Es tracta d’un lleuger descens respecte al baròmetre municipal del 2025 malgrat que el partit de Tot per Terrassa segueixi sent el més ben valorat, però l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, i el seu equip de govern perden en opinions positives en el nou baròmetre 2026 al qual ha tingut accés MónTerrassa, el darrer abans de les eleccions municipals del maig que ve. Aquesta valoració se situa ara en un 5,75 sobre 10, en el cas de Ballart, i en un 5,71 en el del seu executiu, mentre que TxT com a formació obté un 5,39. Amb relació amb la gestió de l’Ajuntament, prop del 40% dels enquestats consideren que aquesta ha empitjorat i prop d’un 30% que ha millorat, invertint l’ordre de l’any passat en què els que n’estaven contens superava per poc als descontents.
El baròmetre, realitzat com en els darrers dos exercicis per Search Value amb un total de 829 enquestes vàlides a majors de 18 anys, continua situant la inseguretat ciutadana com el problema més gran de la ciutat, amb un 24%, però en aquesta ocasió l’habitatge és qui registra una major progressió arribant al 18%, amb la immigració reculant al 10%. En conjunt, també sobresurt que més de la meitat dels terrassencs (51%) considera que el municipi ha empitjorat respecte a l’any passat en contrast amb un 26% que diu que ha millorat. Tot i que, en relació amb el futur, encara són un 48% a pensar que les coses aniran a millor. La nota mitjana de satisfacció amb Terrassa és, en aquests moments, d’un 7,23 disminuint en tretze centèsimes en comparació amb el 2025.
Una visió més crítica, amb un alt desconeixement de polítics i partits locals
“La valoració per part dels ciutadans de l’actuació del govern municipal és una mica més crítica que la de l’actuació de l’alcalde, essent els entrevistats de 65 anys o més anys el que donen una millor valoració amb un 6,23”, es pot llegir en les conclusions d’aquest baròmetre sobre la puntuació mitjana de 5,71. El 2025, aquesta era de 5,88, mentre que Ballart obtenia un 5,96. En ambdós casos retrocedeixen en una tendència que s’observa des del 2024, quan l’alcalde se situava en un 6,11.
Però les valoracions de la resta de partits i portaveus tampoc no és que siguin millors. Ballart segueix apareixent com el més conegut, amb un 78% i malgrat que el 2021 ho era en un 84%, el que també indica una important transformació de la fesomia de la ciutat amb el seu creixement fins als 236.000 habitants actuals. El segon polític més conegut ara és la portaveu de Vox, Alicia Tomás, amb un 30% i onze punts per sobre de l’any passat. Però el partit d’ultradreta també és el menys ben valorat, amb un 2,29, únicament una centèsima més que el 2025.
“El grau de coneixement dels polítics municipals és baix, considerant que aquest aspecte es recull sense fer explícitament una associació al partit polític”, es remarca en les conclusions. Així, darrere Tomás arriba la portaveu del PSC, Eva Candela, amb un 28%; la de Junts i soci de govern amb Ballart, Meritxell Lluís, amb un 26%; l’alcaldable del PSC, Javi García, que s’incorpora al baròmetre per primer cop, amb un 22%; el portaveu de l’executiu i de TxT, Xavier Cardona, amb un 21%; la portaveu d’ERC, Ona Martínez, amb un 20%; i la del PP, Marta Giménez, amb un 13%.
“Existeix una percepció generalitzada de poc coneixement dels partits amb representació municipal”, es continua insistint. De fet, el 40% dels sondejats no saben citar cap formació. El partit més anomenat és el PSC, amb un 42%; seguit d’ERC, amb un 31%; TxT, amb un 31%; Vox, amb un 26%; Junts, amb un 24%; i PP, també amb un 24%. Quan es tracta de valoracions, TxT es col·loca per davant (5,39) d’ERC (5,36) i el PSC (5,17), mentre que Junts (4,7), PP (3,32) i Vox (2,29) suspenen, amb poques variacions respecte a l’any passat.
Inseguretat ciutadana, com a problema més greu, però habitatge creixent en preocupació
“Es posa també de manifest un grau considerable de desconeixement de les actuacions municipals que porta a terme l’Ajuntament de Terrassa, la qual cosa fa que molts no sàpiguen dir cap opció positiva ni negativa”, s’incideix en les conclusions. En aquest sentit, a la pregunta sobre les qüestions positives, un 35% no en contesta cap, mentre que en les negatives aquest percentatge s’enfila al 39%.
Els que responen, indiquen obres i manteniment de carreteres i carrers com acció més positiva, amb un 10%, i inseguretat (12%), neteja (9%), estat de les vies (5%) i habitatge (4%) com a les més negatives, amb la qual cosa d’alguna manera es contraresten part d’aquestes visions millors i pitjors de l’executiu local.
“Comparant els resultats amb el baròmetre del 2025, es mantenen els aspectes més ben valorats i els menys valorats”, s’assenyala en l’apartat de la imatge de la ciutat i on les respostes són més nodrides, amb menys d’un 10% sense contestar. Així, la inseguretat ciutadana i la falta de policia apareix com el problema més greu en més de dos de cada deu entrevistats, tot i que és el preu de compra i lloguer d’habitatge o el fet que no n’hi hagi de disponible el que creix més assolint el 18%, gairebé un 6% més que l’any passat. Immigració, neteja i incivisme, a l’inrevés, baixen.
Una puntuació de satisfacció de viure a la ciutat baixant al 7,24
Com aspectes més valorats de viure al municipi, segueix figurant al capdamunt la qualitat de vida, amb un 15%, però caient cinc dècimes respecte al 2025. En canvi, puja l’apartat de serveis públics, benestar social i transports (apropant-se al 15%) i la tranquil·litat (12%). Quan s’estableix una relació de diferents serveis de la ciutat, en general, les notes empitjoren, excepte en tres casos. Entre ells, el servei municipal de l’aigua, que obté una mitjana de 6,79, mentre que el servei municipal d’autobusos disminueix al 6,67.
A l’hora de definir la principal característica de la ciutat de Terrassa, la cultura i l’oci continua apareixent com la més assenyalada (12%), seguit de la seva gent (9%) i el patrimoni (també 9%), però un 24% dels enquestats tampoc en sap trobar cap. En definitiva, els responsables del baròmetre consideren que “la percepció general de la ciutadania en l’últim any ha empitjorat, tot i que es manté la visió més optimista pel futur” i, al mateix temps, adverteixen que “actualment la ciutadania terrassenca és una mica més crítica amb l’evolució més recent”. Això explicaria que el grau de satisfacció hagi passat d’un 7,36 a un 7,23.
El català com a primera llengua progressa al 35,8%
D’altres ensenyaments de l’estudi en l’apartat sociodemogràfic són: un 64% de població activa, un 27% de jubilats i un 7,8% en atur; un 29% amb estudis universitaris i postuniversitaris i un 25% de Formació Professional; un 15% de nascuts a l’estranger, però un 91% amb nacionalitat espanyola (7,2 %, amb posterioritat); un 2,7% amb nacionalitat marroquina, però al voltant del 8% de països llatinoamericans (encapçalats pels colombians amb un 2,1%); i una certa millora del català com a llengua habitual, amb el 35,8%, respecte al 34% de l’any passat.
