dels poders fàctics locals.

Però, totes les previsions i aquesta estratègia, té un moment important que trenca amb tots els esquemes, que serà el posicionament del Jordi Ballart en tot el tema de la municipalització de l’aigua i l’enfrontament amb alguns dels poders fàctics locals, que posarà en risc totes les previsions i pactes establerts entre el Psc i els poders econòmics locals. El llavors alcalde, pateix el menyspreu més evident d’aquests sectors, en concret Mina i el seus sectors propers, incloent a membres importants del Psc, com els exalcaldes Royes i Navarro, que pensen que un alcalde jove no s’atrevirà a trencar els acords. I en aquests moments és quan Jordi
Ballart rep tot tipus d’insults, menyspreus, amenaces i insults, i veu perillar la seva situació, i ja no pot fer un pas enrere.

El segon moment, serà amb els fets de l’und’octubre on determinarà la segona decisió important, la seva dimissió i el trencament amb el Psc de forma definitiva. I quan pren la decisió de presentar-se amb una candidatura amb Tot per Terrassa, i el Psc comença la seva campanya de descrèdit, el menyspreu augmenta, els
insults i tot tipus d’acusacions, l’objectiu generar la màxima confusió i descrèdit de l’exalcalde.

Les previsions electorals d’algunes enquestes fetes, li donaven a Jordi Ballart com a màxim quatre regidors, el Psc entre sis i set, i Terrassa en Comú uns cinc màxim sis. Per tant, es presentaven uns resultats complicats i incerts per a garantir una alcaldia tranquil·la , ja que s’haurien de fer pactes i acords complexos.

Els resultats de Terrassa en Comú, eren molt incerts degut a la divisió produïda en aquesta formació, i tot preveia un acord tripartit presidit de nou pel Psc, sense aclarir quins serien els altres acompanyants.

Al final, per sorpresa de tothom, les enquestes van saltar pels aires, i Tot per Terrassa obté deu regidors, ERC cinc, el Psc set, Ciudadanos tres i Junts per Catalunya dos. Desapareixen la CUP, el PP i la gran sorpresa, Terrassa en Comú. Amb aquests resultats, hi ha un pacte de govern entre Tot per Terrassa i ERC, on
serà escollit Jordi Ballart com alcalde.

Per tant, tindrem dues notícies importants, els resultats del Jordi Ballart, i que el Psc després de quaranta anys, perdi l’alcaldia i passi a l’oposició. I sobretot, la pèrdua en càrrecs i recursos econòmics que això comportarà pel partit , així com la pèrdua d’espais de control social. A més, de tenir d’acceptar la victòria d’aquell a qui havien menyspreat, insultat i degradat.

Com Jordi Ballart pot guanyar aquelles eleccions per sorpresa de tothom, doncs comportaria un bon estudi sociològic per entendre aquells resultats. Però hi ha un seguit d’aspectes a tenir en compte que poden ajudar a entendre en part aquella victòria.

El Psc ja feia anys que anava perdent votants en algunes zones, la seva base s’havia anat reduint, i només una forta abstenció podia garantir un mínim de regidors. A més, s’havia convertit en un partit altament confús, i el fet de sortir diferents opcions, les seves divisions internes, faran que perdi qualsevol opció, al
marge de presentar una candidatura molt feble, i obsessionada en afeblir al Jordi Ballart. El seu temps era evident que s’estava acabant. La divisió dels Comuns, amb diferents partits i candidatures, l’ajudarà a augmentar els votants, que ni volen al Psc, ni volen divisions absurdes. El moment i el context, ple d’incerteses, on les propostes més locals, molts ciutadans i ciutadanes, ho consideraran un valor segur.

Jordi Ballart, tampoc era un desconegut en aquells moments, i sense tenir una estructura de partit convencional, plantejarà dues vies d’acció, la primera connectar amb tot un seguit de persones i col·lectius propers a les seves propostes. I la segona, apropar-se al territori amb un bon treball de proximitat i relació. I una altra eina, les xarxes socials on sempre ha estat molt actiu.

El seu posicionament respecte a la municipalització de l’aigua, certa confrontació amb els poders fàctics locals, la seva posició respecte a la repressió de l’u d’octubre, la seva dimissió i el trencament amb el seu partit de la tota la vida, el Psc, farà que moltes persones el vegin amb cert lideratge, amb capacitat per a prendre decisions, i haver trencat amb les limitacions i condicionants de dependre d’un partit històric com el Psc, que era una veritable rèmora pels seus interessos. També haver posat en marxa una candidatura renovada, jove i sense lligams, cal suposar que també el va ajudar en els seus resultats. Aquella sorpresa i resultats, ara cal consolidar-los amb fets i demostrar que allò no va ser casualitat d’uns moments i d’un context. Veurem…!

Salvador Pérez Riera

L’article de Salvador Pérez s’emmarca el cinquè aniversari de Món Terrassa, on recuperem, recordem i analitzem les cinc notícies que han marcat el quinqueni. Una, és el triomf sorprenent de Jordi Ballart i Tot per Terrassa a les eleccions municipals, acabant amb els 40 anys d’hegemonia socialista a la ciutat.

Nou comentari