Fa unes setmanes que s’està debatent molt sobre el nivell de professionalitat d’empresaris, emprenedors, directius i polítics (*) que ens dirigeixen en els diferents entorns en què vivim (locals, regionals, nacionals, europeus i mundials) i la paraula mediocritat surt entre les més citades arreu.
Amb l’exponencial evolució tecnològica en tots els sectors i funcions, i la urgència de la transformació dels processos empresarials mitjançant una ràpida digitalització integral d’aquests, és cada vegada més evident el “gap” que es genera entre els/les professionals que estan el dia i els qui estan caducs o no volen entrar en la roda de la millora i els canvis.
Per simplificar-ho, m’atreveixo a compartir les característiques i habilitats més destacables de cadascun dels 2 grups en els que considero podem dividir els professionals, en base als meus 30 anys d’experiència agregada com a directiu, empresari, assesor i recentment reclutador i coach:
- Els qui estan al dia (independentment de la seva edat biològica):
- Són curiosos de mena i es preocupen d’estar aprenent sempre
- Tenen i practiquen obertura de ment a les altres opinions, diferents de les seves
- Estan ben informats de les tendències globals, per diferents fonts, que poden contrastar entre elles per comparar la seva fiabilitat individual i conjunta
- Són sempre jugadors d’equip, destacant per tenir col·laboradors que són millors que ells/elles en la seva àrea concreta de responsabilitat
- Els agraden models organitzatius moderns, àdhuc complexos, que minimitzen els nivells jeràrquics i afavoreixen la interacció i comunicació amb tothom
- Experts en gestionar mesurant amb indicadors concrets, i marcant objectius
- Aquells/es que probablement s’han quedat enrere, conscientment o inconscient:
- Manca de capacitat d’autocrítica: Es creuen que ja “ho saben tot”
- Són experts en la utilització del “jo” i tenen un EGO sobredimensionat
- Eviten tenir als seus equips als qui destaquen, perquè tenen por que els facin ombra i que això els debiliti a ulls d’altres. La seva força es basa a aconseguir col·laboradors que diguin sempre “sí, senyor/a”
- Fan “Micro-management” doncs volen controlar-ho absolutament tot. Els encanten models organitzatius presidencialistes, fins i tot dictatorials caducs
- No mesuren amb indicadors numèrics, decideixen per sensacions i intuicions
- Es protegeixen entre ells, i acostumen a tenir bones relacions amb altres mediocres, als qui no s’atreveixen a canviar per la por expressada en el punt 3
Possiblement, ara el/la lector/a s’ha identificat amb algun dels dos grups, ha reconegut característiques seves en tots dos grups, i sabria dir qui del seu entorn es troba en cadascun. Independentment d’aquesta reflexió individual de com ens veiem cadascú de nosaltres, el fet important és com ens veuen les persones del nostre entorn: Un bon exercici que sempre recomano fer és que els hi preguntem als altres com ens veuen, perquè no hi ha res millor que posar-se davant dels focus deixant que altres ens avaluïn, per tal de saber on podríem millorar.
Voldria acabar amb un exemple pràctic que sempre m’ha servit per identificar la mediocritat i que és molt senzill d’aplicar: Quan en una discussió sobre un determinat tema una de les parts adjectivi alguna de les vostres afirmacions com a “xorrada” sabeu definitivament i positiva que és un/a profesional del segon grup, amb algunes de les característiques i “habilitats” citades.
Aleshores, si us passés això, recomano callar i donar per tancat el debat, doncs és ben segur que al vostre interlocutor se li han acabat els arguments fruit de la seva limitada visió i nul·la obertura de ment, i serà imposible avançar en res més.
Aleshores, les xorrades potser resultarà que ho són a ulls dels mediocres, que volen mantenir el seu “status quo” i no es plantegen els canvis perquè no volen ni saber com evolucionar, oi?
(*) Nota de l’autor: En aquestes posicions vull que els lectors i lectores entenguin que em refereixo a tots els gèneres (binaris i no binaris).
