L’alcalde Jordi Ballart ha tancat el debat sobre l’inici d’expedient sancionador contra la regidora de Cultura Rosa Boladeras per un presumpte incompliment del Codi Ètic i de Conducta de l’Ajuntament. El PSC exigia el cessament immediat i l’equip de govern acusava els socialistes de mentir, tergiversar, falsejar i perseguir-la i garantia que la contractació del festival Elixir és va fer “de manera 100% legal”. Ballart ha estat molt dur amb el PSC.
La resposta sencera de l’alcalde
“Quan no tens res a amagar, quan has actuat estrictament dintre de la llei, un Ple com aquest, amb aquest punt a l’ordre del dia, pot ser poc agradable pel tema, per l’entorn i pel clima que s’ha volgut crear. Però també és molt fàcil, perquè no hi ha cap problema a explicar el que faci falta, amb total transparència, ni a desmuntar tot l’argumentari de falsedats que ens ha portat fins aquí. És molt trist que un partit com el PSC, que ha estat un partit de govern, un partit responsable i seriós, estigui embrutant el prestigi i l’absoluta netedat de l’Ajuntament de Terrassa i també el d’una regidora del Govern Municipal.
No m’agrada veure com es vol generar desconfiança entre la ciutadania. No m’agrada que es faci mal a qualsevol preu, de forma gratuïta. Qui repara el dany que s’ha fet a la companya, també seva, senyors del PSC, la senyora Boladeras? Però estic convençut que una immensa majoria de la ciutadania sap perfectament a què estan jugant. Però en qualsevol cas, encara que no ens deixarem arrossegar cap a aquest estil de fer política tan lamentable, tampoc no ens quedarem callats i sense fer res. Hem estat molts dies, moltes setmanes, fent un exercici de responsabilitat i de contenció.
Hem demanat que tota aquesta qüestió fos tractada tal com toca, sense prejutjar res ni ningú fins que tot s’hagi analitzat i sense convertir aquest tema en una persecució política i de difamació envers la regidora de Cultura, una persecució que ja va començar amb una curiosa i misteriosa filtració interessada a diversos mitjans de comunicació… Una filtració que, per cert, encara no hem aconseguit determinar del tot d’on ha sortit, tot i que hi ha certs indicis molt interessants i que, si podem, ja anirem concretant properament…
El PSC ha acusat la regidora de Cultura de coses que no ha fet i que ells saben millor que ningú que no les ha fet. Per si fos poc em va exigir el seu cessament, amenaçant-me a quedar com a còmplice, una paraula molt dura, d’unes inexistents irregularitats. I, em sap greu, però també hem vist una grup de Ciutadans, que està ostentant la presidència de la Comissió de seguiment del Codi ètic que, per telèfon dona suport personal però no és capaç de posar ni establir cap mecanisme des d’un paper de neutralitat per protegir a la persona implicada i agreujada.
És evident que davant d’això no hi ha millor resposta que dir les coses pel seu nom, amb la màxima claredat i amb tota la veritat per davant. El PSC sap que està falsejant els fets per confondre als ciutadans i ciutadanes. Saben perfectament que estan manipulant una qüestió formal molt menor, que no implica cap incompliment de les lleis ni cap irregularitat.
Saben que estan pervertint l’esperit del Codi Ètic i que l’estan convertint en una mena d’inquisició partidista sense cap mena de base, però això no els importa, perquè l’estratègia que han decidit és embrutar i enfangar a qualsevol preu. Ho tinc i ho tenim claríssim: l’expedient del festival Elixir és legal al 100% i transparent al 100%. No hi ha ni una sola irregularitat legal, com posen de manifest els informes del Secretari i de l’Interventor de l’Ajuntament.
Ho torno a dir i ho diré les vegades que faci falta: és una absoluta falsedat afirmar que la regidora va adjudicar res. Perquè no ho va fer. La regidora i els serveis tècnics van complir les lleis al peu de la lletra i ella es va abstenir en la tramitació de l’expedient, tal com exigeix la llei. I tot això són fets, molt diferents a les suposicions, acusacions o insinuacions mal intencionades davant de les quals no ens quedarem indiferents.
També és un fet que les acusacions infundades del PSC fan mal al prestigi i la trajectòria del festival Elixir, però això ja hem vist que tampoc no els importa. Però també insulten a la capacitat crítica i intel·ligència de la ciutadania fent entendre coses que, senzillament, no són certes.
