MónTerrassa
Ballart: “La Covid-19 pot arribar a costar a Terrassa més de 15 milions d’euros”
Jordi Ballart, en el seu despatx de l'Ajuntament de Terrassa
Jordi Ballart, en el seu despatx de l’Ajuntament de Terrassa | Rafel Casanova – BCF

!--akiadsense-->

Amb el procés de desescalada després de la pandèmia de la Covid-19, les incerteses sobre les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi sanitària són cada vegada més grans. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, detalla com ha afectat aquesta crisi a la nostra ciutat i avança algunes mesures que contempla el recentment anunciat Pacte de Ciutat, amb el suport de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament.

Com ha afectat la situació de l’Estat d’Alarma a Terrassa a nivell econòmic?

Quan parlem de l’afectació causada a Terrassa durant aquests mesos d’Estat d’Alarma, el primer que penso és en la pèrdua de vides humanes, en les famílies que hem patit pèrdues irreparables. Això és el més dolorós i greu com a ciutat. No obstant això, és cert que aquesta crisi sanitària ve acompanyada d’una crisi social i econòmica. És difícil concretar, però crec que aquesta crisi pot arribar a costar a la ciutat uns 15 milions d’euros. De moment, entre bonificacions i exempcions fiscals que hem aplicat ja s’han deixat de cobrar uns 8 milions d’euros, mentre que 2 milions més ja s’han destinat a diverses mesures per afrontar la crisi. Estem revisant el pressupost municipal per afrontar les noves despeses provocats per la pandèmia i creiem que podríem arribar a aquests 15 milions.

Una altra repercussió que ja es pot començar a quantificar és la pèrdua de llocs de treball. A l’inici del mes de maig vam saber que els expedients de regulació temporal (ERTOs) afecten 17.361 persones que treballen a Terrassa, siguin o no residents, vinculades a 2.241 expedients. És una situació molt complexa, que a més afecta diversos sectors. Els més perjudicats són el comerç, l’hostaleria, la indústria manufacturera, la construcció, la cultura i l’art, l’educació i l’àmbit sanitari.

El passat 25 de maig es va anunciar el Pacte de Ciutat, unes mesures que preveuen impulsar l’economia de la ciutat després de la crisi del Covid-19. Les pimes estan incloses en el pla?

Evidentment. El teixit de les petites i mitjanes empreses és clau a Terrassa. Quan parlem de recuperar l’activitat de comerços, empreses o autònoms ens estem referint, en un percentatge molt alt, a les pimes. No es tracta de diferenciar entre grans i petites empreses. En tots els casos parlem de llocs de treball, de vides que depenen d’una activitat econòmica que ha patit un important revés. Moltes pimes han reorientat la seva activitat o el seu model de negoci, però això no és sempre fàcil, i s’ha evidenciat la necessitat de comptar amb un bon canal en línia de venda i atenció a client. Les diferents administracions locals, autonòmiques i estatals estan treballant diverses mesures per pal·liar els efectes d’aquesta situació. En el cas de les pimes hi ha hagut prestacions per a autònoms o moratòries en alguns pagaments a la Seguretat Social o lloguers, a més de línies de finançament públic.

A Terrassa les cinc formacions polítiques que formem part de l’Ajuntament hem arribat a un acord polític per impulsar un Pacte de Ciutat amb l’objectiu de reimpulsar econòmica i socialment la ciutat després de la crisi. És un pacte ambiciós, que comptarà amb la participació de tots els agents econòmics i socials i de la ciutadania en general, i en què la recuperació i reactivació de l’economia juguen un paper bàsic.

Les ajudes econòmiques previstes pel Pacte de Ciutat es distribuiran entre els diferents barris de Terrassa?

No hem previst ajudes específiques per barris. La nostra visió, això sí, és global per a tota la ciutat, amb l’objectiu de no deixar ningú enrere. Per posar un exemple, durant aquesta crisi hem impulsat un Market Place, un punt de trobada virtual on conflueixen ofertes, demandes i necessitats de mercat per impulsar el desenvolupament de projectes i generar activitat econòmica. Un dels àmbits importants de treball per a aquesta reactivació té a veure amb les empreses ubicades en els polígons, com és el cas de què es troba a Can Parellada.

Quin es preveu que sigui la situació de la ciutat després de l’aplicació del Pacte de Ciutat?

Les previsions a nivell global són encara impredictibles. Si ens centrem a Terrassa, com a ciutat hem demostrat històricament capacitat per superar altres crisis econòmiques. Terrassa va viure de ple la Revolució Industrial durant el segle XX i va arribar a ser un referent mundial en el sector tèxtil. Amb les crisis posteriors la ciutat es va anar diversificant. Crec que comptem amb un teixit empresarial potent que ha de seguir sent garantia de l’empenta econòmica de la ciutat. Aquesta pluralitat crec que pot ser una base important per ajudar-nos a tirar endavant. Com a Ajuntament seguirem potenciant idees que ja teníem abans de la crisi del Covid-19 com modernitzar els polígons industrials, potenciar encara més la innovació i apostar pels i les professionals autònoms i emprenedors. La innovació, per exemple, és una aposta estratègica, al costat de la de promoure un model productiu sostenible i que també tingui en compte l’economia social.

I deixant de costat la situació econòmica, quines altres mesures preveu tenir en compte el Pacte de Ciutat?

Més enllà de l’economia, crec que hem de seguir pensant en la ciutat des de tots els punts de vista. Seguim pensant que volem canviar el món des de la ciutat. Podria detallar centenars d’objectius, però destacaria alguns temes que prioritzem com una educació de qualitat, una política d’habitatge accessible a tothom, el benestar animal, una atenció digna a tots els cicles de la vida (des de la infància fins a la gent gran , el col·lectiu que més ha patit les conseqüències d’aquesta crisi), un teixit social que se senti valorat i escoltat, una indústria diversificada i de qualitat, una ciutat amb capacitat per projectar-se al món o una ciutat més feminista i més inclusiva amb les capacitats diverses.

Una altra de les nostres prioritats passa per abordar la transformació urbana de les rieres de la ciutat. Per a això vam crear una regidoria específica, amb l’objecte d’analitzar com acabar amb les barreres que encara suposen les dues rieres que creuen la ciutat. Parlo de barreres físiques i mentals, ja que les rieres encara actuen com una mena de frontera, en tots els sentits, entre alguns barris de la ciutat.

I la Revolució Verda?

Sí, és una altra de les prioritats d’aquest govern. És un canvi de model per avançar cap a una ciutat on moure sigui més fàcil, amb menys trànsit, menys sorolls i menys gasos contaminants. Per a això hem iniciat una reordenació del trànsit a la zona central de la ciutat i en altres barris, amb l’objectiu de doblar l’actual zona de vianants de Terrassa. Però hem d’anar pas a pas. El desconfinamient progressiu i per fases ens anirà permetent conèixer i analitzar la realitat de l’economia en tots els sectors, així com establir les estratègies i plans d’actuació de cara a el futur. Hi haurà impactes socials i emocionals també a tenir en compte.

Nou comentari

Comparteix