Les Zones de Baixes Emissions tenen com a objectiu fonamental reduir l’impacte de la contaminació de l’aire. I és una exigència d’Europa que obliga als Estats i les ciutats a prendre mesures de reducció d’emissions. Per això ja ha denunciat a ciutats com Barcelona, Madrid, Terrassa i d’altres pels seus alts índex de contaminació, tenint en compte que afecta greument la salut de les persones.
Doncs bé, tenim una judicatura que va posant pals a l’aprovació d’aquestes mesures, com aquestes Zones, i les va anul·lant per defensar els interessos dels contaminadors, dels vehicles privats i de les empreses de distribució de productes i materials. Decisions, que afecten la salut de les persones i a criteris de sostenibilitat mediambiental. Per tant, al marge de la incompetència de la judicatura, algú hauria de començar a plantejar-se denunciar-los per incompetents, ignorants, prevaricadors, atemptar contra la salut pública i contra aquelles persones que han mort per l’índex de
contaminació.
L’actuació judicial, a més de generar seriosos dubtes, generen serioses contradiccions contra l’interès públic, i els criteris de sostenibilitat mediambiental, i sobretot, contra les exigències europees d’obligar als estats membres i municipis a posar mesures en marxa per pal·liar l’índex de contaminació de l’aire. I com és evident, al marge de la indústria, el cotxe privat i el transport, són els elements que generen més contaminació. Per tant, la judicatura hauria d’atendre i entendre, de la necessitat de protecció de la ciutadania, la salut pública i la necessitat de les mesures, i no anar
afavorint l’interès privat, arribant a la prevaricació de les seves decisions.
I després tenim, i en aquest cas em referiré als responsables polítics que tenim a Terrassa. Si la judicatura és una veritable disbauxa, el govern local, els supera en l’absurditat, la ignorància i la incoherència, fet que demostra no tenir projecte, ni estratègia d’actuació.
La famosa revolució verda ja ha demostrat el seu fracàs i ser un mer concepte subjecte a la publicitat i propaganda. Al Sr. Xavier Cardona tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, és evident que aquest càrrec li va gran, desconeix els àmbits de gestió i cada vegada que fa afirmacions en alguns aspectes, són veritables contrasentits plens d’incoherències. I no em referiré en aquest cas als àmbits d’urbanisme, ni residus, ni medi ambient, on el seu nivell de coneixements és baix, i la manca d’estratègia inexistent. Tampoc l’ajuda a no tenir un nivell adequat en la direcció d’àrea, ni d’alguns responsables de serveis, però bé, crec que hauria estat més adequat una altra Àrea de menys complexitat i capacitat política, però bé, cadascú pren les decisions que pren i tothom ja és prou grandet i ja donarà explicacions a les decisions preses.
Però sí que em referiré als aspectes de mobilitat i trànsit, perquè el nivell d’absurditat, ignorància i desconeixement és de riota. Les paraules del senyor Xavier Cardona, quan afirma que: “en les zones de baixes emissions ens hem passat de frenada, i fins ara hem aplicat una política d’afavorir als vianants, i ara cal aplicar una política per afavorir al vehicle privat millorant els itineraris i reduint les ZBE”.
Al comportament indecent de la judicatura, que no ajuda en res, només genera confusió entre els responsables polítics, sobretot, quan no tenen cap criteri de mobilitat sostenible, ni coherència en les seves actuacions.
És evident que els temes de mobilitat i regulació del trànsit, són complexos, ni fàcils. Però necessiten coherència i sobretot determinació. Com ja he dit altres vegades, el model de consum actual que sobretot afavoreix al cotxe privat pel volum de negoci que representa, es contraposa als criteris de sostenibilitat mediambiental. Aquells que afirmen que aquests criteris s’han d’aplicar amb equilibri i no afectaran el model de consum, menteixen. I cal tenir clar si volem preservar el planeta de veritat, o senzillament, que desaparegui. I les nostres ciutats en aquests moments no
compleixen cap dels vectors mediambientals, i les polítiques de sostenibilitat són una quimera.
Les paraules del senyor Cardona demostren el grau d’ignorància i d’absurditat, i no valen les mesures a mitges. Ho fas una aposta real pel transport públic, fas una aposta real per la sostenibilitat mediambiental, lluites contra la reducció d’emissions i al servei de la salut de la ciutadania, o fas una aposta per les contradiccions i incoherències. I aquest és el problema, viure de la publicitat i propaganda, és una estratègia de curt termini inútil. Voler satisfer a la cridòria d’alguns sectors que voldrien que el cotxe
privat sigui la prioritat, t’obliga a fer afirmacions fora de lloc.
“Ens hem passat de frenada…”, o sigui, el mateix govern actual, ara fa aquesta afirmació. El mateix que volia obrir la Rambla. El que s’ha gastat un munt de diners en la ZBE, amb una deficient informació i llençant recursos sense cap criteri, atenen a les paraules del senyor Cardona. On era ell i el seu govern, quan fa més de cinc anys d’aplicar la proposta, sense haver-hi atès a ningú dels que ja li deien al govern, que les mesures de reducció d’emissions havien de tenir una estratègia i que calia una actuació clara en favor del transport públic i en detriment del cotxe privat. La ZBE fins ara ha estat una disbauxa i molts dubtes de la seva eficàcia, donat que la política municipal de pàrquings és una contradicció evident i que només ha satisfet els interessos dels comerços i afavorit al cotxe privat. On estan els pàrquings de perímetre tant entorn del Centre, com d’accessos a la ciutat? On està l’estratègia de sostenibilitat mediambiental quant a la mobilitat com a elements de dissuasió, enlloc.
“Cal afavorir les rutes pel vehicle privat…”, no ho necessita, aquest ja s’ho fa solet, van per on volen, estacionen on volen i fan el que volen. No necessita que l’Ajuntament els afavoreixi, ja s’ho fan solets. Comparar polítiques que afavoreixin als vianants amb el cotxe privat, és no entendre res, i per això, aquest govern no té cap estratègia i va a les palpentes. No cal fer itineraris pel vehicle privat, el que cal és que la ZBE compleixi els seus objectius, la ciutadania tingui una bona informació i el seu compliment assoleixi la seva finalitat, i deixar-se d’incoherències i dubtes.
I menys ara que no disposa d’experts, i que el senyor Cardona es va carregar de forma absurda, suposo per a fer afirmacions com les que fa. El problema de les ZBE, com de sostenibilitat mediambiental, necessita estar-ne convençut, i no ser un cagadubtes permanent que en funció de la cridòria ho anem canviant, i en ser diners públics, cap problema, al cap i a la fi, ho paga la ciutadania i puc anar fent invents en l’absurd.
Per tant, entre una judicatura perduda en l’absurd i l’arrogància de la ignorància, entre la incapacitat d’un govern municipal que no sap que ha de fer, ni té cap estratègia en cap dels vectors de sostenibilitat mediambiental, entre elles els criteris de mobilitat i reducció d’emissions, qui ho paga és la ciutadania, que no sap què fer, ni les conseqüències precisament, de no fer, que al final aquesta disbauxa la pagarem molt cara en criteris de salut, i de l’únic patrimoni que tenim, el medi ambient, que anem malmetent sense el més petit escrúpol. Per això, Sr. Cardona deixi de fer mers
titulars periodístics, que no ajuden, el contradiuen i només generen confusió.