El festival Elixir no apareix del no-res l’any 2020, sinó que va ser fundat, el 2013, per la Rosa Boladeras, com a activista cultural que era abans de ser regidora d’aquest Ajuntament. Ella va abandonar el festival, que era el que tocava fer, i els membres de l’entitat van organitzar-se com millor els va semblar per donar continuïtat a un projecte cultural que és un dels orgulls de la nostra ciutat.
Insisteixo: és un projecte cultural excel·lent que neix d’un col·lectiu, que té una determinada visió i que encaixa amb el que volem que sigui la cultura de la nostra ciutat. L’Ajuntament no encarrega un festival, sinó que dona suport a un projecte de festival poètic que té una personalitat singular, un model, uns objectius, que encaixen amb els interessos generals de la ciutat i aporten projecció de país.
Aquest Govern Municipal ha tractat l’Elixir exactament igual que ho van fer anteriors governs, des del 2013 fins al 2018, fins al moment en què es va produir una… no sé com qualificar-la… diguem que una “estranya coincidència”, que podia semblar un càstig pel fet que la Rosa Boladeras es presentava a les eleccions, i que va comportar que no se celebrés l’edició de 2019.
El que hem fet, doncs, és senzillament donar continuïtat a les decisions d’anteriors governs i regidors de Cultura, com ho fem en altres àmbits quan es tracta de projectes de ciutat i de país, que necessiten estabilitat, confiança i suport institucional. Ho fem exactament igual en infinitat de casos i projectes culturals, esportius, socials, cívics i de tota mena d’àmbits.
Aquests són els fets. I avui, del que es tracta, és d’obrir un expedient per aclarir a fons la qüestió i arribar a una proposta final, en el sentit que sigui, perquè no és legal ni ètic pressuposar, com s’està fent, la culpabilitat de ningú. I ho hem de fer, sens dubte, amb totes les garanties legals per a totes les persones que hi puguin tenir relació. I també amb una novetat: amb el dret que té la regidora de Cultura a ser escoltada, a exposar el que ella cregui oportú en relació a la seva actuació. I després en sortirà una proposta de resolució de l’expedient, que serà presentada al Ple Municipal i que òbviament tornarem a debatre.
Però tot això ho farem partint de 3 principis
El 1r, que tota persona és innocent fins que no es demostri el contrari. En aquest país ens estem acostumant massa a que una investigació o qualsevol altre procediment sigui sinònim d’una culpabilitat. I després, el mal ja està fet, la persona ja ha estat condemnada públicament i ja té una taca molt difícil de treure.
El 2n principi: que estem absolutament convençudes i convençuts de què les coses s’han fet absolutament bé, dintre de la llei, tal com demostren els informes legals que hi ha a l’expedient.
I el 3r principi, que actuarem amb absoluta transparència i honestedat, perquè aquests són els nostres compromisos fonamentals. No és agradable afrontar aquest tipus de procediments, però si cal fer-ho, es fa, sense cap problema. Ara bé, respectant la veracitat dels fets i no barrejant-ho i confonent-ho tot perquè les coses semblin el que no són.
De manera que afrontem aquesta qüestió amb absoluta tranquil·litat, amb les idees molt clares, amb tot el nostre suport polític i personal a la regidora de Cultura, a la qual, per descomptat, ni se m’ha passat pel cap la possibilitat de retirar-li la meva confiança, perquè no hi ha ni un sol motiu, ni un de sol, per fer-ho.
Ara toca fer front al soroll, a les manipulacions, a les falsedats i a les maniobres partidistes. Això és el que farem, amb fermesa i amb serenitat, però sense deixar-nos arrossegar cap a aquestes formes de mala política i també de mala intenció, que són tan lamentables, perquè no busquen res més que fer mal, amb arguments que hem demostrat i demostrarem que són totalment inconsistents. Això demanarà temps i fer les coses pas a pas.
Paciència, transparència i fermesa, aquesta és la nostra posició. Demostrarem, dia a dia, allà on calgui, que tot això és un «bluff» i que si hi ha hagut algun error, repeteixo, error, per petit que sigui, perquè no hi ha hagut ni una sola irregularitat legal, doncs que es corregeixi i si cal es millorin els procediments, però sense perseguir ni assetjar a cap persona que hagi actuat dintre de la llei.”
