MónTerrassa
Vius i generant il·lusió
  • CA

Impressionant l’acceptació que el passat diumenge dia 12 va tenir l’actuació de Rafael de Utrera a la seu de Flamencologia Terrassa. No es tracta d’un “cantaor” desconegut pel públic seguidor del Flamenco, ja que el darrer mes de novembre, dins els actes commemoratius del desè aniversari de l’entitat, vam tenir l’oportunitat de gaudir del seu art a l’Auditori Municipal de la nostra ciutat.

Rafael Usero Vilches, natural d’Utrera (14 de juliol del 1990) s’inicia en el cant als vint-i-un anys, cantant per a ball, és a dir cant enrere, ha cantat per figures com Joaquin Cortés, Antonio Canales, Cristina Hoyos, entre molts altres excel·lents artistes, ha acompanyat a les guitarres de Tomatito, Vicente Amigo, Paco Lucia i altres guitarristes de renom. Ens confessa que ha tingut influències de diferents mestres del cant Flamenco: Juan Talega, Joselero, Caracol, Mairena, Camarón.

Rafael és un home senzill que té una intuïció especial per desenvolupar la música flamenca a través de la seva veu i la seva sensibilitat tot en conjunt el fa propietari per dret d’un estil propi.

En aquesta actuació, ha estat acompanyat a la guitarra per Pepe Fernández, un professional de la guitarra flamenca amb gran talent i especial habilitat per passar d’un estil a l’altre sense perdre ni harmonia ni compàs. És un dels pocs guitarristes que he vist afinar d’oïda i si cal durant la feina trobant amb gran saviesa i ofici el to que correspon a cada pols i a cada accent.

Aquests dos mestres de la música flamenca ens han ofert una variació d’estils perfectament embastats. Per fer una interpretació com la que ens han ofert cal tenir un profund coneixement dels “cantes” per tal de no trencar l’essència de cada estil o pal. Han interpretat la Solea Apola, diferents estils de cants de Llevant o de les mines i cantinyas, amb un encertat record interpretatiu de l’Alegria de Còrdova, Tientos rematats amb diferents estils de tangos flamencs, seguiriyas amb les corresponents cavals o seguiriyas de canvi, buleria amb extensió amb cobla per buleria. Veritablement, una autèntica “passada”

El diumenge vinent dia 19 no serà exactament el mateix, però tindreu l’oportunitat d’apropar-vos i gaudir una mica més del flamenc clàssic, és a dir, en la seva més pura essència, fent un recorregut afectiu pel dolor i l’alegria. Perquè és així com ho interpretem amb un missatge subjacent de trencar esquemes i estereotips. Efectivament, un gallec i un català junts a
l’escenari. Tingueu ben present que per interpretar com cal la música només cal sentir-la. Antonio Gala va dir que el flamenco no és només música o dansa, és sobre tot sentiment. Juan Gonzalez “El Gallego” i qui us escriu ho veiem igual.

Una ocasió única, primera vegada que dos grans aficionats, segons ens tenen catalogats en ambients flamencs, i units per la passió pel cant compartirem escenari. L’alegria compartida sempre és més gran. Ens acompanyarà a la guitarra el nostre comú amic i professor de guitarra flamenca Sergio España, que fa pocs mesos ha tornat de Brasil després d’una prolongada estada a Sao Paolo.

No us ho perdeu, per deu.

Salut i alegria

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa